18.09.2024 - 21:44
|
Actualització: 18.09.2024 - 22:12
A Carlos Mazón l’aplaudeixen els seus i prou. L’aplaudeixen molt i s’alcen de l’escó i tornen a picar de mans. Fins i tot, quan ha acabat la sessió del matí del debat de política general, passades les quatre de la vesprada, els seus s’hi han acostat a besar-lo i a felicitar-lo. Sols havia intervingut ell i el síndic del PSPV, José Muñoz. La resta, inclosos els convidats, els partits de l’oposició i també del govern i els periodistes, es miraven l’espectacle amb cares que anaven de l’estupefacció a l’ensopiment. Quan, a la fi, la presidenta de les Corts ha dit que s’interrompia la sessió durant noranta minuts, els copets a l’esquena de Carlos Mazón han continuat pel passadís, de camí als servicis, on el president tampoc no ha anat tot sol. Després calia cercar un lloc on dinar en aquelles hores horades. Finalment, el debat s’ha acabat a les 21.06. La sessió es reprendrà divendres amb la discussió de les propostes de resolució que avui mateix han presentat els grups de la cambra.
Un discurs a la cubana
Abans d’entrar a l’hemicicle, el president de la Generalitat ja ha avisat que faria un discurs a la cubana. Abans, els seus assessors havien filtrat que seria llarg, dues hores, potser, han avançat. Quan s’ha assegut a l’escó i ha tret de la motxilla el munt de papers impresos, ha quedat clar que amb dues hores no n’hi hauria prou per a llegir tot allò. Carlos Mazón ha pronunciat la primera paraula a les 10.42 del matí i ha dit la darrera frase: “La Comunitat Valenciana del futur serà millor si aconseguim que tots siguem realment lliures per a elegir” (l’hem traduïda del castellà) a les 13.51. Mazón ha complert la paraula i ha fet un Fidel Castro a les Corts Valencianes. Castro els feia llarguíssims a l’estàtua de José Martí, el capdavanter de la revolució cubana que, diguem-ho tot, tenia arrels al Cabanyal i a Benimaclet, i que, entre els anys 1857 i 1859 va viure en la plaça del Miracle del Mocadoret.
Aquesta llargària del discurs podria semblar que és fruit de la il·lusió del novençà, com les obres primeres dels novel·listes novells que volen dir-ho tot per si de cas no tornen a publicar mai més. Però ràpidament s’ha vist que aquest allargar les filípiques forma part de l’estratègia que ha organitzat per a adormir el debat. Dir moltes coses, barrejades i sense ordre, amb referències encreuades, anades i tornades, llocs comuns, dades difícilment comprovables al moment, etcètera, perquè al final qui l’escolte tinga la sensació que no sap què li han dit, no sap què ha escoltat.
Aquesta és la tàctica que ha seguit en la contrarèplica als grups de l’oposició. A totes. Aquests sí que tenen el temps fixat de trenta minuts, però el president no. I en el cas de José Muñoz, síndic socialista, Carlos Mazón ha esmerçat una hora més a respondre-li. A Joan Baldoví molt més de tres quarts. A José María Llanos, de Vox, també si fa no fa.
Aquesta verborrea sense fre l’ha duta a l’extrem de llegir totes les línies d’autobús interurbà que uneixen els pobles del País Valencià en la resposta a Joan Baldoví. I, encara, al final de la darrera resposta al síndic de Compromís, s’ha posat a riure en la trona i li ha etzibat, amb el posat del director d’un circ de tres pistes: “Ara es canta en els instituts de la Comunitat Valenciana. Ha arribat la música a la Comunitat Valenciana, somriga, cante amb mi.”
Als passadissos, diputats del PP, assessors i gent de premsa del partit han reconegut que el president se sent molt a plaer parlant i parlant i que avui el notaven especialment còmode. De rerefons hi havia l’ombra del tutor de Mazón, Eduardo Zaplana, mestre també de la xarramenta que era capaç d’embastar una resposta de mitja hora en una trobada amb periodistes. I, ja al final de tot, quan l’avorriment consumia els assistents, Mazón mateix ha dit que sí, que estava còmode i que continuaria retent comptes moltes més hores.
L’oposició al Botànic
Quant al contingut del discurs inicial, aquella mena de vademècum tan voluminós que ha posat damunt la trona, era estructurat en tres parts. La primera, que ha llegit durant més d’una hora i mitja, l’ha dedicada a explicar que malament que es van trobar les coses quan van arribar al poder, ara fa seixanta setmanes. Va definir els vuit anys del Botànic com una època grisa, sectària i amb complexos d’inferioritat respecte de Catalunya. Després ha dit que el poble valencià és dinàmic, divers, orgullós del seu passat i optimista respecte del futur, que va triar la seua opció política.
Els primers sis minuts del discurs els ha fets en català, i en aquesta llengua ha parlat de la llibertat a les escoles, de la millora de la dependència, de la llibertat i de la falta de complexos. “Els valencians reclamaven que es poguera viure sense pressions, en la diversitat, en llibertat, en totes les facetes de la vida, sense por i sense complexos.” I ha tornat a dir allò de les seixanta setmanes i del govern del canvi, que ha estat un altre leitmotiv que ha anat utilitzant durant tot el discurs. Després ha dit una frase que ha irritat la bancada dels socialistes: “Ens hem trobat situacions que han superat els pitjors dels escenaris que ens hauríem pogut imaginar. El Botànic va deixar de governar quan es van convocar eleccions i quan estava en funcions es va dedicar a amagar les coses dolentes.” Els socialistes han somrigut amb sornegueria i els diputats del PP han aplaudit.
