Carles Peris: “No es donen recursos amb fons propis valencians al sector agrari”

Ja han passat quaranta-cinc dies d’ençà que la gota freda va arrasar unes quantes comarques valencianes i encara es fa recompte dels danys que va causar. Els primers dies, quan el fang encara ho negava tot, ens vam acostumar a veure els tractors dels llauradors ajudant a netejar i a retirar restes de tota mena. Però molts d’ells també van patir directament els efectes dels aiguats. A més del comerç i la indústria, el sector agrari va ser un dels grans perjudicats. Hi ha danys en els camps assolats amb arbres arrabassats, en l’horta, també arrasada i amb una gran quantitat de deixalles sobre els terrenys, i ara comencen a ser greus els danys perquè la dificultat per a accedir a segones quines zones fa que no es puga collir la fruita que hi ha en els arbres. És per això que la Unió Llauradora i Ramadera demana a les administracions que augmente els ajuts prevists i que active plans per a fer viables les explotacions.

I quan encara miren de refer-se d’aquest daltabaix, han començat a fer comptes perquè la Unió Europea ha tancat l’acord comercial amb els països del Mercosur.

En aquesta entrevista, Carles Peris, secretari general del sindicat, explica que aquest acord d’Europa amb l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai és perjudicial per als interessos dels llauradors valencians. Quant a la gota freda, demanen amb urgència la recuperació dels camins rurals perquè cada dia que passa es perden collites que la inundació no va fer malbé.

—Un mes i mig després de la riuada i les barrancades, en quina situació es troba ara el camp valencià?
—La demanda prioritària que tenim ara és la reparació d’infrastructures agràries. La devastació ha sigut tant en finques com en camins i accessos. Hi ha finques on encara hi ha fruita comercial, en el moment òptim de recol·lecció, i si no s’hi pot arribar, els danys directes sobre les produccions no pararan d’augmentar. Les infrastructures no s’arreglen prou de pressa. Una altra cosa important és el sistema de reg. Fins ara teníem humitat, però ara ja s’ha de començar a regar. Si els sistemes hídrics no s’arreglen, alguns cultius es veuran perjudicats.

—Heu fet un càlcul de les pèrdues?
—Només en infrastructures agràries, les estimacions són de 500 milions d’euros. I 300 milions en danys directes al cultiu o en producte. Possiblement, aquesta xifra augmentarà, perquè ara hi ha camps que no es poden recol·lectar per falta d’accessos, sobretot, caquis i cítrics.

—I quants llauradors hi ha afectats?
—La xifra de llauradors no la tenim, però sí que tenim el nombre d’hectàrees, que són més de 70.000, amb afectacions de diversa intensitat.

—Els ajuts econòmics compromesos tant per la Generalitat com pel govern espanyol arriben?
—Els que s’han anunciat dins el decret de la DANA són insuficients. Sobre aquests 500 milions, les dues administracions han posat entre uns 210 milions i 220. El govern espanyol, 170. I la Generalitat, 20 milions per a reparació de camins i 20 per a infrastructures hídriques. Parlem d’una quantitat que no arriba ni a la meitat dels danys en infrastructures. Falten moltes coses.

—Digueu.
—Per exemple, queda la part amb més pressupost, que han de ser 200 milions d’euros per a explotacions agràries amb un dany superior al 40%. Això es pagarà en funció del 30% de la mitjana d’ingressos dels tres darrers anys. Nosaltres demanem que això no es faça així. Imaginem un llaurador acabat d’incorporar que no pot justificar ingressos passats, o que l’aigua s’ha emportat una explotació de cítrics o ametllers o caquis plantats fa tres anys que encara no han produït. Tots aquests queden fora de les subvencions. De moment, no hem aconseguit que el ministeri canvie la llei. També hi ha els afectats de les comarques de Castelló, que l’endemà també van tenir danys per la DANA i no entren en el decret d’ajuts. Intentem revertir aquestes incongruències, però de moment no hem obtingut resposta.

—La majoria dels llauradors afectats estaven assegurats?
—Les asseguradores responen i periten i paguen a bon ritme. Si fem una radiografia dels cultius per comarca que estan afectats, en caqui i cítrics, en les zones de la Ribera Alta parlaríem de prop del 60% d’explotacions assegurades. En les zones més d’interior, Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, vi de vinificació, també tenen un percentatge per damunt del 60% d’assegurança, per tant, hi ha eixa cobertura. Però a l’Horta Sud, on se sembra hortalissa, hi ha molt poca implantació de les assegurances perquè les cobertures que donen no són atractives i, en conseqüència, no asseguren. Aquests productors no tindran eixa compensació.

