Carlos Galiana: ‘Cal aprofitar aquesta crisi mundial per repensar les falles’

Les Falles de València han estat suspeses definitivament fins al 2021, a causa de la Covid-19, igual com la Gran Fira de Juliol. La festa major del cap i casal havia de celebrar-se, excepcionalment, del 15 al 19 de juliol, però l’Ajuntament de València va anunciar-ne la suspensió després d’una negociació llarga entre els sectors implicats. Hem parlat amb el regidor de Cultura Festiva, delegat de Comerç i president de la Junta Central Fallera, Carlos Galiana, per saber què implica aquesta decisió que, de retruc, podria servir d’exemple i afectar el cicle festiu extens de la ciutat.

—Heu anunciat que s’anul·laven les Falles, però l’assemblea de presidents fallers encara ha de ratificar-ne la decisió.
—Nosaltres sempre hem tingut la voluntat d’arribar al màxim consens possible i a tots els acords possibles amb el món faller. Ahir mateix, l’alcalde va dir que açò no era pas una qüestió d’ordenar i fer callar. Ahir ens vam reunir amb representants de la Interagrupació de falles, on hi ha representat, un 90% de les comissions, amb els delegats de sectors que representen el 100% de les comissions, amb el gremi faller i amb les falles d’especial, de primera, i vam traure eixa proposta. Però els presidents han de pronunciar-se, han de ratificar dues coses: una, anar-se’n al 2021, i l’altra, la continuïtat dels càrrecs de les falleres majors i la cort d’honor perquè és potestat de l’assemblea.

—Heu tardat dos mesos a prendre la decisió, com ha estat el procés?
—Hem tardat dos mesos, en part, perquè durant aquests dos mesos hem estat confinats, cosa que ha estat un xoc per a la ciutat i per a tot el País Valencià, i les coses eren més complexes. Les videoconferències, la pedagogia, el fet parlar amb uns i altres. A més, hi ha hagut moltíssimes veus, incloent-hi el president de la Generalitat, que proposava de fer-les a l’octubre. Nosaltres havíem dit juliol. I hi havia gent que tant li feia quan fóra. Ha estat laboriós parlar amb tots els estaments de la festa i arribar a un acord. També amb el gremi faller, perquè si la festa és la festa de les falles és per la falla, és la seua essència, són també motor econòmic, són empresaris i tenen molt a dir-hi. Per això ha estat tan laboriós. Sé que hi havia molta pressió per totes dues bandes, per anul·lar o per continuar fins a l’últim dia, però al final hem arribat a un acord i ens n’anem al març del 2021.

—Què passarà amb les falles?
—Algunes falles són a Fira València, unes altres les hi durem. Ara comencem a treballar de nou perquè, com que s’han anul·lat les fogueres, a molts tallers ja no els molesta tant la falla com els podia molestar abans, quan necessitaven buidar els tallers per fer fogueres. Ara anem telefonant una altra vegada, taller per taller, perquè ens diguen què volen fer.

—I amb les falleres majors, presidentes, etc.?

—L’assemblea de presidents és qui té la potestat i competència per a la tria de les falleres majors de València. Nosaltres hem proposat que continuen en el càrrec. Ens semblava de pura lògica que continuaren. Parlàrem amb elles i ho volien, com també les famílies de les xiquetes. Pel que fa als representants de la resta de comissions, nosaltres no podem decidir això, perquè cada comissió té la seua manera de triar la fallera, i és sobirana en el que pensa i decideix, però nosaltres sí que animem que totes les comissions facen el mateix. Si una persona fa el pas i té la il·lusió de representar la seua falla, de ser fallera major o presidenta infantil, i no ha viscut les falles com toca, no ha vist ni plantar la seua falla ni cremar-la, és una interrupció molt gran. I jo crec que és una festa de sentiment. No podem fer que algú ja estiga pensant a presentar-se a fallera major per cremar la falla d’un altre exercici.

