The Washington Post · Michael E. Miller

Sydney, Austràlia. El rei d’Anglaterra, Carles III, va rebre un tractament d’estrella quan arribà a Austràlia divendres proppassat –tot i que, segurament, no en el sentit que esperava.

Lluny d’atreure les multituds que sovint sortien a rebre la seva mare, la primera visita com a rei de Carles d’Anglaterra a Austràlia ha estat una operació de molta menys envergadura.

El rei s’ha reunit amb el primer ministre d’Austràlia, ha passat revista a la flota naval i ha saludat els seus seguidors a les portes de la famosa Òpera de la ciutat. Però molts presidents regionals han romàs a casa i potser la rebuda més enèrgica que el monarca ha rebut ha estat la dels membres del moviment republicà australià, que han posat a la venda les samarretes amb el lema “Monarquia: ronda de comiat”, com si la reialesa no fos més que un grup de velles glòries a punt de retirar-se.

“És molt estrany”, explica Dennis Altman, sociòleg a la Universitat la Trobe, a Melbourne. “Un home que teòricament és el nostre cap d’estat ve a Austràlia dos anys després d’ascendir al tron, però l’interès i l’entusiasme són molt més baixos que en qualsevol altra ronda reial anterior”, continua.

Hi ha bones raons perquè el viatge del rei –el primer a un país dels catorze en què és cap d’estat a banda del Regne Unit– sigui un afer discret.

Carles III té càncer –no se sap de quina mena–, per la qual cosa el palau de Buckingham n’ha reduït l’agenda a Austràlia a sis dies, seguits de cinc dies a Samoa per a assistir a la reunió de caps de govern de la Commonwealth. El viatge serà la primera interrupció en el pla de tractament contra el càncer del monarca d’ençà que se’n revelà la malaltia al febrer, segons que informen els mitjans britànics.

A més, el monarca visita el país en un moment inusual de calma en l’agitat debat que la nació d’Austràlia fa dècades que manté sobre la conveniència de convertir-se en una república. La qüestió del republicanisme poques vegades ha estat tan lluny del públic australià d’ençà del fracàs d’un referèndum constitucional el 1999, en què un 54,9% dels electors van votar en contra de substituir la reina Elisabet per un president australià al capdavant de l’estat.

És per això que tant els monàrquics més acèrrims com els republicans més fervorosos esperen d’aprofitar el viatge per atiar les flames del debat, encara que la majoria d’australians –més preocupats pel cost de la vida o per les eleccions presidencials als Estats Units– es limita a encongir-se d’espatlles per la visita del rei.

“Hi ha un punt de complaença, gairebé”, explica Michelle Arrow, historiadora de la Universitat Macquarie de Sydney. “Crec que la gent pensa: ‘Sí, som una monarquia, però sembla que tot rutlla bé; no hem tingut cap cop d’estat i som una democràcia força estable’”, continua.

La corona britànica potser no anhela aquesta indiferència complaent, però en un moment com l’actual és ben possible que l’agraeixi. Quan la reina Elisabet II es va morir ara fa dos anys, va haver-hi temors que la coronació del seu fill –molt menys popular– fes que els regnes de la Commonwealth el rebutgessin com a cap d’estat. Això, finalment, no ha estat així.

Segons que explica Altman, el rei, de setanta-cinc anys, sent el deure de visitar els regnes de la Commonwealth –una institució que la seva mare va tractar d’apuntalar quan l’imperi britànic es va desintegrar– per provar de mantenir a ratlla, precisament, aquest descontentament amb la monarquia.

A més, Carles III té un vincle personal amb Austràlia, on va passar sis mesos d’adolescent a la dècada dels seixanta. També va viatjar al país l’any 1983 amb Diana, princesa de Gal·les, i el príncep Guillem, aleshores un nadó, un viatge recreat a la sèrie de Netflix The Crown. “Aquest va ser el moment en què la corona britànica es va adonar de la popularitat de Diana”, explica Arrow.

