El contraban de persones a Chinatown

En aquesta secció aquests darrers anys hem anat comentant i informant de tots els magnífics treballs narratius de no-ficció de Patrick Radden Keefe (Dorchester, Massachusetts, 1976) publicats en català per Edicions del Periscopi (No diguis res, L’imperi del dolor, Canalles). I sempre amb bona traducció de Ricard Gil. Ha estat un plaer i una lliçó llegir-lo i ser dels primers a contribuir a descobrir-lo al gran públic. El ressò que ha tingut entre nosaltres ha estat important, fins al punt que enguany Radden Keefe ha estat el primer convidat del programa Resident CCCB en col·laboració amb la UOC.

L’obra que ara surt a les llibreries, Caps de serp, publicada en anglès el 2009, va ser el seu primer i extens treball d’investigació en profunditat, escrit, com totes les seves obres, amb un ritme extraordinari i un talent narratiu que el situa en un lloc de privilegi entre el periodisme i la literatura, terreny, el de l’anomenada no-ficció, en què ha destacat com un mestre. En aquest cas, l’autor es va endinsar durant tres anys en les profunditats més ocultes del misteriós món de les màfies xineses de Chinatown, de Nova York, dedicades, sobretot, al contraban de persones, però amb derivades també en el tràfic i venda de drogues, el joc, la prostitució i el gangsterisme.

Podeu comprar Caps de serp de Patrick Radden Keefe a la botiga de VilaWeb

L’accident del Golden Venture

L’espurna que va encendre la metxa d’aquesta investigació internacional de tres anys de Patrick Radden Keefe va ser el naufragi del vaixell Golden Venture a Rockaway, Queens, Nova York, el 6 de juny de 1993. Les bodegues del vaixell duien anxovat un carregament clandestí d’uns tres-cents ciutadans xinesos il·legals, homes, dones i nens. Deu dels quals van morir ofegats per la tempesta quan provaven d’arribar a la platja i els que van sobreviure van ser retinguts en unes quantes presons fins que es tramités la sol·licitud d’asil. L’odissea d’aquells immigrants havia començat quatre mesos abans a Bangkok, i havien passat per Mombasa, el cap de Bona Esperança, fins a travessar l’oceà Atlàntic.

Els immigrants clandestins eren guiats i organitzats per uns quants “caps de serp”, que es dedicaven al tràfic il·legal de persones. La majoria provenien de la regió xinesa de Fujian i, havien travessat Myanmar a peu i havien passat clandestinament a Tailàndia per la zona del Triangle d’Or. A Bangkok havien esperat unes quantes setmanes amuntegats en pisos tancats, fins que els caps de serp van aconseguir de llogar un vaixell. A Mombasa, Kenya, van haver d’esperar encara més perquè es va haver de comprar un vaixell nou. La travessa en general va ser molt dura, amb tempestes, poc menjar, condicions insalubres, violència i malalties.

Fins a acabar, finalment, amb el naufragi a Queens. Després van venir les detencions, els hospitals, les presons i una llarga epopeia que va posar en evidència les contradiccions del sistema d’immigració nord-americà i els mètodes de les trames mafioses de contraban d’éssers humans que, de feia molts anys, històricament, operaven a Chinatown.

El periodista Patrick Radden Keefe es va posar a treballar en el tema i l’any 2006 en va publicar un reportatge revelador a The New Yorker. Tres anys d’investigació exhaustiva després publicaria Caps de serp.

Destapar l’univers il·legal de les màfies xineses

Al llibre, l’autor ens descobreix tot un univers il·legal críptic, que havia restat molts anys en la foscor, fins i tot per l’FBI i el govern, cosa que encara afegeix més mèrit a la seva tasca d’investigació periodística. L’autor hi va dedicar tres anys, va entrevistar centenars de persones, algunes de les quals surten amb noms i cognoms i unes altres han preferit de ser informadors anònims. Entre les fonts, ha parlat amb agents de policia i de l’FBI, de l’INS (Oficina d’Immigració i Naturalització dels Estats Units), experts, professors, analistes, periodistes, immigrants, mafiosos i víctimes de les màfies de contraban de persones que, en aquest cas, són dirigides pels caps de serp. El nom fa al·lusió als qui guien i encapçalen una filera d’il·legals o a les marques que deixa un cos a terra quan s’arrossega fent ziga-zagues per travessar per sota les tanques de filferro de les fronteres.