—València és el cap i casal i, sovint, fa d’espill. Què passarà amb la resta de pobles del País Valencià?
—La veritat és que em sap greu, perquè jo feia deu dies que era regidor de Cultura Festiva de València i president de la Junta Central Fallera quan va passar tot açò. I no hem tingut l’oportunitat de parlar conjuntament amb la resta. Sé que moltes juntes locals seguiran el que nosaltres fem. Ahir van enviar una carta adreçada a la Generalitat i crec que tenen raó, la cultura festiva del País Valencià és molt extensa, molt important, és motor econòmic de moltes poblacions i potser és l’hora d’una direcció general o d’alguna part de la Generalitat que s’encarregue de tots nosaltres per unir esforços.

—La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya fa un paper fonamental, en relació amb això.
—Jo crec que és l’hora de repensar les coses. Al final, aquestes les crisis hem d’aprofitar-les per pensar i replantejar les coses. En el cas de la cultura festiva, la cultura popular, crec que ara és el moment.

—Es calcula que les Falles generen 1.800 milions d’euros al País Valencià. I a València?
—Enguany, volíem fer un estudi econòmic. L’únic que tenim és de fa anys, de la Interagrupació de Falles, que valorava l’impacte en 800 milions d’euros. Cada euro que es gasta una comissió en la falla es multiplica per cent. Mireu, els fallers sempre amenacem, quan ens enfadem, que algun any no farem plantada, doncs ha arribat eixe any. És veritat, sempre amenacem l’hostaleria, el comerç, que no plantarem i ja ho veureu. Doncs eixe any ha arribat i crec que tots ens hem adonat de la importància que tenen les falles per a la ciutat.

—Us referiu a l’economia.
—Ahir, precisament, a la reunió es parlava de la meua voluntat de crear, dins la Junta Central Fallera, una delegació de patrocini. No tan sols per a la Junta Central Fallera, que és una festa que ha de ser atractiva per a les grans marques i empres privades, com ho són altres festes a tot l’estat, i hem d’aprofitar-ho per vendre les falles, que les venem molt poc; sinó, per altra banda, també per ajudar les comissions a relacionar-se amb el comerç del seu barri. Jo porte Comerç de l’Ajuntament de València i sé que els comerços estan per la feina, però necessiten ajuntar-se en una taula i treballar plegats, ambdues parts, que es veja que les falles no són cap molèstia sinó al contrari, que s’han adonat que són motor econòmic.

—En què consisteix el pla específic de suport que vau anunciar?

—Són dues parts. Per una part, com que hem anul·lat la Gran Fira València, hi ha un pressupost prou gran que no gastarem, i amb la meua companya Pilar Bernabé, d’Ocupació i Empresa, volíem aprofitar-ho per reestructurar-lo i traure algunes subvencions per a artistes fallers, orfebreria, indumentària, floristes, per a tot el sector econòmic específic de la cultura festiva, i no només de falles, perquè al final compartim professionals amb la Setmana Santa mateix. Per una altra banda, hi ha la qüestió dels artistes fallers, de la falla i de les comissions. Nosaltres, l’ajuntament, cada any donem a les falles el 25% de la falla. Enguany, per pal·liar els efectes del coronavirus, hi hem posat un 37,5% més, en total, un 62,5%, que són molts diners, hem fet un esforç. Però al final és una inversió, perquè el 90% dels diners que paguen les falles es queda a la ciutat, va al xicotet comerç i més.

—Les dues partides han eixit de Cultura Festiva?
—Sí. El fet de suspendre les falles ha comportat problemes, perquè hi havia gent que havia contractat coses que no podrà pagar. Per això vam posar damunt la taula dos milions i mig més d’euros per a les comissions, perquè feren front a les despeses, en un moment que ni tan sols hi havia estat d’alarma. Si nosaltres plantem la falla del 2020 el 2021, generem un any en blanc per als artistes, perquè no treballaran. Per tant, molts d’ells tancaran el taller i quan vages a buscar-los el 2021 per plantar la falla o fer la del 2022, no hi seran. Per tal de protegir l’artista faller, la falla i la festa, ens hem compromès amb el 25% el 2021, i el 25% el 2022. Però les falles han de fer un pla d’inversió que inclou gastar-se diners en la falla. Un exemple: si enguany t’has gastat 10.000 euros en la falla, si vols subvenció, per al 2021 te n’has de gastar 7.500 i per al 2022 també, és a dir, el 75% com a mínim. D’aquesta manera, obliguem que es gasten el 75% en una falla. El pagament en dos anys, de manera que meneges l’economia.

—Heu proposat una ajuda centralitzada en el monument.
—Sí, els ajuts que fem en aquest cas de les comissions sempre van per al monument. Després, en tenim altres per a músics, per a il·luminació i més, però la més grossa és per al monument.

—En la conferència de premsa vau dir que demanaríeu ajuts a Europa, al ministeri, a la conselleria, etc.
—He demanat a l’oficina de projectes europeus que cerquen possibles ajuts, atès que som Patrimoni Mundial de la Humanitat. A banda, també hi és el ministre de Cultura, perquè l’altre dia va eixir en una entrevista en À punt i va dir que ell, com a valencià, havia patit molt la suspensió de les falles, que calia mirar una ajuda, una col·laboració, unes bonificacions fiscals. Doncs perfecte, l’alcalde li ha enviat una carta perquè ens diga en què es poden concretar eixes ajudes perquè, si ho té clar, nosaltres encantats. Ho dic perquè normalment les falles no rebem diners del ministeri, en general.

—València té un cicle festiu que va molt més enllà de les falles i de la Fira de Juliol, què passarà amb el Corpus i les festes de barri?
—Hem suspès la Gran Fira València i aquest matí he parlat amb el president del Corpus i amb l’Arquebisbat, parlàvem de suspendre’l. Encara no és oficial, però no crec que tardem gaire a traure un comunicat de la suspensió, tenint en compte que nosaltres ja hem suspès la Fira. Com dieu, a València hi ha més festes que caps de setmana, de manera que anirem mirant com evoluciona tot. Perquè d’ací al juliol està pràcticament tot anul·lat. Després, hi ha les festes dels pobles que no fa l’ajuntament sinó els ciutadans, les de barri i d’altres. Així que, quan sapiguem què significa tot això de la nova normalitat, anirem prenent decisions, no tenim més remei.

—Darrere de la part més visible de les falles hi ha tot un entramat social i cultural que dóna sentit a la festa. La suspensió comporta riscs per als fallers, per al model festiu, en el futur?
—És una oportunitat per a repensar les falles, si és la festa que volem o en volem una altra. Anem a coses bàsiques: el reglament faller, cal canviar-lo, té gairebé vint anys i no s’ha tocat, és com una bíblia que no es pot tocar, i molts dels problemes que hem tingut són per això. No he pogut fer un ple o una assemblea de Junta Central Fallera telemàtica perquè no és en el reglament, ha estat complicat buscar-ne l’encaix legal. És el moment de parlar amb l’hostaleria, amb el comerç i amb la ciutat, a veure què volen. Les falles: hem de fer una comissió de treball i demanar, senyors, cap on anem? Aquesta festa cap on va? Cada vegada som més festa de disco-mòbil o comencem a mirar la falla? Què fem amb tot açò? És el moment de repensar la festa, de repensar-ho tot. Jo porte Comerç i també els ho dic, és el moment de repensar els mecanismes per a vendre més i ser més atractius. Cal aprofitar aquesta crisi mundial per repensar les falles.

—Per acabar, és possible mantenir actes anuals en algun altre format?
—Això és una altra història. Primer hem de dissoldre la Junta Central Fallera i conformar-la de nou, perquè és un exercici diferent. I després, començar a pensar què farem amb el concurs de teatre, amb el de playback, amb el campionat esportiu, tot eixe exercici faller s’ha de repensar sencer. Hi haurà condicionants i coses que es podran fer i coses que no. I si arribem al febrer i podem fer la crida, doncs la farem sense cap dubte. Que el món faller senta que és faller, al final no paga cap quota, i ens veiem al març, que durant tot l’any ací es menja tot, es reuneixen les juntes, vas a un bar a sopar, o compres, vas a un fuster perquè et faça l’escenari del teatre…. Al final, les falles no paren de menjar diners. Som en un moment molt complicat i complex, però hem d’animar el faller perquè continue endavant.