Creix el nombre de treballadors pobres malgrat els indicis de sortida de la crisi

A través d’un treball qualitatiu, Càritas Barcelona ha analitzat el fenomen dels treballadors pobres, que són el 16% de les persones que atenen, i ha alertat que s’està mantenint lleugerament a l’alça, malgrat que els indicadors macroeconòmics apuntin cap a una sortida de la crisi. Els sous baixos, la temporalitat i les males condicions d’alguns llocs de treball comporten, segons l’organització, problemes d’habitatge, de salut i d’identitat que es perpetuen en un mercat laboral ‘fugaç’. Des de l’entitat proposen millorar el salari mínim fins als 1.000 euros mensuals amb 14 pagues, noves polítiques d’ocupació dissenyades per als més vulnerables, acompanyament dels treballadors durant la seva inserció i una reforma laboral que augmenti la protecció dels empleats sense perjudicar les empreses.

Es calcula que el 12% de treballadors a Catalunya són treballadors pobres, és a dir, que tenen ingressos per sota del llindar de la pobresa, un salari inferior a 837 euros al mes. Entre els usuaris de Càritas Barcelona, aquest percentatge puja fins al 16%, amb dades del 2016, que han lleugerament augmentat, segons el director Salvador Busquets, el darrer any, i que eren del 14,6% el 2015. Per això, l’entitat alerta que el fenomen dels treballadors pobres s’està estancant malgrat que els indicadors, com ara l’atur, apuntin cap a una sortida de la crisi. Per aquest motiu, Busquets considera que no s’està aprofitant la crisi per fer una economia ‘més humana’ sinó que s’està sortint ‘per la porta del darrere’.

En un treball de camp amb 35 treballadors pobres que s’atenen a Càritas, l’entitat ha volgut donar a conèixer la fotografia de la precarietat laboral que afecta aquest col·lectiu, principalment migrants, joves, dones amb fills o majors de 50 anys. L’augment d’aquest fenomen es deu, segons Càritas a uns sous baixos, i a una flexibilització del mercat de treball que ha propiciat la temporalitat dels contractes i sobretot, la seva curta durada.

Segons l’entitat, les persones que són treballadors pobres se sentin invisibles, atrapades, desprotegides i explotades i devaluades. En aquest sentit, Míriam Feu, responsable del treball, alerta que són persones que estan ‘absorbides’ per l’esforç de mantenir la feina i que entren a un ‘cercle viciós’ que els fa acceptar qualsevol condició amb una actitud ‘acatament’ i que ‘cal aguantar com sigui, perquè si no hi faig jo, ho farà algun altre’. En aquest sentit, Feu destaca que la crisi econòmica ha permès crear una borsa de mà d’obra que està disposada a treballar en condicions precàries. A més a més, Feu destaca que les persones que es troben en aquesta situació, pateixen un mercat laboral ‘fugaç’ , ‘com un ventilador’, d’on s’entra i se’n surt molt ràpidament, un fet que impedeix als empleats agafar experiència per poder millorar en un futur, formar-se, i que el sistema els protegeixi.

Feu ha citat testimonis que van a treballar malalts per evitar perdre la feina, o immersos en contractes en economia informal, no disposen d’aquest dret. També ha alertat que la cobertura social dels aturats ha caigut pràcticament 20 punts, del 71% al 56%, els darrers 10 anys, i per tant, la protecció de les persones sense feina tampoc està garantida. Càritas ha alertat de les conseqüències d’aquesta situació bàsicament en l’àmbit de l’habitatge i la salut. D’una banda, les persones que tenen feines precàries pateixen per perdre la seva llar i ”veure’s al carrer” perquè l’habitatge són ‘més que 4 parets’. Alhora, la precarietat els comporta estrès i angoixa que, mantinguda en el temps, els pot arribar a portar problemes de depressió i ‘autoculpa’ de què els passa, i per tant, són un col·lectiu que pot acabar ‘enfonsat’ i amb la identitat afectada, sobretot, quan hi ha nens a la família.

El director de Càritas Barcelona ha denunciat també que les persones immigrades que pateixen aquesta situació veuen difícil sortir d’aquest cercle per les traves burocràtiques que impliquen i sobretot per la ‘irregularitat sobrevinguda’, és a dir, perdre els drets de residència després d’un any de treball en no poder renovar-ho. Per aquest motiu, Càritas fa un seguit de propostes per fer créixer tant el nombre de gent que treballa com les condicions d’aquests.

Així, Càritas proposa un salari mínim interprofessional de 1.000 euros mensuals amb 14 pagues, polítiques d’ocupació especialment dissenyades per als col·lectius més exclosos, i una reforma laboral que combini les necessitats de les empreses sense malmetre els drets dels treballadors. En aquest sentit, també demana reproduir un model ‘triangular’ amb ‘visió social’ com el que ja funciona amb èxit a l’entitat, en què Càritas actua de mediador entre l’empresa i el treballador, dotant-li acompanyament i dotant-lo d’eines perquè l’empresari hi confiï i s’hi estableixi una relació més estable. Salvador Busquets ha destacat que les persones que atén l’entitat ‘es deleixen’ per treballar i per tant, ha demanat no generalitzar amb afirmacions contràries. Ha manifestat que’ no treballar emmalalteix i treballar guareix’ a les persones de totes les seves problemàtiques.