Carles Mulet: “Això que ha passat hauria estat impensable amb el lideratge de Mónica Oltra”

La designació d’Enric Morera com a senador autonòmic per part de Més Compromís ha sotmès la coalició Compromís a una tensió interna de la qual no s’ha recuperat. Dijous, els diputats d’Iniciativa no van votar a les Corts el nomenament de Morera. Lluny de desactivar-se, les acusacions públiques de deslleialtat i d’incompliment del pacte per part d’Iniciativa cap a Més continuen ben vives.

Carles Mulet, que durant les dues legislatures passades va ocupar el càrrec al senat espanyol, critica en aquesta entrevista les formes emprades pel partit que fins ara ha encapçalat Àgueda Micó. L’acusa de voler acaparar tots els càrrecs possibles i apunta, com una de les causes del nomenament de Morera, la necessitat de tenir-lo a favor en el pròxim congrés de la formació.

—En un vídeo fet al senat espanyol dieu que us fan fora. Aquesta és la sensació que teniu?
—Sí, completament. Perquè cada quatre anys, quan estàs en política, te la jugues. Saps que pots no eixir, que pots tenir unes primàries, el que siga, però una volta passat aquest procés, en què hem vist que els resultats donen perquè Compromís tinga un senador i que es complien els requisits per a complir l’acord del 2015 i el 2019, de cop i volta et canvien les regles del joc. I és com si et tiraren.

—Les direccions d’Iniciativa i de Més Compromís havien parlat del tema, abans de les eleccions del 28 de maig o després?
—Jo no tinc aquesta informació perquè no sóc en aquestes reunions negociadores, però el que m’arriba és que s’ha donat per fet i assumit. La versió que m’han donat és que, l’endemà de les eleccions autonòmiques, quan hi ha una reunió i el xoc de la convocatòria de les generals, ja s’ha dit clar que, com que Iniciativa ja té aquest senador autonòmic assignat, no pot collar tant les candidatures de Castelló i d’Alacant, que estem un poc més relegats per aquest fet de tenir el senador.

—És complicat, perquè vós perdeu l’escó, però m’agradaria que fésseu un poc d’abstracció i ens diguésseu quin penseu que és el motiu pel qual Més ha decidit de fer senador el senyor Enric Morera.
—Hi ha dos components. Un és: Per què Morera? Per què Morera sense primàries? Nosaltres això sí que ho vam fer, va ser un procés d’una setmana perquè es poguera presentar qui volguera tan sols amb vint-i-sis avals. En el cas de Morera, no. Per què ell? M’han dit que això són temes interns de Més de cara al seu congrés, que serà imminent, que l’actual direcció està molt qüestionada, encara més que abans, i vol tenir de cara Morera amb tot el que puga aportar. I també perquè hi ha una involució molt greu. És a dir, si en comptes de triar el senador l’endemà de les generals, s’hagués triat el dia abans, segurament, aquest torcebraç no l’hauríem tingut, perquè se sabia que això tenia una repercussió. Hi ha una deriva clara d’intentar d’anul·lar tot allò que és una prioritat de Compromís.

—…
—Ho vam veure l’altre dia amb els diputats provincials de Castelló. Als nostres regidors no els deixen participar ni postular-se com a diputats provincials.

—En quin sentit parleu d’involució?
—En el sentit de mantenir l’estat d’equilibri en què la part majoritària deixa un espai a la part minoritària, i això ha sigut part de l’èxit electoral de Compromís. Som en una involució en què es veu que es volen acaparar tots els càrrecs possibles i deixar de costat la gent que no són de Més.

—En una entrevista a VilaWeb us vàreu declarar contrari al sistema de primàries perquè deixa moltes ferides. El cas d’Enric Morera en pot ser un exemple clar. Penseu que Més prova de curar aquestes ferides donant-li aquest càrrec?
—És clar, però no pots vestir un sant desvestint-ne un altre, no? No sé si és una esmena després del resultat de les primàries, però és que ara jo crec que la figura d’Enric Morera queda més que desacreditada. Aquesta setmana ha sigut una barbaritat. Hi ha gent de Més, i de l’entorn de Morera, que em crida demanant-me disculpes per tot això. I si ho ha fet per rescabalar la seua figura, l’han socarrat completament. Poden tenir un poc de sentiment de culpa per com han actuat en les primàries, però no poden fer això. Perquè el tema no és si Morera és més bon candidat que no jo, o si el procés ha sigut transparent. És que directament han incomplert un acord electoral signat. No pots trencar un contracte per un error que hages comès. Perquè, a més, perjudiques un altre partit.

