13.07.2016 - 02:00
|
Actualització: 13.07.2016 - 07:49
Ahir al vespre la fundació d’estudis d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la Fundació Irla, va organitzar un debat amb Marta Rovira, secretària general d’ERC, i Carles Boix, professor de Princeton (EUA) i membre del Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN). En principi, s’hi havia de parlar sobre el procés constituent, perquè l’excusa era presentar el darrer número de la revista Eines, que edita la fundació, centrat en el procés constituent. És a dir, com es fa una constitució, amb exemples de tot el món. Passa que l’actualitat es va menjar la proposta de debat, i els ponents, i bona part del públic, van debatre sobretot el referèndum unilateral d’independència (RUI). Els pros i els contres.
Va ser una oportunitat d’or per a veure què en pensava Carles Boix. Hi té una posició ambivalent, perquè hi veu virtuts, però també uns límits importants. Molt importants. I si en un principi semblava que el RUI l’atreia, al final semblava decantar-se per unes eleccions. Com va dir ell mateix, encara el poden convèncer. A l’acte d’ahir també es va poder sentir l’opinió de Marta Rovira, secretària general d’ERC. Rovira no va tancar la porta al RUI en cap moment, però sempre deixant clar que ha d’haver-hi una desconnexió prèvia. I que el full de ruta actual també podria ser vàlid. Per ella la clau està en la llei de transitorietat, que faria la funció de declaració d’independència. Si després es ratifica en forma de referèndum d’autodeterminació o eleccions constituents, ja es veurà.
Aquesta és la intervenció de Carles Boix sobre el RUI, transcrita i editada:
«El RUI s’ha convertit en una cosa no sé si atractiva, però és al cap, i a la boca de tothom. El RUI, que té partidaris molt diversos, té qualitats molt grans. Virtuts molt grans. Realment és allò que sempre hem volgut fer: un referèndum. Un referèndum que és sí o no. I que va més enllà dels polítics i dels interessos de partits. Interessos que són legítims, però que moltes vegades no permeten d’arribar a fer un referèndum de sí o no. El referèndum té una altra virtut molt gran, i és que permet de trencar el processisme. El processisme moltes vegades es fa servir com una paraula hostil per a indicar la desconfiança dels ciutadans respecte dels polítics que porten el procés. Que allarguen el procés. Una desconfiança típica de societat anarquista, que no ha tingut mai estat, on el ciutadà desconfia constantment del polític, amb raó o sense. Però el processisme també ve d’aquells que, sense governar el procés, són els primers processistes. Parlo de Catalunya Sí que es Pot i de Podem. Aquests són els grans i primers processistes. Ells se’n beneficien molt, del procés. Aprofiten l’agitació permanent des d’un racó de la península per mirar de desestructurar l’estat i assaltar-lo, diguem. El referèndum és una manera de trencar aquest processisme. Té la virtut que ha d’apel·lar aquest sector, un terç de la població, que en principi no ha de votar sí, però que és favorable al referèndum. Aquestes són les virtuts. I em sembla que el RUI és una cosa a considerar. Però té límits, límits importants.
El primer és que només pot prosperar si els processistes d’esquerres, CSQP, etc., s’hi afegeixen. Si públicament hi hagués un parlament en què dos terços diguessin: ‘Fem un referèndum.’ Un referèndum de sí o no. No com a Puerto Rico [amb més de dues opcions de resposta]. Ha de ser un referèndum de veritat: sí o no. O s’hi afegeix el món de Catalunya Sí Que Es Pot, o ens trobem amb un referèndum on hi hauria una abstenció important. I, a més, el referèndum ens diuen que és unilateral. Sóc escèptic amb aquest referèndum. Ens diuen que és unilateral, però per a fer això has de tenir el control i els mecanismes per a convocar els teus, però també els altres. I això és complicat si abans no tens una llei de transitorietat. Una DUI, abans. Quan tens la DUI, el referèndum unilateral d’independència es converteix en referèndum d’independència. Cal debatre-ho, efectivament. I caldria evitar que el RUI es fes servir d’arma llancívola per a humiliar els adversaris.»
Semblava, doncs, que Carles Boix podia entendre la via Abat Ninet: fer un referèndum d’independència, però havent fet una DUI abans. Si no, no. Després, en canvi, en el torn de les preguntes, va insistir-hi, i aquí semblava optar clarament per seguir el full de ruta actual, que estableix unes noves eleccions:
«Per mi el 50%+1 és imprescindible. Per això crec que les eleccions són la possibilitat d’arribar al 50%+1 amb totes les estructures fetes. En aquest sentit, sóc més radical que el senyor Joan Tardà: jo no necessito ratificacions de res, ni dobles voltes: fem unes eleccions, guanyem-les i s’ha acabat. I després el parlament decidirà si vol fer un referèndum per a ratificar la constitució o no.»
Recordem que Joan Tardà va explicar des del faristol del congrés espanyol que el full de ruta actual requeria no únicament votar en unes eleccions, sinó també votar el referèndum de la constitució catalana. I que només quan la constitució fos aprovada s’arribaria a la independència. Per Carles Boix, n’hi hauria prou de tornar a votar en unes eleccions.
Marta Rovira
En el torn de Marta Rovira, també va parlar del referèndum unilateral d’independència. I ho va fer en aquests termes:
«RUI, eleccions constituents, DUI? Està molt bé que hi sigui, el debat sobre com legitimarem el final del full de ruta. Però em sembla que el full de ruta l’hem d’aplicar sencer. Hi ha d’haver una ruptura democràtica, amb els instruments necessaris per a fer després o unes eleccions constituents o un referèndum d’independència, perquè ja no serà unilateral, perquè abans amb la llei de transitorietat ens haurem constituït en estat independent. Vull dir que a nosaltres ens és indiferent quin instrument hi hagi al full de ruta. Que hi hagi el que tingui més capacitat, que legitimi més la participació, siguin unes eleccions constituents, sigui un referèndum. Per tant, per a mi la qüestió és més política. No és tan instrumental. És important que, fem el que fem, abans hi hagi un punt de ruptura, un punt de constitució de nou estat, sia per a fer un referèndum, sia per a fer unes eleccions. Dit això, podem obrir tots els debats, si tenim clar com arribem a fer un referèndum d’independència.
Com convoquem un referèndum d’independència, o unes eleccions constituents? Havent definit el nou marc de legalitat. Per tant, estem oberts a tot: nosaltres som els del referèndum. L’instrument democràtic que ha d’anar després de la llei de transitorietat jurídica –que, hi insisteixo, ens dota del marc legal– només depèn de nosaltres, i és decisió política.»
L’acte va omplir la sala del bar Original de Barcelona, en ple centre de la ciutat de Barcelona. Entre el públic assistent s’hi va poder veure el diputat dels comuns David Companyon, que en unes declaracions recents recollides al Món es mostrava partidari del referèndum. I també hi havia Joan Manel Tresserras –que va arribar tard, però va ser a temps de poder marxar a sopar amb Marta Rovira– i més membres del partit republicà.