La taxa turística que no va existir
Entre els més animosos a l’hora de picar de mans durant les tres hores llargues de discurs hi havia el conseller Miguel Barrachina, que s’estrenava a les Corts després del nomenament com a titular d’Agricultura el mes de juliol. El seu escó és just davant el síndic de Compromís, Joan Baldoví. En la seua faceta anterior com a síndic del PP, Barrachina ja es caracteritzava per ser un dels membres del PP capaços d’articular les lloances més exagerades al seu líder, Carlos Mazón. Ara que seu a la taula del Consell, la cosa no ha canviat. Qui també aplaudia a cor què vols era la consellera de Turisme, Núria Montes, sobretot quan el president s’ha penjat la medalla d’haver derogat –en les primeres setmanes d’aquestes seixanta– la taxa turística. El president ho ha fet amb vehemència i exagerant algunes síl·labes quan ha dit que els valencians també l’haurien pagada si ells no l’haguessen derogada. “Si un veí de Paterna anava a Altea a passar uns dies, hauria de pagar la taxa!”, ha dit. I la consellera Montes s’ha posat a aplaudir. La realitat és que la taxa turística es va aprovar a final del segon mandat del Botànic amb una moratòria que feia que no s’hagués d’aplicar fins al 2024. Per tant, no ha estat mai vigent.
La llibertat educativa
La llibertat educativa també ha tingut un moment molt destacat, però amb les frases fetes de sempre: “La doctrina s’ha acabat a les aules dels nostres fills. La policia lingüística, aquesta grollera còpia del sobiranisme català, ja no existeix. El control polític sobre l’educació dels nostres fills s’ha acabat. El curs ha començat amb normalitat, perquè els sabotejadors ja no tenen comandament ni estan en funcions”, ha dit, mirant als ulls al conseller Rovira, artífex de la llei anomenada de reforma educativa que té, com a conseqüència directa, incentivar les famílies i els alumnes perquè no estudien català. “Es podran examinar en castellà, si volen!”, ha cridat Mazón en català. I molts aplaudiments han retrunyit a l’hemicicle. Fora, havia començat a ploure a bots i barrals.
Les crítiques de l’oposició
“Aquest matí ens han fet la propaganda. Ara us contarem la veritat.” Així ha començat la intervenció el síndic de Compromís, Joan Baldoví, que, durant la seua intervenció ha retret a Mazón que no haja aprofitat l’eixida del Vox del Consell per a renunciar a cap dels postulats que va defensar durant l’any que van governar junts. Li ha retret que no hagués estat mai capaç de criticar ni de fer retirar les piulades d’odi que han sortit de les conselleries de Vox. “El seu govern no es va trencar perquè vostè ho volguera, vostè hi estava molt còmode; la decisió es va prendre a Madrid, i ara vostè ha assumit el discurs d’odi per a fer la competència a Vox.”
Baldoví li ha retret que governe per a afavorir els seus amics més rics, que fie tota l’economia al turisme i que s’haja negat a regular el preu del lloguer. Sobre la llengua, li ha demanat per què l’odien tant?
El síndic socialista, José Muñoz, ha retret a Mazón que no haja explicat la crisi de govern del mes de juliol i l’ha acusat d’estar sotmès al xantatge feixista de Santiago Abascal. Muñoz ha defensat la gestió del Botànic i ha acusat el PP de no fer res per a millorar la vida dels valencians: ha esmentat el dret d’habitatge o les cessions a la sanitat privada. Sobre les lleis d’igualtat, l’ha acusat de qüestionar les víctimes per haver donat suport a la creació d’una oficina de protecció als homes maltractats.
Tant Baldoví com Muñoz han criticat la posició del PP de Mazón respecte dels estudis de Medicina de la Universitat d’Alacant.
Guant blanc amb Vox
El to de Carlos Mazón, que amb Muñoz i Baldoví ha estat desimbolt –fins i tot amb alguna falta de respecte, com quan ha dit a Baldoví que li feia pena de tan fàcil com li ho posava–, ha variat del tot quan ha arribat el moment de respondre al portaveu de Vox, José María Llanos. Mazón, que necessitarà els vots del partit d’extrema dreta per a aprovar el pressupost, ha dit que està molt orgullós de la tasca que han fet junts durant un any. “S’ha fet evident l’esforç de posar en comú tot el que compartim, i hi ha moltes coses nuclears en què estem d’acord.” Mazón ha reiterat l’agraïment als consellers i als alts càrrecs del partit de la ultradreta. I l’ha reiterat. I ha somrigut i ha dit a Llanos que hauran de començar a parlar del pressupost.
El debat s’ha acabat passades les nou del vespre amb una nova intervenció de Carlos Mazón, molt content i satisfet de la tasca que ha fet enguany. A punt de començar la setmana que fa seixanta-una, sense haver admès cap error i sense renunciar a cap de les polítiques que ha aplicat mentre ha governat amb l’extrema dreta.
