11.01.2018 - 02:00
“Carles Santos morirà avui o demà. I el visiten amics i amants. Delira. I s’adorm. I se’n va a tocar el piano, com cada dia. I surt a pescar llangostins i moixarres a trenc d’alba amb la Sagrantaneta. I sent les gavines i els xatracs salvatges de la Punta del Fangar. I són los crits dels albats. I el silenci que devoren és lo dels morts que encara no saben que ho són perquè han mort sent jóvens encara. I el cop sec de la tapa tanca aquell silenci dels morts. I el silenci de les cordes que encara vibren. I ell, Carles Santos, ulls clucs, sent aquell silenci, astral. La camisa, negra, xopa de suor. Les mans trencades. Les quatre mans del pianista. I ara la platea dreta l’aplaudix. I ell s’eixuga el front amb lo drap suat de la voluntat i la disciplina i el coratge. Lo admirable és que aquell drap, aquell fardell, mos semble ara tan lleuger, alat. Per a córrer i córrer mar i més mar i més nit”.
Vet aquí un fragment de la semblança que Albert Roig ha dedicat a la figura inclassificable de Carles Santos, que va morir el dia 4 de desembre de 2017 i que ara Núvol publica en format ebook dins la Biblioteca del Núvol coincidint amb l’homenatge Santos (sense Santos) que li dedica el Teatre lliure dissabte 13 de gener. Us podeu descarregar Carles Santos, In Memoriam, d’Albert Roig a la Biblioteca del Núvol.
