Cara a cara entre Català i Puig amb sabor de final del trajecte

El cara a cara entre Ximo Puig i Maria José Català, la síndica del PP per eliminació,  ha tingut un regust de final d’etapa, però també de camí ja transitat en anteriors debats semblants, perquè s’ha basat en el vell joc que consisteix a què l’oposició qualifique de dolenta tota la gestió del govern, i d’insuficients, irrellevants o inútils totes les propostes que ha fet el president. N’ha fetes més de vuitanta de propostes.

Del comiat s’ha encarregat la mateixa Català: “És la darrera volta que vostè i jo fem un debat com aquest. L’any vinent jo no hi seré perquè seré la batllessa de València i en el seu lloc hi haurà el líder del meu partit, Carlos Mazón“, li ha dit.

I ha dibuixat el futur de Puig: “El seu temps arriba al final, ha caigut la columna vertebral del seu consell, ha canviat consellers, síndics, del primer Botànic només queda vostè. S’assembla molt al senyor Sánchez, vostè”

Puig ha rigut. Després ha explicat per què. Com que el 2023 és any electoral, no hi haurà debat de política general, “Hi haurà debat d’investida, vostè no hi serà, però jo intentaré ser-hi. En tot cas, ho decidiran els ciutadans amb el seu vot”.

I aquest to, com de comiat, de repassada general a la gestió del Botànic ha marcat l’intercanvi. Això sí, Maria José Català ha citat el nom de Carlos Mazón cada volta que n’ha tingut l’oportunitat. Mazón no és diputat a les corts i participa en el debat per persona interposada.

Català ha rebutjat de pla la proposta de rebaixa fiscal que ha fet Ximo Puig en la seua intervenció inicial. “Cride al senyor Mazón, pacten la nostra proposta i dijous aprovem una reforma fiscal. Això que vostè proposa és un pegat. Això és el que vostè té al cap?” li ha preguntat.

I Ximo Puig li ha etzibat que la proposta no li agrada perquè no afecta a cap de les persones presents a l’hemicicle, és a dir, la rebaixa és per a la gent que té els ingressos més baixos dels que tenen els diputats o els consellers.

Arran de les vuitanta propostes que Puig ha fet en el seu discurs inicial, Català l’ha acusat de pintar un País Valencià de color de rosa, i a continuació ha recorregut a l’argumentari previsible, i ha tret l’espantall del cas de Mónica Oltra. “Per què no la va destituir quan era imputada?”

Esprémer al màxim el cas Oltra, citar Carlos Mazón perquè el nom comence a sonar perquè, segons ha dit, Ximo Puig està molt cansat, fatigat, esgotat, és un dels recursos que Català ha emprat amb més plaer. “Els valencians no poden seguir un president que arrossegue els peus”, ha dit.

Un altre agafador per a una Català més desganada que en altres ocasions, que ha fet tot el discurs en castellà, excepte quan ha dedicat dues frases al cap de quaranta anys de l’estatut, han estat els incendis d’aquest estiu. Concretament del greu incident del tren de Toràs. Com un espantall ha tret la fotocòpia d’un suposat missatge d’un bomber avisant que la situació era molt perillosa. “Va dir la veritat la seua consellera”, li ha dit, referint-se a Gabriela Bravo que va declarar que no es pot avisar d’una cosa que es desconeix. I els seus l’han aplaudida molt, quan ha tret la fotocòpia. Puig li ha demanat que vaja al jutjat amb el paper.

El president també li ha rebatut totes les dades econòmiques. Dades catastrofistes. I li ha retret quan la mateixa Català era consellera del govern de Francisco Camps, i les escoles en barracots, i les dues pujades d’impostos i les retallades de serveis socials que van fer. “Vostès no són nous. Són un projecte fracassat, els ciutadans ja els han testat. Quina credibilitat tenen vostès per a parlar d’educació si han passat a la història pels pitjors resultats de la història?”, li ha etzibat.

I així s’ha acabat el cos a cos entre qui vol ser batllessa de València i qui vol continuar sent president de la Generalitat l’any vinent.