Carles Mulet: ‘La millor solució per al Valle de los Caídos és la demolició’

Ningú no sap exactament de què serveix el senat espanyol, si és que serveix d’alguna cosa. Els primers que no se’l creuen són els partits mateixos, que hi solen enviar antics dirigents que no saben on col·locar, com si es tractés d’un cementiri d’elefants. El senador de Compromís Carles Mulet (Castelló, 1975) és una excepció. Ha aconseguit trencar els murs de la vella institució per fer sentir la seva veu denunciant tant els problemes del País Valencià com la involució democràtica de l’estat espanyol. No és un elefant, però admet que n’està envoltat: ‘Em sent entre elefants. Jo crec que no ho sóc. He tret la pols i he fet molt de soroll. Tot i que és una institució inútil, es pot reivindicar, utilitzar-la com a altaveu’, ens explica en aquesta entrevista. ‘Hi ha senadors que no tenen cap mena d’activitat, com Joan Lerma o Alberto Fabra’, recorda, però ell està disposat a fer servir el senat per remoure les restes del franquisme.

—Heu presentat una demanada contra set municipis de l’estat per incomplir la llei de memòria històrica.
—La vaig presentar després de veure que fa més de deu anys que la llei de memòria històrica està en vigor i molts municipis continuen exhibint símbols o tenen nomenclatura franquista. Són més de tres mil, tot i que alguns només tenen un carrer i altres tenen més simbologia. Hem enviat més de tres mil cartes demanant que es retiren i hem demanat al govern de Mariano Rajoy per alguns casos. La resposta és sempre la mateixa: que això és competència municipal. Pel que fa als municipis, alguns, quan reben la carta, convoquen un ple i canvien el nom dels carrers, altres no contesten i altres contesten que no volen canviar-ho. Com que l’actual llei és molt laxa i depèn com s’ho agafe el jutge, hem seleccionat set casos i en dos s’han obert diligències.

—Us proposeu d’ampliar el nombre de municipis demandats?
—Sí, ara hem fet un globus sonda, per veure com reaccionen els municipis, i esperem la resolució dels jutges, per veure si estableix jurisprudència.

—Un dels set municipis demandats és la Serratella (Plana Alta).
—Era un dels municipis que no contestava, però quan va veure que intervenia la fiscalia, va tapar l’escut franquista que hi havia a la façana de l’ajuntament. Van córrer a tapar-ho! No costava tant haver-ho fet abans de la denúncia. Això demostra que la iniciativa funciona, perquè hi ha un centenar de municipis que han reaccionat fent canvis o anunciant plens per acordar-los.

—Més enllà d’aquests casos concrets, creieu que hi ha un retrocés en temes de memòria històrica?
—Si una cosa s’ha demostrat és que la llei va quedar molt coixa. Va tenir molt impacte en el seu moment, però no té cap mena de règim sancionador i, per tant, és fàcil d’incomplir. Compromís va proposar d’incloure un règim sancionador, però no va prosperar perquè PP i PSOE hi van votar en contra.

—El Valle de los Caídos continua dempeus.
—És una de les llacunes de la llei de la memòria històrica. Només proposa de crear una comissió d’experts, que es va constituir i va fer una sèrie de recomanacions, com exhumar el cadàver de Franco i de José Antonio i reconvertir-lo en un monument de la memòria sobre la guerra civil. L’única recomanació que ha fet cas el govern de Rajoy és posar diners per restaurar-lo. Per Compromís, la millor solució és la demolició.

—I la Fundació Francisco Franco és legal.
—La Fundació Francisco Franco és legal, portar banderes franquistes pel carrer és legal, però si portes una bandera republicana o una estelada et poden sancionar. El franquisme continua essent legal a Espanya. Hi ha una llei d’amnistia signada a la transició que en cap moment no declara il·legal el franquisme, ni diu que se’l jutge. No hi ha cap text legal ni cap sentència judicial que diga que va ser un règim criminal.

—Es pot parlar d’un retrocés de les llibertats al conjunt de l’estat espanyol?
—El franquisme encara és a tots els poders. Tenim l’exemple de la imputació de Cassandra, per haver escrit un piulet sobre Carrero Blanco; en canvi, els qui fan piulets amenaçant Mònica Oltra, Anna Gabriel o Pablo Iglesias no els passa absolutament res. Alguna cosa no funciona bé. Jiménez Losantos cada dia en diu de més grosses que no Valtònyc, i no li passa res.

—Com pot afectar aquest clima al conflicte entre Catalunya i Espanya?
—El conflicte amb Catalunya és l’excusa perfecta per al PP. Fa dos anys o tres eren en plena crisi, que semblava que poguessen perdre les eleccions i ara han ressuscitat agitant la bandera de la unitat d’Espanya. Les perspectives d’un govern de canvi ara són impossibles, l’únic canvi ve de la mà de Ciutadans. Catalunya és una excusa per al PP per a no tocar l’estructura d’estat. Els ha anat perfecte per tancar files i tornar al punt anterior al que érem. Allò que havíem avançat, ho hem perdut tot.

—També perjudica les demandes del País Valencià?
—El País Valencià no som a l’agenda, no som una comunitat històricament problemàtica. Es pensen que som el ‘Levante feliz’ i això ha passat en part perquè fins ara no hi ha hagut cap partit que tingués la voluntat política de posar el País Valencià en el mapa. És una regió rica, però de segona. Però quan demanem millor finançament o respecte per les institucions ens acusen de voler trencar Espanya. Tenim una reforma de l’estatut aturada al congrés, que ara sembla que es desbloca, però ja ho veurem. Les coses que han fet amb l’estatut valencià, Andalusia no les hauria permeses. En l’àmbit polític, som a la cua de tot.

—Sou escèptic amb el desblocatge de la reforma de l’estatut?
—És que estem molt escaldats, ja. S’ha ajornat més de quaranta vegades. També cal veure quina mena de reforma serà, i a què jugaran el PP, el PSOE i Ciutadans. La reforma també pot ser un retrocés. Amb coses que abans no s’atrevia a tocar, el PP ara està molt envalentit. Per exemple, hi havia la clàusula Camps, que establia que allò que s’aprovés per a la resta d’estatuts també hauria de ser per al valencià. Ara falta veure si el PP defensarà aquesta clàusula.

—Què s’ha de fer perquè el País Valencià torni a sortir al mapa?
—Ens hem d’apoderar. El PP i el PSOE valencians són invisibles a Madrid. Quan arriben els pressupostos o temes importants, l’accent valencià només el posa Compromís. Cal un canvi de referents polítics.

—Una de les imatges que us va fer famós va ser estripant una fotografia de Susana Díaz des de la tribuna d’oradors del senat.
—Estem farts del paper del Partit Socialista al senat, perquè actua contínuament com un partit nacionalista andalús. Totes les iniciatives que posa damunt la taula són per al sud-oest de l’estat espanyol i la resta no importem. Quan el PSOE presenta una moció reivindicant el corredor central, veus que Susana Díaz ens menysprea, amb la complicitat de Ximo Puig, ens ridiculitza com a partit polític de govern, arriba un moment que dius: ja està bé! Estripar la fotografia va ser un toc d’atenció. Va ser una escenificació una mica exagerada, però volia denunciar el menyspreu del País Valencià.

—Ximo Puig és president de la Generalitat Valenciana gràcies al suport de Compromís.
—Si el resultat del PSPV i Cs hagués sumat, ara els socialistes governarien amb Ciutadans. Però va haver de pactar amb nosaltres. L’única manera de fer política al País Valencià ara com ara és governar amb el Partit Socialista. I governem bé, fent polítiques importants i amb molt recorregut per al País Valencià. Tampoc el PSPV és com l’andalús.

—Però Ximo Puig va donar suport a Susana Díaz contra Pedro Sánchez.
—Són coses internes de partit…