—L’Horta Sud és el lloc on més desastre humà i físic hi ha hagut. En el camp, també? I hi ha comarques més afectades?
—La zona més afectada és la Ribera Alta, perquè va tenir diversos condicionants. Ha tingut inundació, el fort vent del tornado, un xicotet procés de pedra que va haver-hi aquells dies, també… Té una superfície agrària gran i tenia cultiu molt sensible, com el caqui. L’Horta Sud i la Foia de Bunyol i Utiel-Requena són les més afectades. En cultius, el cítric és el que més superfície ocupa al País Valencià i és el que té més superfície afectada. El caqui és el més perjudicat. El 65% de caqui no és comercial, i això és una barbaritat. En la zona zero de la gota freda hi havia hortalissa. Les de temporada les has perdudes, però en poder preparar i ordenar el terreny, tornaràs a tenir producció. El problema en les zones d’interior és l’arrossegament del terreny i la infrastructura. El vi de vinificació ja s’havia recol·lectat, però si l’aigua s’ha endut els arbres, com ara ametllers i oliveres, es triga molt a tornar a tenir producció.

—Parlem de les pèrdues d’enguany, però, en l’estat que han quedat les explotacions, les collites futures perillen?
—Hi ha dos aspectes. D’una banda, hi ha l’hortalissa, que és un cultiu de cicle curt, i quan es puga accedir al camp i el puguem treballar, començarem a sembrar-hi hortalisses. D’una altra banda, hi ha els camps, que tenen molta afectació en els arbres. La vinya, el caqui o el cítric, o algun camp puntual d’olivera o ametller. El llenyós, fins al quart any o cinquè, no comença a donar una producció d’eixe camp. Transformar eixe camp implica que hi haurà una part de superfície agrària útil que era productiva i que ara passarà uns anys sense ser-ho. I això, al productor, se li fa costera amunt.

—També hem vist com bona part dels arrossars de l’Albufera quedaven plens de residus.
—L’arròs ja s’havia recol·lectat. Crec que la cooperativa de Massanassa va tenir problemes d’inundació i es va poder dur l’arròs a Sueca per intentar d’assecar-lo i salvar-ne una part important. Una altra part serà insalvable. Un terç dels camps s’han vist afectats per la devastació. Canyes, envasos i mil objectes hi van arribar. Ara s’ha de netejar i fer les analítiques per veure si hi ha contaminació i que es puga prendre una decisió sobre la pròxima campanya.

—Els vehicles agraris, els cotxes i furgonetes per al transport del producte també són pèrdues per als llauradors.
—Els nostres productors s’han vist molt afectats perquè tenen els vehicles agraris, tipus furgoneta o camioneta, però també tenen el vehicle familiar, com tots. Per a la maquinària agrària, hi ha deu milions d’euros habilitats en un pla Renove, que crec que sí que pot donar una cobertura. En els vehicles hem qüestionat els ajuts del govern perquè hi ha exemples clars de compra d’un vehicle d’un afectat nostre, d’uns 18.000 euros, un vehicle molt bàsic, que paga 3.800 euros d’IVA, i 595 de l’impost de matriculació. Automàticament, li retorna a l’estat els cinc mil euros de subvenció que té eixe vehicle. Vam qüestionar-ho. Es podria fer un esforç més gran davant una catàstrofe tan greu com la que estan patint eixes famílies que s’han vist afectades. O bé condonant els impostos, o bé donant una quantitat superior.

—En l’àmbit industrial i del comerç ho hem vist. Persones de seixanta anys, per exemple, que han perdut el comerç o una petita fàbrica, diuen que potser no se senten amb ganes de tornar a començar. Això també pot passar en el camp? Podria haver-hi casos d’abandonament agrari?
—La dinàmica que teníem fins ara, abans de la DANA, és que la superfície agrària útil al País Valencià anava baixant. Després d’una catàstrofe tan gran com aquesta, en les comarques afectades, possiblement veurem com creix la superfície agrària útil abandonada, si no es fan molt bé les coses. Nosaltres voldríem que això no passara. El repte és molt gran. Les administracions s’hauran d’abocar molt perquè això no passe. Fa poc, vam denunciar que des del 2021 no es convocaven els ajuts per a la incorporació de joves. Com podem parlar sempre d’un sector que està envellit i necessita incorporar gent jove si des del 2021 no ixen ajuts per a incorporació de joves? El procés s’ha iniciat quan nosaltres ho hem denunciat. Eixa seria una prioritat per a nosaltres.

—La ramaderia també ha sofert els efectes de la gota freda?
—El sector ramader ha estat poc afectat. Per inundació i ofegament d’algun ramat, o en aviram, una mica, però realment, el mal en les explotacions és mínim.

