16.06.2023 - 06:00
Autor: Guillem Carreras
La vinculació de les entitats culturals amb els centres formatius és un debat força recurrent. Sense consultar dades o informes, m’atreveixo a afirmar que gairebé sempre l’encarem en la mateixa direcció: què podem fer per portar la cultura popular a les escoles, sigui amb tallers específics o bé organitzant activitats extraescolars. La mirada inversa és menys habitual, no tendim a preguntar-nos com podem aprofitar els estudis reglats per enfortir les nostres associacions. Aquest és la filosofia que regeix el Grau de Dinamització de Danses d’Arrel Tradicional Catalana, impulsat per l’Agrupament d’Esbarts Dansaires. El president Carles Masjuan transmet molta il·lusió quan en parla.
Des de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires esteu impulsant el Grau de Dinamització de Danses d’Arrel Tradicional Catalana. Amb quin objectiu?
El que pretenem és millorar la formació de tots els nois i noies –perquè acostumen a ser joves— que ensenyen danses a la canalla. El més habitual és que n’hi hagi entre sis i dotze o més a cada esbart, segons la grandària de l’entitat. Des de l’Agrupament organitzem tallers i cursos formatius, però hem considerat que s’havia de fer un pas més, una oferta educativa que ultrapassés el que nosaltres podem oferir i que tingués un reconeixement institucional.
Es desitja professionalitzar la formació dels esbarts?
L’objectiu de l’Agrupament no té res a veure amb la professionalització, sinó amb la formació. Ara bé, cal matisar-ho una mica. Quan contactem amb el Departament d’Ensenyament per impulsar el Grau Mitjà d’Animació en Dansa Tradicional, ens fa notar que tota l’educació postobligatòria va encaminada a una professió. Els alumnes que s’hi graduïn seran professionals, estiguin remunerats o no. Es reconeixerà oficialment que tenen les competències per ensenyar dansa.
Sou partidari que els monitors dels esbarts rebin una recompensa econòmica?
Ja hi ha esbart que remuneren, poc o molt, els seus monitors. Això depèn de la dinàmica interna de cada esbart. La remuneració no té per què ser necessàriament dolenta. Sempre he pensat que soc voluntari perquè el que estic fent encara no està prou reconegut per la societat. Les classes a les acadèmies de dansa tenen un preu que, normalment, no tenen els esbarts, per exemple.
Si mirem que passa en els monitors de lleure podem veure que quan fan casals o colònies per ajuntaments, cobren. Quan fan els mateixos casals o colònies per esplais o agrupaments escoltes, no cobren. Això pot passar als esbarts: que els monitors de dansa titulats puguin ser concretats per escoles, casals… i que percebin una certa remuneració.
Pot ser que alguns esbarts plantegin la remuneració com un estímul perquè els monitors vulguin fer la formació.
Més enllà dels esbarts, quina repercussió preveieu que tindrà el Grau Mitjà?
Els graduats tindran una titulació reconeguda del Departament d’Ensenyament. Segur que això obrirà noves oportunitats: més facilitats per ser contractats per un Ajuntament que vulgui organitzar tallers de dansa o bé per una escola que desitja impulsar la dansa tradicional com a activitat extraescolar. I qui et diu que les Acadèmies de Dansa que es dediquen a la dansa clàssica, la dansa jazz o bé la dansa contemporània no comencin a incorporar la dansa tradicional? Seria fantàstic! El Grau Mitjà no s’ha creat per aquest objectiu, però és evident que pot tenir un impacte molt positiu.
A qui s’adreçarà el grau: a persones vinculades amb els esbarts o també a d’altres col·lectius de cultura popular que fomenten la dansa tradicional?
Des de l’Agrupament hem tingut clar que s’havia de tenir una mirada àmplia i contemplar totes les manifestacions de dansa tradicional: balls de bastons, sardanes, balls de gegants, balls de diables, etcètera. Hem col·laborat amb l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya en la redacció d’un document que defineix el perfil professional del graduat. Doncs bé, abans de publicar-lo al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), evidentment es va lliurar a les federacions nacionals i entitats que s’hi podien veure afectats. Calia comptar amb el consens i vistiplau de tothom. D’altra banda, tampoc seria fàcil delimitar els àmbits, perquè als esbarts es ballen moltes d’aquestes expressions.
Caldrà acreditar uns coneixements previs per accedir al Grau?
A través d’una prova d’accés, els aspirants hauran de demostrar que tenen uns certs coneixements sobre dansa. De fet, no ens estem inventant res. En el Grau sobre socorrisme no s’ensenya als alumnes a nedar; o en el Grau de Direcció de Corals Infantils no s’ensenya llenguatge musical. Es parteix del supòsit que ja es tenen uns coneixements previs. Precisament per la gran transversalitat de danses tradicionals que hi ha, no tindria sentit incidir en la formació coreogràfica de balls específics. Les competències adquirides durant el Grau s’acreditaran en el període de pràctiques, que els alumnes faran en colles de cultura popular.
De fet, el document que heu elaborat amb l’Agència Qualificadora contempla una formació integral de la dansa tradicional.
Tot i que el principal objectiu de les colles infantils és el d’aprendre, també fan actuacions amb públic. Per això els formadors han de tenir competències en producció: contemplar en quin espai presentaran l’espectacle, amb quines condicions, on seurà el públic, quina relació tindrà el grup amb altres esbarts, gestionar els desplaçaments… També és molt important tenir en compte la dinàmica de grup, la integració de tots els infants que venen a l’esbart i la seva bona relació, la resolució de conflictes. Tots aquests aspectes pedagògics i de gestió també es tenen en compte a l’hora de definir la competència professional.
En quin moment es troba la creació del Grau?
Fa dos anys que estem treballant-hi. És un procés necessàriament lent, perquè conclourà amb una publicació al DOGC. L’Agrupament d’Esbarts Dansaires participarà en les quatre fases previstes. En la primera, l’Agència Qualificadora ha definit el perfil professional. Actualment, ens trobem en la segona, que consisteix a definir les competències que s’exigiran als graduats. En la tercera haurem de transformar els mòduls educatius en assignatures. Finalment, caldrà analitzar com s’executa el Grau Mitjà: en quins instituts s’imparteix, amb quines modalitats, a càrrec de quines persones…
Ens podeu avançar res, sobre aquesta darrera fase?
Una primera dificultat és la qüestió horària. Tenim clar que els estudiants del Grau no el tindran com a prioritat. La majoria es trobaran cursant altres estudis, així que no podem programar-lo de 8 a 3 del matí del dilluns a divendres. Caldrà buscar altres fórmules: estudis intensius (juliol o Setmana Santa), ensenyament nocturn, o formació -total o parcial- a distància. Una altra dificultat que s’haurà d’abordar és qui imparteix les assignatures, és a dir, quina titulació han de tenir els professors. En algunes assignatures no hi haurà discussió: les tècniques d’escalfament, per exemple, les impartirà un fisioterapeuta. En altres, serà més difícil concretar qui se’n pot ocupar. És una problemàtica que també s’han trobat altres graus mitjans. També caldrà buscar persones sense titulació, però que gràcies a la seva experiència podran oferir una formació molt completa.
