Els onze carnavals que no us podeu deixar perdre aquest 2020

De Dijous Gras a Dimecres de Cendra ens espera una setmana de Carnaval, amb disbauxa, transgressió, sàtira i excessos de tota mena, capitanejada per la figura del rei Carnestoltes. És una festa molt arrelada al país i es manifesta de maneres molt diverses: amb rues de disfresses, tota mena de batalles campals, grans àpats populars, balls de màscares, enterraments de la sardina i un seguit de personatges molt singulars.

Alaior. El Carnaval d’Alaior s’articula entorn de la figura de Bernat Figuerola, un sabater local que va anar a Amèrica a la recerca de fortuna. Cada any per Carnaval en Bernat torna i, tot i estar afligit per una malaltia que el deteriora ràpidament, presideix tots els actes de les festes. Enguany, la gran rua de Carnaval serà dissabte, 22 de febrer. Un dels actes més destacats és dimarts de Carnaval a horabaixa, quan en Bernat, després d’una cercavila pel poble acompanyat de la seva comitiva funerària, dicta en públic un satíric testament. Finalment, es mor i desapareix entre les flames d’una gran foguera.

Banys d’Arles. Enguany, el Carnaval de Banys d’Arles serà entre el 22 i 29 de febrer. Alguns dels seus trets característics són els Gregoris, una tradició que barreja la paròdia a l’Església amb l’enterrament del Carnestoltes, i el ‘Tio-tio’, un ball amb foc que clou la festa. El dimarts de Carnaval s’enterra el rei Carnestoltes amb una singular comitiva que desfila amb túnica blanca i cucurulla anomenada els Gregoris. Sembla que aquest acte pot ser una mostra de rebuig cap al papa Gregori el Gran, que al segle VII va allargar la Quaresma, adaptant-la a les dates actuals. Actualment, el menyspreu cap a l’Església ha disminuït: ja no se li llencen ous com es feia antigament. Sí que es conserva l’expressió ‘cantar el gori-gori’ o ‘fer el gori-gori’ per anomenar aquesta cerimònia de tancament del Carnaval. 

Godall. El Carnaval de Godall, que es fa del 21 al 25 de febrer, és un dels més populars de les Terres de l’Ebre. Ha conservat un dels elements més tradicionals d’aquesta festa: la disfressa senzilla i casolana. Un dels ingredients essencials del Carnaval és el canvi de personalitat i a Godall es mantenen les mascarulles, unes disfresses fetes amb parracs que tenen per objectiu fer totalment irrecognoscible la persona que hi ha dins. En la seqüència de la festa, les mascarulles arriben al poble el mateix dia que el ninot Carnestoltes i participen en el ball de Carnaval del dissabte. Per altra banda, entre els actes principals també destaquen les dues guerres de farina, que es fan dissabte i dimarts. La Guerra de la Farina comença a la plaça Major i es fa en forma de cercavila pels carrers del poble fins a les set del vespre. Els participants s’equipen amb tota mena d’accessoris per a protegir-se de la farina, com ara ulleres de natació, mascaretes, mocadors i gorres. A més, van equipats amb carretons, sacs, bosses i paquets per a transportar els prop de quinze quilograms de farina per participant. Al vespre, quan acaba la farinada i també a la plaça Major, tothom pot recuperar forces amb el tradicional cóc amb sal, un cóc salat típic de Godall elaborat amb pasta de pa, oli i sal. 

Palamós. De fa dècades, la costa empordanesa és coneguda per les celebracions de Carnaval. S’hi fan rues espectaculars i multitudinàries, amb carrosses guarnides i comparses formades per desenes de participants ballant coreografies prèviament assajades. Alguns dels Carnavals més populars són el de Roses, el de Platja d’Aro i el de Sant Feliu de Guíxols. Entre tots, el de més tradició és el de Palamós. Enguany tindrà lloc el 25 i el 26 de febrer, i inclou algunes novetats al programa. Per exemple, una arrossada i un concurs de batucades divendres. A més de la tradicional jornada dedicada als comerços i carrers ambientats, en què els propietaris d’establiments es disfressen i decoren les botigues i els carrers.

Pego. El Carnaval més multitudinari del País Valencià es fa a Pego, que pot arribar a quintuplicar la població aquests dies. Enguany se celebra entre el 22 i el 29 de febrer. Tots els carrers s’omplen de festa, amb gent disfressada i una orquestra a cada cantonada. El dia central és dissabte, quan es fa la rua i, al final, una revetlla gegant que dura tota la nit. Com que el Carnaval de Pego és tan concorregut, la població ha arribat a organitzar una altra festa, que es fa al setembre i s’anomena Mig Any de Carnestoltes. Per altra banda, una setmana abans del Carnestoltes, se celebra la Baixada del Riu Bullent. Una jornada festiva que es basa en una competició en la qual es navega pel riu amb andròmines fabricades pels participants a partir de material reciclat. Al començament, la Baixada s’organitzava per netejar el curs del riu Bullent, que estava en molt males condicions.

Sitges. El dimarts de Carnaval a les nou del vespre, a Sitges, s’hi fa l’acte més multitudinari: la rua de l’Extermini. Enguany serà el 25 de febrer. Hi desfilen una cinquantena de comparses vistoses i concorregudes. Durant la la setmana, també s’organitzen altres actes, com l’arribada del rei i la reina Carnestoltes, la cursa de Llits Disfressats, la festa de percussió Tequereque i la rua de la Disbauxa. Diuen que l’èxit del Carnaval a Sitges respon a la pugna centenària entre dues entitats locals, el Casino Prado Suburense i la Societat Recreativa del Retiro, per veure qui la feia més grossa a l’hora de celebrar la festa. La rivalitat encara persisteix i cada any hi ha una entitat que s’encarrega de la comparsa del rei Carnestoltes i una altra de la comparsa de la reina.

Solsona. Aquesta festivitat celebra el 50è aniversari i es fa del 20 al 26 de febrer. La dècada dels setanta, Solsona va redefinir el seu model de Carnaval i, partint de la idea que era una festa d’inversió, es va crear una sàtira de la pròpia Festa Major. D’ací surten alguns dels elements més singulars i distintius de la festa, com ara els Gegants Bojos, una família de gegants de mans lliures que són la rèplica satírica i grollera dels oficials. Alguns altres elements remarcables són la pujada del ruc al campanar, amb una pixarada simbòlica, i les bates amb què es disfressa tothom.

Torelló. Una de les festes més populars, multitudinàries, participatives i desitjades de tot l’any a Torelló és el Carnaval. El Cop d’Estat del Rei Carnestoltes i l’escenificació sexual del Pullassu, una cercavila lúdico-sexual-festiva, fan del Carnestoltes de Torelló un referent dels Carnavals de terra endins. Es fa dijous, 20 de febrer. Així i tot, l’element més distintiu de la festa és la nit de ‘Les senyoretes i els homenots’ de divendres. És una cercavila d’inversió on els homes es vesteixen de dones i les dones d’homes, amb la roba de familiars, amics i coneguts de l’altre sexe.

Vilanova i la Geltrú. Per Carnestoltes la vida social de la capital del Garraf es transforma i es lliura a un conjunt de celebracions amb més de tres segles d’història. El Carnaval de Vilanova i la Geltrú, declarat Festa Patrimonial d’Interès Nacional, és un dels més coneguts del país. Les activitats que s’hi organitzen representen una diversitat d’influències i una riquesa de símbols que poques viles tenen. Enguany serà entre el 28 de febrer i el 6 de març, i durant una setmana els habitants de Vilanova i la Geltrú es posaran el mantó i sortiran a la recerca del seu comparser o comparsera. Alguns dels actes més destacats són la popular batalla de merenga el Dijous Gras, el personatge del Moixó Foguer, que surt el divendres, els balls de mantons, la batalla de caramels a la plaça de la Vila, les danses vuitcentistes del diumenge i els coros del dilluns.

Vinaròs. La capital del Baix Maestrat organitza un dels Carnavals més multitudinaris i coneguts, basat en grans gales i desfilades de comparses. Es fa del 8 al 24 de febrer amb actes de tota mena. Tot comença amb l’arribada del Rei Carnestoltes que dóna pas a la primera rua, la qual acaba amb un sopar de gala on s’escull la reina del Carnaval. Com a novetat, el Rei Carnestoltes serà una dona anomenada Venècia. També s’organitzen altres actes, com l’elecció de la reina Drag Queen, batalles de confeti, nit de pijames, balls de màscares i dues grans desfilades en un circuit tancat.

El Villar. El carnaval d’aquest municipi dels Serrans es fa de dijous, dia 20, a diumenge, 23. El van recuperar alguns veïns l’any 1981 amb els elements tradicionals que recordaven els grans i amb noves incorporacions. Entre més, destaquen les botargues que, tapades i inflades completament amb teles blanques, interpel·len tothom. I la botifarra gegant anomenada ‘morca’, símbol de la carn que vetllen, cremen i soterren.