Carcaixent reviu per uns quants dies l’esplendor modernista

La primera Fira Modernista de Carcaixent (la Ribera Alta) es va fer l’any 2016, quan es commemorava el centenari de la declaració del municipi com a ciutat. L’èxit d’aquella primera jornada va engrescar tant l’ajuntament, els veïns i l’associació Modernistes de Carcaixent que any rere any han anat afegint participants, activitats i espais a la celebració. Enguany, pràcticament tot el nucli urbà de Carcaixent viurà els dies 10, 11 i 12 de juny immers en un viatge en el temps i els habitants reviuran l’esplendor i la riquesa que l’exportació de la taronja li va conferir a principi del segle XX.

Aquests dies, els espais habituals o de pas tindran un altre sentit, virat a sèpia. La vida quotidiana, els costums, els àpats, les relacions, els vestits llargs, les corbates de llaç o els canotiers tornaran als carrers d’una població que es bolca en la fira. Enguany tornarà a la plena normalitat. La del 2020 es va fer de manera virtual, pel canal de Facebook de l’associació Modernistes de Carcaixent, i la del 2021 va ser pràcticament anecdòtica, per a mantenir encesa la flama.

Agustín Caballero, el cineasta emprenedor

Enguany, el nucli principal de la festa és el cinema centrat en la figura d’Agustín Caballero, autor del film Voluntad, filmat al poble l’any 1928 i que va tenir una certa popularitat. Un dels escenaris convertits en set de rodatge és l’Hort de Sant Eusebi, que és un dels horts monumentals que aquest cap de setmana es pot visitar en la ruta de visita a enclavaments modernistes dins el terme. També hi apareix el Palau de la Marquesa o l’Hort de Sant Vicent. Caballero era artista, però també emprenedor i amb aquest film volia mostrar al món el dinamisme de la seua ciutat i la dedicació al conreu de la taronja. Voluntad es projectarà aquests dies de fira al teatre Don Enrique.

Programa variat

La visita a Carcaixent aquest cap de setmana és del tot immersiva. Fins diumenge hi haurà un carrer dedicat als oficis de l’època, s’hi faran un concurs d’indumentària, cercaviles, passejades i espectacles musicals. Pels diversos carrers del centre es recrearan escenes de la vida quotidiana, com ara el xafardeig al carrer i, fins i tot, es podrà assistir a la vetlla d’un comerciant de taronja mort i acompanyar-ne la família.

Com en anys passats, algunes de les principals cases modernistes de Carcaixent obriran les portes i oferiran visites guiades. Són la Reial Séquia, l’Asil, les cases Carreres, Arbona i Magraner, i la Fonda de Sant Llorenç.

Perquè la visita a Carcaixent siga completa, diversos restaurants de la localitat han creat menús modernistes per a totes les butxaques i també hi haurà la ruta del vermut, la plaça de la tapa i la plaça del comerç.

Bressol de la taronja, el tòpic

Hi ha frases fetes per a qualificar Carcaixent. La més comuna és “el bressol de la taronja”, que a còpia de repetir-la ha esdevingut tòpica. A principi del segle XX, Carcaixent, entre el Xúquer i la Valldigna, era un poble pròsper i obert al món i a les novetats. Les exportacions internacionals de taronja van propiciar també els viatges dels terratinents a països llunyans i a vegades exòtics. Coneixien uns altres costums, unes altres maneres de viure que els enlluernaven. Aquests viatges també els enriquien culturalment. Moltes d’aquestes famílies van voler transportar i imitar allò que veien als països receptors del seu producte. I així és com van construir cases singulars rodejades de camps de tarongers i amb jardins més exòtics o menys.

Amb tot, la taronja era una indústria i la preparació del producte per a embarcar-lo cap a terres llunyanes necessitava uns magatzems. Les triadores, les empaperadores i les encaixadores el preparaven per a l’exportació. No es deixava res a l’atzar, i d’això n’és testimoni, per exemple, l’exposició sobre els embolcalls de la fruita organitzada per la València Capital Mundial del Disseny, que es pot visitar al Centre del Carme.

El més emblemàtic de tots els magatzems que encara hi ha a Carcaixent és l’anomenat Magatzem de Ribera, del 1903. Es considera la gran joia del modernisme a la Ribera. No el va projectar cap arquitecte de renom, sinó un mestre d’obra, que hi va incorporar tot allò que coneixia, i que casava amb els models constructius de l’època. Ferro colat, rajola, vitralls de colors, columnes, llum elèctrica… Amb tot això va fer un edifici singular que ara és el centre neuràlgic de la Fira Modernista. Allí es recreen les escenes del treball al magatzem en representacions com ara La catedral de la taronja, del grup de teatre Àgora i l’associació Amics de la Vieta, que ja s’ha convertit en tot un clàssic.

La Fira Modernista de Carcaixent és una de les que fa menys que s’ha afegit al calendari de totes les que es fan al país i ja forma part d’una associació que en reuneix la majoria. Per a facilitar la difusió dels actes, per mitjà de l’aplicació de l’ajuntament es pot fer una ruta modernista virtual.