20.08.2020 - 21:50
Carlos Carrizosa (Barcelona, 1964) serà el candidat de Ciutadans a les pròximes eleccions catalanes. El comitè permanent del partit va decidir-ho. Això implica prescindir de Lorena Roldán, que fins ara era la candidata que havia proposat la direcció del partit i que havia guanyat les primàries l’any passat. La jugada col·loca l’actual cap de l’oposició al capdavant d’una candidatura que intentarà de mantenir-se com la més votada de l’unionisme. Les enquestes pronostiquen una forta baixada a Ciutadans, que pot veure com el PSC els supera i Miquel Iceta es converteix en cap de l’oposició.
Carrizosa vol bastir una candidatura àmplia de l’unionisme per provar de derrotar l’independentisme. Aquests últims dies ha obert la porta a presentar-se amb el PSC i el PP, tot i que els socialistes ja se n’han desmarcat. En canvi, sí que podria haver-hi una coalició amb el PP, sobretot a les circumscripcions de Tarragona, Lleida i Girona, per mirar de maximitzar els resultats.
Un número dos que surt de l’ombra
Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona i membre del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Carrizosa treballava com a advocat en un bufet que havia obert amb la seva parella d’aleshores. Va afiliar-se a Ciutadans el 2006 i va incorporar-se a la sectorial d’advocats de la formació. Ben aviat va travar amistat amb Albert Rivera i l’any següent va entrar al comitè executiu del partit.
El 2011 va ser candidat per primera vegada, com a número dos a les municipals de Barcelona, però Ciutadans va fracassar i no va obtenir cap regidor. A les eleccions al parlament del 2012, sí que va entrar a la cambra com a diputat i portaveu adjunt. Des de bon començament va mostrar la mateixa contundència contra el procés d’independència que Rivera. El pes de Carrizosa a Ciutadans va créixer i el 2015 ja era el portaveu al parlament, fins que va convertir-se en el número dos d’Inés Arrimadas i cap de l’oposició quan Arrimadas se n’anà al congrés espanyol.
D’ençà aleshores, Carrizosa ha guanyat encara més importància com a cap de l’oposició i president del grup parlamentari. La designació de Roldán com a candidata de Ciutadans el situava de nou al número dos, però el tomb que ha fet la direcció del partit li permet finalment de col·locar-se al capdavant de la llista per a confrontar-se amb el PP i Vox a la campanya electoral vinent i mirar de retenir el vot espanyolista. La percepció de Carrizosa com a fuet de l’independentisme i com a actor principal de l’unionisme en els moments culminants del procés pot afavorir-lo.
Un historial d’intervencions incendiàries
Carrizosa és conegut principalment per les provocacions constants i les amenaces contra l’independentisme al parlament. Amb un to aspre i dur, les seves intervencions cerquen la crispació, tesar la corda al màxim amb el president de la cambra, Roger Torrent, i el president de la Generalitat, Quim Torra, i abans amb la presidenta Carme Forcadell. Tot plegat forma part de l’estratègia de polarització de Ciutadans, que sovint ha fet servir el Parlament de Catalunya com un plató de televisió. Tenir formació en dret l’ha dut a esdevenir un dels puntals de l’estratègia repressiva de l’unionisme, amb la presentació de querelles a la fiscalia i a la Junta Electoral espanyola (JEC) contra diversos dirigents independentistes.
En els plens del 6 i 7 de setembre del 2017, en què es van aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat, Carrizosa fou l’encarregat principal d’escenificar la indignació de l’unionisme contra l’independentisme i va aconseguir treure de polleguera Forcadell, amb les peticions constants de reconsideració a la mesa per a allargar els plens. La tensió d’aquells dies va desembocar en el ple del 27 d’octubre, en què va estripar la proposta de resolució que incloïa la declaració d’independència.
Carrizosa també ha fet intervencions incendiàries. El setembre del 2019, va assegurar que els diputats de Ciutadans se sentien ‘amenaçats per aquells que donen suport al terrorisme’, tot criminalitzant els independentistes detinguts el 23-S. Aquelles paraules van causar molta indignació i el diputat d’ERC Ernest Maragall s’hi va encarar. La tensió va continuar i el president de la cambra, Roger Torrent, va acabar expulsant-lo del ple.
Un altre moment de provocació, al començament de la legislatura actual, fou quan va retirar un llaç groc dels seients del govern. Carrizosa volia provocar Torrent, i el president de la Generalitat, Quim Torra, s’hi va discutir una volta Torrent va suspendre el ple.
Comentari masclista a Aurora Madaula
Un altre episodi en què Carrizosa va centrar l’atenció al parlament fou el comentari masclista a la diputada Aurora Madaula (JxCat). En una sessió de control, va acusar el govern en ple de ser una colla de delinqüents i va dir: ‘I la senyora Madaula, que em mira molt atentament, ens podria explicar res dels suborns [textualment, ‘mordidas’] de la Catdem i el Palau de la Música quan el seu amic, el senyor [Agustí] Colomines n’era director.’ Torrent va reprendre-li aquesta actitud: ‘Senyor Carrizosa, en aquesta cambra no demanem explicacions a les diputades, a les dones, segons les activitats de les seves amistats o les seves parelles, sinó pel que han fet elles mateixes.’
L’amenaça a Wagensberg
‘Vés-te’n amunt, ja ens veurem a fora’, va etzibar en una altra ocasió al diputat Rubén Wagensberg (ERC). La diputada de la CUP Maria Sirvent també va censurar l’actitud de Carrizosa, que pronunciava expressament malament el cognom del diputat republicà.
Passi què passi a les eleccions, el protagonisme que continuarà tenint Carrizosa la legislatura vinent no fa pas preveure que la tensió disminueixi al Parlament de Catalunya ni garanteix unes sessions plàcides al futur president de la cambra. Només una desfeta molt pronunciada de Ciutadans, com a les darreres eleccions espanyoles, duria el partit a un daltabaix suficient per a prescindir del seu flamant candidat.