La popularitat de Carles III mateix va partir una sotragada forta quan es va revelar que ja sabia la intenció del representant de la reina a Austràlia de destituir el primer ministre del país l’any 1975. La controvèrsia, que va palesar l’abast del poder que la corona continuava tenint a Austràlia, va atiar el sentiment republicà al país.

No obstant això, la popularitat personal d’Elisabet II va perdurar i el moviment republicà va caure en hores baixes després del fracàs del referèndum del 1999, per bé que el cap d’aquest moviment, Malcolm Turnbull, fou elegit anys més tard primer ministre.

Però l’elecció com a primer ministre, l’any 2022, d’Anthony Albanese, un altre republicà declarat, ha donat una nova empenta al bàndol republicà. Albanese ha creat
un nou càrrec explícitament republicà al govern (ministre adjunt per a la República) i ha suggerit la idea de fer un nou referèndum sobre la monarquia si revalida el mandat.

Tanmateix, no és clar fins a quin punt és factible una nova votació. El partit d’Albanese ha caigut per darrere de la coalició conservadora en les darreres enquestes, per la qual cosa la perspectiva d’un segon mandat sembla llunyana. Encara que finalment fos reelegit, membres del govern d’Albanese han descartat la idea d’una nova votació sobre la monarquia arran del fracàs del “referèndum de la veu indígena” l’any passat, que proposava de crear un òrgan assessor al parlament integrat pels pobles indígenes del país.

“El fracàs [del referèndum de la veu] va ser un xoc de realitat per a la causa de la república”, diu Eric Abetz, portaveu de la Lliga Monàrquica Australiana i membre conservador del parlament de Tasmània.

Albanese va suprimir el càrrec de ministre adjunt per a la República a començament d’any.

Tant els monàrquics com els republicans australians diuen que tenen el suport de l’opinió pública, si bé les enquestes pinten un panorama força dividit. Una enquesta del setembre del 2023, publicada després de prop d’un any de regnat de Carles III, mostrava que un 32% dels australians estava en contra de mantenir la monarquia, un fort augment d’ençà de la mort de la seva mare. Tanmateix, un 35% de l’electorat continuava a favor de mantenir els vincles amb la corona. Prop d’una cinquena part dels australians, mentrestant, estaven indecisos.

Malgrat els revessos, el Moviment Republicà Australià (ARM) continua confiant que la pressió pública pot forçar un altre referèndum, fins i tot encara que el cap de l’oposició, el monàrquic Peter Dutton, sigui elegit primer ministre l’any vinent.

De la mateixa manera que els monàrquics veuen la visita del rei com una oportunitat poc freqüent per a estrènyer els vincles emocionals dels australians amb la corona, els republicans ho veuen com una oportunitat per a fer-se sentir i exposar els seus arguments.

“Crec que la pregunta que els australians haurien de fer-se és per què el nostre cap d’estat ha de ser algú que no és australià”, diu Nathan Hansford, copresident de l’ARM.

El rei mateix ha procurat mantenir-se al marge del debat. L’oficina de premsa de la monarquia ha dit a l’ARM que la forma de l’estat és una qüestió “que ha de decidir el poble australià”.

Però Altman, el sociòleg, diu que Austràlia ja s’ha convertit, a efectes pràctics, en una “república secreta”.

“Ha passat una cosa estranya: constitucionalment, continuem essent una monarquia constitucional, amb Carles III com a rei. Però la gent ho ha perdut de vista: a tot estirar, veuen el rei com una lleugera curiositat”, continua.

Hansford, per la seva banda, confia que el viatge a Austràlia sigui l’últim de Carles III com a rei del país. “Ens encantaria que fes rondes per Austràlia tantes vegades com volgués. Però voldríem que, la pròxima vegada, l’encarregat de donar-li la benvinguda fos un cap d’estat australià”, diu.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb