Ahir el món es despertava amb la victòria de Donald Trump als Estats Units. I amb unes xifres irrebatibles. Trump ha superat Harris sense discussió, també en vots. Es consolida entre la classe treballadora i creix entre els llatinoamericans i els negres. Un home ideal per a analitzar aquests resultats és Carles Boix (1962), professor de ciències polítiques de la Universitat de Princeton (Estats Units), on ensenya a estudiants que, en alguns casos, acaben entrant a la Casa Blanca. Boix respon per escrit les preguntes de VilaWeb poques hores després del retorn triomfal de Trump, i de provocar aquest titular a The Economist: “Trumponomics excita els mercats i espanta el món”.

—La victòria de Trump té dades que impressionen. Tres exemples: ha superat Harris en cinc milions, i ha obtingut la victòria en el vot popular; el 79% dels americans que creuen que l’economia és la seva màxima preocupació l’han votat; dels partidaris de l’avortament, tan sols el 51% han votat Harris i el 47%, Trump.
—Efectivament, sembla que Trump ha guanyat tant en estats com en el vot total. Ha consolidat la coalició que va emergir l’any 2016 i que capgira l’estructura de vot anterior: la població amb qualificacions baixes i mitjanes, és a dir, estudis no universitaris, d’una banda; i un sector conservador en temes socials, com ara l’avortament o el canvi de gènere. Aquesta coalició ha crescut perquè hi ha hagut un creixement del vot per Trump entre la població llatina (un 41% l’han votat, segons les enquestes que he vist) i entre homes negres. Hi ha ajudat l’evolució econòmica: els salaris no han crescut en termes reals entre les franges de població amb menys poder adquisitiu; una part important és deguda a la inflació generada per l’administració Biden-Harris, que va optar per polítiques molt expansionistes per mirar d’atreure el vot treballador que havia anat a votar Trump els anys 2016 i 2020. Ara, crec que tot indica un canvi de tendència més general cap a la creació d’un partit proteccionista, amb un fort component de classe treballadora i una base com més va més interracial.

—El 54% de les dones han votat Harris, veig a Reuters. Amb Biden van ser el 57%.
—Harris va intentar d’aconseguir el vot de les dones amb la qüestió de l’avortament. Crec que ho ha aconseguit entre alguns sectors més joves. Però, en general, no. No hi ha un tema únic que determini el vot de ningú i, naturalment, tampoc de les dones. L’economia, la immigració han estat molt importants. I Trump s’ha mogut molt al “centre” en l’avortament, en certa forma desactivant aquest tema.

—Comenteu la frase: “Els universitaris no voten gairebé Trump. La solució no és insultar la gent sense estudis. És fer la universitat gratuïta, o quasi. Quan tothom sigui universitari, Trump no guanyarà.”
—No el voten perquè: u, són els guanyadors de la globalització i del canvi tecnològic en marxa (que és complementari a les seves qualificacions) i, dos, perquè tenen una posició molt més liberal en temes “socials”. La qüestió no és si tothom serà universitari o no, sinó, considerant els canvis econòmics que veiem, quins tipus d’ocupacions i salaris hi haurà en el futur.

—La relació amb Europa quina serà? Trump diu que vol fer aranzels del 10%.
—Ha promès aranzels fins al 20%. Això em sembla perillós perquè pot dur a una espiral proteccionista brutal en l’àmbit mundial, de l’estil que es va viure als anys trenta. Crec que, contra el que la gent pensa, l’economia nord-americana està, ara mateix, molt més ben situada a escala internacional que l’europea: tant en el sector de serveis (noves tecnologies) com en certs sectors industrials, com biomedicina, etc. En canvi, Alemanya, amb els seus sectors tradicionals (automòbils i maquinària) sembla ancorada en el passat i molt afectada per l’emergència d’empreses xineses fent coses semblants a cost més baix. Tot això és només per dir-te que potser el dinamisme americà acabarà domesticant el proteccionisme trumpià. Vull ser optimista.

—Guerra amb Ucraïna: què preveieu que faci?
—Trump voldrà cedir la part conquerida per Rússia i forçar una pau. Però perquè això passi Putin ho ha d’acceptar. I la UE també. Si Putin no ho accepta, potser Trump gira cap a donar més ajuda a Ucraïna i d’una manera més decisiva.

—I amb Israel?
—Continuar donant suport a Israel. Considerant que el seu gendre té bones relacions amb els xeics àrabs, hom voldria pensar que podrien forçar tothom a crear dos estats garantits amb tropes multinacionals. Però no crec que passi.

—Què llegim malament de Trump, des d’Europa?
—No us mireu prou a vosaltres mateixos. Les mateixes forces que hi ha al darrere de Trump existeixen a Europa. I, la veritat, crec que gairebé pitjors. Perquè Europa no ha crescut tant. I perquè els europeus són molt més ètnics en la seva concepció de nació que els americans.

—Trump ha anunciat deportació en massa d’immigrants.
—Tancarà la frontera. Encara no entenc com deportarà la gent. Em depassa el problema logístic i organitzatiu al darrere. Molts d’aquests immigrants són essencials en sectors de l’economia. I el sistema judicial americà és tan fort que li posaran bastons a les rodes.

—Us esperàveu aquest resultat?
—No el descartava. Però creia que, si havia de passar, el resultat seria més ajustat.

—Els vostres estudiants universitaris, quina visió en tenen, de Trump?
—Terrible. El veuen com un monstre medieval, per fer servir les paraules del professor Resina. Avui em toca fer classe i suposo que hauré d’oficiar un funeral.

—Trump només governarà quatre anys més. Els republicans després de Trump, com seran?
—L’antic Partit Republicà, globalista, intervencionista, és mort ara per ara.

—Frase: “Trump és un feixista”. La veieu acurada, la frase?
—Crec que aquesta retòrica, que fan servir els dos bàndols, és reprovable. Dit això, el seu comportament el 6 de gener de 2021 va ser nefast i em (i ens) genera una gran angoixa.