—El dissabte 15 de juliol Iniciativa va fer públic un comunicat en què anunciava que havíeu estat l’elegit per a anar al senat, però uns minuts després, Més va enviar una altra nota desmentint-ho. Reconeixeu que la vostra formació va cometre un error enviant aquella nota en comptes de pactar-ho dins la coalició?
—No, en absolut. Per exemple, les primàries que hi ha hagut en paral·lel per a les eleccions al congrés, quan Més va haver triat el número u, va fer el seu comunicat i en cap moment vam dir res. Nosaltres vam fer les nostres primàries i va eixir Alberto Ibáñez i vam fer el comunicat de premsa. No és ni correcte ni incorrecte, està pactat. Vam fer el mateix que en 2015 i 2019. Vam fer el nostre procés intern i ho vam comunicar. No havíem de pactar res. Ja vam veure que alguna cosa fallava quan ells contestaven clavant-se en la vida interna del partit.

—Alberto Ibáñez, coordinador d’Iniciativa, va dir en una entrevista que el model Compromís, tal com és ara, no és viable. Hi esteu d’acord?
—Sí, completament, perquè no puc confiar en els meus socis. Una cosa és un error d’interpretació, o algun malentès puntual, però és que parles de la direcció actual del partit amb el qual convius. I el problema és que ja no te’n fies. S’ha perdut la confiança. Quin projecte de futur pots tenir? És com una parella. Si et sents traït, ja no hi confies. No et reconeixen, o no volen rectificar encara que veuen que tu et trobes malament. Així no podem anar enlloc. Si hi ha una repetició electoral, com he de demanar el vot a la ciutadania dient-li que confien en tu, si tu ara no pots confiar en els altres?

—A mesura que passen els dies, aquest suflé de la indignació o d’incomoditat d’Iniciativa dins la coalició, ha baixat?
—No. Però no és només una cosa d’Iniciativa amb Més. Hi ha gent de Més molt i molt indignada. Gent que m’ha cridat, o que era aquest cap de setmana a l’Aplec dels Ports, on hi havia moltíssima gent de Més. Tots em donaven ànims i em mostraven una indignació molt gran. Crec que en realitat, això s’intensificarà. No per mi, que sí que estic indignat i passaré totes les fases de dol que haja de passar, però també hi ha gent dels Verds, de Més… He rebut unes mostres de suport brutals. Ara, també hi ha la gent que no reacciona, que diu que això és una enrabiada. Hi ha indiferència. La ferida continua oberta i no cicatritza.

—En aquella entrevista que citàvem, Alberto Ibáñez va dir també que la coalició probablement havia de perdre pes identitari. Això vol dir que Compromís s’ha de convertir en un partit assimilable a l’esquerra espanyola compatible amb Sumar? S’ha d’aigualir el factor nacionalista?
—Jo crec que eixa frase està treta de context. No és ni la idea que té Alberto ni la ideologia que tenim a Iniciativa. Jo crec que els errors o les estratègies no gaire encertades que ha tingut Més ha sigut perdre eixe discurs valencianista per aigualir-lo un poc i intentar ser assimilable a altres partits com el PSOE o altres que no tenen gaire assumida la qüestió nacional. Jo crec que no podem renunciar a cap de les potes. Crec que l’encert de Compromís ha sigut aquest. Quan hem sigut nítidament d’esquerres, nítidament valencianistes, nítidament verds, és quan ha funcionat bé. Si ho converteixes en una cosa asèptica, perds tot l’atractiu. Jo no he renunciat mai a un discurs netament identitari. Hem fet rodes de premsa a qualsevol banda de l’estat espanyol i hem fet entendre en l’Espanya més profunda que tu tens un discurs identitari, però que no es queda en això, sinó que és més ric. Crec que no, no s’ha de renunciar a res, sinó ampliar el discurs.

—Aquests dies, en plena crisi entre Més i Iniciativa s’han sentit paraules grosses, com ara “deslleialtat”, “incompliment”, i fins i tot, “ruptura”. Això és el que transcendeix, però, entre bastidors, hi ha gent de totes dues formacions que mira de refer els ponts?
—Pot sonar a amenaça, perquè el problema és que això està trencat i podem anar cap a una recomposició, o anar directament cap a la separació. Però això passa a les cúpules. Quan vas als col·lectius locals, al·lucinen, perquè amb alguna excepció, és una coalició que funciona bé als pobles, i és igual de quin partit sigues, perquè tots són el mateix. La percepció que tinc és d’indignació total amb la direcció. Però dalt hi ha un moviment sísmic molt gros. I, realment, dalt no he vist cap moviment d’aproximació. Som nosaltres els agredits, nosaltres hem perdut, nosaltres hem complert l’acord i la part que no l’ha complert no ha fet cap moviment. Trobe a faltar moltes explicacions, fins i tot de gent amb qui treballàvem molt a prop, i amb qui teníem confiança, i que ara han sigut incapaços de contestar un whatsapp o de demanar-me com estic, o donar-me la seua versió dels fets.

—A totes les anàlisis que s’han fet de la situació sempre apareix Mónica Oltra en l’equació. No heu fet net encara, més d’un any després de la dimissió?
—És que això sí que és una ferida. Va ser una dimissió molt, molt injusta. Era el principal actiu que ha tingut Compromís i s’ha demostrat que era qui aglutinava la formació. Això que ha passat ara seria impensable amb un lideratge com el de Mónica Oltra. El problema és que ara no hi ha un lideratge a Compromís. Hi ha molta gent que vol liderar, però que no té eixa capacitat. I quan et falta autoritat, apareix l’autoritarisme, i això fa que unes costures que sempre han estat molt sensibles, que ha costat molt de mantenir, salten per totes bandes perquè no tens capacitat de diàleg. Aquest cas ha sigut imposició implacable, perquè no han justificat en cap moment per què trencaven l’acord. Per exemple, si el problema sóc jo, que entenc que no, doncs ens asseiem i busquem una persona de consens. En cap moment s’ha buscat una solució intermèdia sinó que ha sigut per autoritarisme. I això, amb una figura com Mónica Oltra, no hauria passat mai.

—Amb la marxa d’Àgueda Micó i Alberto Ibáñez al congrés espanyol, que eren els coordinadors de Compromís, qui mana ara en la coalició?
—Doncs és en mans de xicotets regnes de Taifa en què molta gent vol imposar una autoritat que moralment no té. Per tenir una autoritat reconeguda per tots, has de tenir una capacitat de lideratge. En aquest moment hi ha un buit de persones que consensuen amb tot Compromís. Som en una situació realment complicada.

—Es diu, fins i tot, que si Pedro Sánchez aconsegueix de formar un govern, algun càrrec institucional podria ser per a Compromís. El reclamaria Iniciativa?
—No puc parlar en nom del partit, però no és un debat que hàgem tingut. El més lògic seria que, segons les opcions de futur i si Més vol que això funcione i no vol acaparar tots els càrrecs i col·locar tota la gent que vol col·locar, rescabalés el partit. I no ho dic en l’àmbit personal, no demane res. No parlem de cadires, parlem de llocs on fer política. Per fer política has de ser dins les institucions.

—A vegades, el nivell de discussió que transcendeix a l’opinió pública sí que sembla un joc de cadires.
—Ho entenc, perquè al final sembla que és un enfadament personal perquè jo ja no tinc el càrrec i que aquest senyor, que no sabien on col·locar-lo després de fer-li la jugada, l’han hagut de col·locar en algun lloc. Em costa parlar en primera persona, però crec que la meua trajectòria política i la meua manera d’estar en el senat ha estat positiva. I ho veiem amb la resposta que ens arriba de tot l’estat. Hem estat útils a la cambra. Són cadires, és clar, però cadires per a ajudar a transformar la realitat.

—Si Compromís continuàs en el poder a la Generalitat, aquesta crisi hauria passat igualment?
—Probablement no, perquè si el problema no és la política que jo faig, sinó si col·locaven el senyor Morera, en un govern haurien tingut altres llocs on col·locar-lo.

—Què fareu ara?
—De moment, desconnectar i fer vacances. Després reorientaré la meua vida professionalment. El problema és que durant aquests vuit anys he hagut de renunciar a una borsa de treball que s’ha extingit i no tinc la capacitat de tornar a l’administració on era abans. Em tocarà preparar-me unes oposicions. Tota la vida he treballat i em podré adaptar a qualsevol situació. Ara vull tranquil·litat fins al setembre.