08.02.2024 - 21:40
The Washington Post · William Booth
Londres, Regne Unit. No sabem quin tipus de càncer té el rei Carles III, en quina part del cos es troba ni quina mena de tractament rep. No obstant això, el monarca s’ha convertit tot d’una en un dels malalts de càncer més importants del món, amb el potencial d’influir en la manera en què pensem sobre aquesta malaltia a la Gran Bretanya i més enllà.
Així, doncs, com utilitzarà el rei la seva posició d’influència? Amb el simple fet d’haver anunciat el diagnòstic de càncer –i, anteriorment, havent fet públic que rebia tractament per un engrandiment benigne de la pròstata–, el rei Carles III ja ha fet un pas més que els seus antecessors a l’hora de parlar públicament sobre els seus problemes de salut.
El monarca també és conegut per les seves opinions contundents sobre tota mena de dietes i teràpies heterodoxes, i al llarg de la seva vida ha pronunciat dotzenes –per no dir centenars– de discursos en què ha defensat remeis inspirats en la filosofia New Age.
A més de ser mecenes d’unes quantes organitzacions de recerca sobre el càncer, el rei d’Anglaterra també ha fundat una organització benèfica que promou la medicina alternativa. És un creient declarat de l’homeopatia, que moltes autoritats consideren pseudociència. També ha promogut alguns tractaments contra el càncer, com ara els ènemes de cafè o el suc de pastanaga, que han fet arrufar les celles de molts dels principals oncòlegs britànics.
Quant al seu propi càncer, funcionaris del palau de Buckingham han explicat que fou detectat en un hospital privat de primer nivell, la London Clinic de Londres. Sobre el tractament, aquestes fonts s’han limitat a dir que el monarca rep “atenció experta” de manera regular, sense precisar si es tracta de radioteràpia o quimioteràpia.
Fa temps que el rei pressiona la classe mèdica perquè ofereixi una “atenció sanitària integrada” que tracti la persona de manera holística; és a dir, que no sols en tracti la malaltia sinó que també en tracti la salut mental i espiritual. D’aquesta manera, dóna suport a “teràpies complementàries” com ara l’acupuntura, l’aromateràpia o la reflexologia.
Tractar el pacient “íntegrament” és una idea dominant en l’atenció oncològica moderna, però no pas a costa de tractaments provats.
L’any 2004, com a príncep i hereu al tron, Carles III va causar molt enrenou per haver promogut els ènemes de cafè, les injeccions de vitamines i els sucs de fruites com a tractaments per a fer front al càncer.
Aquest tractament, conegut com a teràpia Gerson, deu el seu nom al metge alemany Max Gerson, que va desenvolupar el protocol els anys vint del segle passat.
Cancer Research UK, una de les principals organitzacions de finançament per a la recerca contra el càncer al món, afirma sense embuts: “No hi ha proves científiques per a utilitzar la teràpia Gerson com a tractament contra el càncer.”
En el moment de la polèmica, el prestigiós oncòleg Michael Baum va respondre al rei en un article al British Medical Journal. “Amb tots els meus respectes, altesa, us equivoqueu”, escrivia. I afegia: “Us prego que exerciu el vostre poder amb extrema cautela a l’hora d’aconsellar a pacients amb malalties potencialment mortals que s’acullin a teràpies no provades.”
El rei d’Anglaterra també és partidari de l’homeopatia, la teràpia desenvolupada a començament del segle XIX pel metge alemany Samuel Hahnemann que sosté que l’ús de substàncies molt diluïdes pot fer que el cos es curi a si mateix.
L’any 2011, quan l’actual monarca comercialitzà una “tintura cereal desintoxicant” sota la seva marca Duchy Originals, el principal investigador de medicina alternativa de la Gran Bretanya l’acusà de ser un “venedor de fum”.
El 2017, el Servei Nacional de Salut britànic va anunciar que deixaria de finançar tractaments homeopàtics. “No hi ha proves fefaents que l’homeopatia sigui efectiva com a tractament per a cap condició de salut”, va dir en un comunicat. La decisió va ser refermada per una sentència del Tribunal Suprem britànic l’any següent, que titllà l’homeopatia de tractament pseudocientífic.
L’interès de Carles III per l’homeopatia i la medicina alternativa l’ha seguit fins al tron.
Al desembre, el monarca va nomenar el metge Michael Dixon, que defensa l’ús de remeis homeopàtics al costat de tractaments convencionals, per dirigir l’oficina mèdica de la Casa Reial. Dixon havia estat president de la Fundació del Príncep per a la Salut Integral, l’organització benèfica fundada per Carles d’Anglaterra.
Dixon va ser una de les veus que s’oposà, l’any 2006, a les retallades en el finançament de tractaments alternatius, amb l’argument que “els barons clínics no haurien de dir-nos als qui breguem diàriament amb el patiment humà què hem de fer i què no”.
Després d’haver anunciat el nomenament de Dixon, el palau de Buckingham va emetre un comunicat en què aclaria que el metge no creia pas “que l’homeopatia pogués curar el càncer”. I afegia que el suport de Carles d’Anglaterra a “teràpies complementàries” quan era príncep de Gal·les no implicava cap rebuig per part seva als tractaments convencionals.
Al llibre Charles: the heart of a king (“Carles: el cor d’un rei”), Catherine Mayer escriu que el suport de Carles III a la medicina alternativa va relacionat amb les seves creences espirituals. Diu que el monarca creu que la humanitat ha caigut en desgràcia perquè ha sucumbit al pensament mecanicista que ha substituït l’anomenat “integralisme”, un estat primerenc més tradicional i natural.
Carles d’Anglaterra no ha amagat mai la seva creença en el poder curatiu de la naturalesa per a ajudar els humans moderns a recuperar l’equilibri i l’harmonia. De fet, va escriure un llibre sencer sobre el tema.
Durant la seva llarga etapa com a hereu al tron, Carles d’Anglaterra va ser objecte de burles per haver-se manifestat en contra de l’arquitectura moderna –especialment contra les formes “brutalistes” dels anys setanta– en favor d’unes construccions més “humana” corresponents a les èpoques georgianes, victorianes i eduardianes. El príncep, fins i tot, va passar del dit al fet i va arribar a construir una ciutat sencera, anomenada Poundbury, basada en aquests principis.
La seva trajectòria en matèria de sanitat ha estat rebuda amb més escepticisme. No obstant això, Lawrence Young, catedràtic d’oncologia molecular de la Facultat de Medicina de la Universitat Warwick, diu que la franquesa de Carles d’Anglaterra sobre el seu engrandiment de pròstata ja ha tingut un impacte positiu, atès que ha desencadenat una onada de consultes de pacients que demanen de sotmetre’s a proves de detecció.
I ara, anunciant que té càncer, ha anat més enllà. “Per a algunes persones, el diagnòstic de càncer és una cosa molt solitària. Això fa aparèixer el càncer als titulars i que pots contreure aquesta malaltia siguis qui siguis”, diu Young.
Anteriorment, Carles III s’ha mostrat empàtic amb les experiències d’un malalt de càncer. “L’aterridora sensació de fatalitat que un sent quan li diagnostiquen un càncer pot desencadenar un sentiment profund de frustració i falta de control”, va dir en un discurs davant el Reial Col·legi d’Obstetres i Ginecòlegs britànics l’any 2004. “Les emocions negatives poden tenir un impacte físic negatiu. Això es pot remeiar, en part, donant als pacients la possibilitat de triar el tractament: tractaments que permetin una gestió personal de la salut i que ajudin a fomentar una sensació renovada de control amb enfocaments integrats de la salut.”
En el passat, Carles d’Anglaterra també s’ha referit a la importància de parlar públicament sobre el càncer. L’any 2000, va utilitzar la seva posició d’influència per instar els britànics a sotmetre’s a proves de detecció del càncer d’intestí.
“Estic segur que un dels problemes és que els britànics no tenen traça per a parlar dels problemes de salut en les zones més privades del seu cos”, va dir. “Però hem de reconèixer que la nostra naturalesa ‘educada’, encara que sovint admirable, és probablement un factor important en el coneixement escàs dels símptomes”, afegí.
- Subscribe to the Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