—Teniu bona interlocució amb la Conselleria d’Agricultura?
—Sí. Fins ara, amb el nou conseller hi havia un contacte fluid. Fins i tot, hi havia hagut alguna resposta que consideràvem important, com, per exemple, els ajuts per a la sequera de 17 milions d’euros amb fons propis que s’havien habilitat. La veritat és que el pas de la DANA va fer canviar algunes coses. Jo veig una conselleria que continua essent pròxima i que va responent més o menys, però veiem clarament que els pressupostos destinats al sector agrari, per a les infrastructures, o per a la reparació d’infrastructura hídrica, o ajuts directes per pèrdua de cultiu, no estan a l’altura. No es donen recursos amb fons propis valencians per al sector agrari. I els que es donen fan molt curt.

—La Unió Europea ha arribat a un acord comercial amb els països del Mercosur. Com afectarà això el camp valencià?
—No ens beneficiarà pas en cap sector agrari valencià. Ni ens beneficiarà en cítrics, ni ens beneficiarà en l’arròs, ni en ramaderia, en sectors importants com és l’avícola o el boví, que es troben en zones d’interior, desafavorides i amb risc de despoblament. Tampoc en el sector apícola. Això ja es veu clarament, perquè la balança comercial en aquests moments ja és del tot deficitària. Espanya i la Unió Europa importen molt més que no exporten. En canvi, el sector del vi, possiblement, sí que n’eixirà beneficiat, perquè ja exportava als països del Mercosur, i tot allò que siga eliminar aranzels els podrà facilitar d’arribar-hi. No tot és negatiu, però, majoritàriament, l’impacte sí que serà negatiu en cultius importants.

—S’han anunciat mobilitzacions a l’estat espanyol. Hi participareu?
—De moment, no participem en les mobilitzacions anunciades. Segurament, la nostra organització estatal, que és Unión de Uniones, en convocarà alguna aviat. No és que estiguem a favor de l’acord amb Mercosur, sinó que a Madrid, per desgràcia, les organitzacions agràries no ixen al carrer de manera unificada com moltes vegades hem fet ací al País Valencià. Intentem sumar entre tots l’esforç per a eixir a protestar al carrer.

—Encara hi ha marge de rectificació?
—El Parlament Europeu ho ha de ratificar, i els estats membres, també, però entenc que tard o d’hora arribarà a pesar que hi ha països o sectors que són reticents a eixe acord. Crec que acabaran signant. Nosaltres intentem de treballar alguns aspectes per a tenir un acord més bo. Per exemple, en cítrics. Hem demanat que els cítrics es consideren producte sensible en la Unió Europea perquè així tindran una protecció especial. No ho demanem per demanar-ho. Posem les xifres damunt la taula. En aquests moments, destinem entre el 15% i el 18% dels cítrics que produïm al País Valencià a indústria. Això permet descongestionar el mercat del fresc. Eixa fruita que es destina a indústria, que es processa i se’n fan sucs, ja no la traus al mercat en fresc i descongestiona els preus. L’acord Mercosur farà que el Brasil, que ja és el dominador de la indústria del suc a tot el món, tinga un desmantellament progressiu dels aranzels, que ara són del 12,20%. Cada vegada tindrà més facilitats i, al final, tindrà una posició de domini total sobre la indústria del suc en la Unió Europea. A més, hi ha tot el tema de les plagues. Enguany, se n’han interceptades 99 en la frontera. També és un risc. Es parla molt de les clàusules espill, però no s’introdueixen dins els acords. Si nosaltres tenim uns condicionants de producció de sostenibilitat, de seguretat per al consumidor, i unes normatives també sociolaborals, els altres països també han de complir.

—El govern espanyol ho ha presentat com un acord positiu.
—Moltes vegades, el ministre diu que serà positiu perquè generarà molta economia, s’obriran dues economies amb moltes persones potencialment consumidores, però nosaltres veiem que ací cada vegada som capaços de produir menys. Perdem superfície agrària útil, per tant, produïm menys. Per què exportem més? Cada vegada importem més i després reexportem. Tenim empreses molt potents que importen de fora i, en acabat, reexporten i generen un valor, però un valor per a quatre empreses grans, no per al teixit productiu com el que té el País Valencià, de molts productors mitjans i xicotets. Es va generant valor per a les grans empreses agroalimentàries, moltes vegades participades per fons d’inversió. Els acords internacionals no estan pensats perquè generen un valor al producte que fem els llauradors. Parlen de macroxifres, i diuen que les xifres d’exportació i del sector agroalimentari espanyol són positives i que cada vegada exportem més. Però això és una mitja veritat.