Carles Porta publica ‘Crims. Llum a la foscor’, un recull de 10 casos criminals

El periodista Carles Porta (Vila-sana, 1963) ha publicat aquest dijous el llibre Crims. Llum a la foscor (La Campana). El volum recull 10 casos criminals a Catalunya, l’estat espanyol, els Estats Units d’Amèrica (EUA) i Alemanya, i diverses tipologies de crims. Són casos que ja s’han exposat als programes de TV3 o Catalunya Ràdio, com el cas de Ca n’Amat, i que ara aporten una nova estructura narrativa, però també successos que formaran part de futurs episodis televisius. Porta ha explicat que s’ha buscat que tots els casos tinguin bons relats i que tinguin una lectura global.

També ha presentat una reedició del llibre Crims. Tot el que llegireu és real, amb la incorporació del judici del cas del crim de la Guàrdia Urbana, abordat des de diferents punts de vista: els lectors podran conèixer el crim abans del judici i després. De fet, el relat després del judici és la transcripció dels episodis que es van poder veure per TV3.

Porta ha explicat a l’ACN que amb la seva feina sempre busca oferir relats que siguin rigorosos, respectuosos i que tinguin ritme. En el nou llibre que publica ofereix deu relats que, malgrat que alguns ja s’han conegut per la ràdio i la televisió, ara n’ofereix nous detalls i una lectura més madura i evolucionada, diu Porta. “Hi ha un intent de perfeccionar el relat”, ha afegit.

El llibre presenta casos internacionals com el de ‘Fargo’ i ‘La dona sense rostre’ que es van produir als EUA i a Alemanya. Sempre, però, amb el límit de la realitat, diu Porta. “No podem enganyar a la gent. Et sotmets a la realitat que et dona molt contingut, però també el limita la llibertat narrativa”, ha diu.

L’autor defensa que vetllen perquè els casos que expliquin no siguin morbosos: “Intentem que les descripcions satisfacin la curiositat i no el morbo.” I afegeix: “Pensem a explicar la història com si afectés algú de la teva família i donem els detalls imprescindibles.”

Porta ha aplaudit que tot i que la crònica negra sempre ha existit, amb Crims hagi aparegut una manera de narrar nova: “Nosaltres no fem casos que no s’hagin fet abans. Plantegem una manera d’explicar i narrar des del rigor que els fa més transversals.” I defensa que els crims que pateix una societat determinen la seva història. “Els crims són l’altra meitat que no volem veure, formen part d’un gran fracàs col·lectiu”, ha analitzat. Les històries s’expliquen “encara que puguin posar els pèls de punta” traslladant “tensió” i amb una estructura de thriller. “Connectem amb la gent quan toquem les emocions”, ha assenyalat.