La investigació l’ha portat a viatjar per tot arreu del món i entrevistar policies, advocats, periodistes, experts i protagonistes a Mombasa, la Xina, Bangkok, Pattaya i Hong Kong. El resultat és un veritable enjòlit, amb arrels a la història a partir del segle XIX, als EUA i a la Xina. Descobrint i relatant sempre les vides i les accions dels protagonistes reals, amb emoció i precisió, amb grans dots d’observació i descripció física i psicològica, Radden Keefe ens destapa tota una trama a l’ombra de les nostres societats que es nodreix de les necessitats migratòries dels xinesos que volen fugir de la repressió política i la pobresa i, a la vegada, s’alimenta de l’enginy secret clandestí dels xinesos i de les contradiccions i les aberracions legals que van canviant, evolucionant, en positiu o no, al llarg dels anys, fruit de les circumstàncies polítiques i econòmiques.

La increïble Germana Ping

Patrick Radden Keefe investiga el funcionament intern a l’ombra de l’imperi multimilionari internacional del contraban de persones de la Xina a Nova York, que va forjar Cheng Chui Ping, àlies Germana Ping, una xinesa fascinant de mitjana edat, que operava en un petit i humil basar de Chinatown, amb ramificacions a la Xina, Myanmar, Laos, Tailàndia, Kenya, el Canadà, Guatemala i Florida (EUA). La història real d’aquesta màfia creada i dirigida amb mà de ferro i una precisió impecable, durant molts anys, per la Germana Ping, supera de bon tros qualsevol novel·la de ficció que s’hagi escrit sobre qüestions similars.

Després de molts anys d’investigar-la, quan l’FBI la va poder detenir va descobrir que aquella dona xinesa d’aparença humil que tenia un petit basar a Chinatown era la cap de serp principal i més respectada de la història, i que es dedicava de feia molts anys al tràfic i contraban clandestí de ciutadans xinesos. Havia començat a partir de l’experiència del seu pare i més familiars fins a arribar a perfeccionar de tal manera els mètodes que, com les serps, havia aconseguit de ser molt escorredissa i misteriosa.

Quan un agent d’immigració es va creure en condicions d’amenaçar-la que l’acabaria enxampant. Ella, impertèrrita, li va etzibar: “No teniu prou temps per a enxampar-me. Ni recursos.” Finalment, anys després, va caure. Ningú no ho hauria dit mai, però la policia va descobrir aleshores que era propietària d’uns quants restaurants xinesos, una botiga de roba, immobles a Chinatown, apartaments a Hong Kong i una granja a Sud-àfrica. A banda del contraban de persones, el seu negoci principal era una xarxa bancària clandestina amb ramificacions de Nova York a Tailàndia, Singapur, la Xina i Hong Kong.

Les referències a films com ara Chinatown, The gangs of New York, El padrí i Manhattan sud són inevitables, però ací tot és veritat, tot ha passat de debò. Encara se sent l’espetec dels trets i es percep l’olor de la sang dels assassinats per les bandes mafioses de Chinatown. Com també els laments dels qui s’han ofegat a alta mar i els plors dels torturats en la solitud de les seves cel·les o en la foscor de les bodegues dels vaixells o els amagatalls secrets construïts als magatzems de Chinatown.

Els imprescindibles fets històrics

L’autor ha tingut accés a arxius, documents oficials i policíacs, familiars i històrics per a reconstruir, amb total fidelitat contrastada, una història que es remunta als treballs forçats d’esclaus que feien els xinesos en la construcció del ferrocarril i les mines dels EUA al segle XVIII i XIX, fins a arribar als temps de la Revolució Cultural de Mao o les reformes de Deng Xiaoping, passant per les presidències de George Bush i Bill Clinton.

Els fets històrics de segles enrere que ens relata l’autor són imprescindibles per a comprendre les trames delictives de les màfies xineses d’avui dia. En aquesta línia, Patrick Radden Keefe aporta dades molt valuoses. Com ara que a mitjan segle XIX als EUA hi vivien solament trenta-tres milions de persones; a la Xina, en canvi, n’hi vivien quatre-cents trenta. De fet, la mà d’obra xinesa va substituir els esclaus negres quan es van poder emancipar.

Cap al 1867, gairebé el 70 % dels treballadors de les mines a l’oest de les muntanyes Rocalloses eren xinesos. També van ser ells que van construir el ferrocarril d’est a oest. Moltes de les grans fortunes americanes d’aquells anys es van edificar sobre la mà d’obra xinesa, però els xinesos van pagar un preu devastador per l’esforç. Més de mil treballadors van morir durant la construcció del ferrocarril. Nou mil quilos d’ossos van ser repatriats a la Xina.

Malgrat tot, per als xinesos, Amèrica era la terra promesa. L’anomenaven la Muntanya d’Or. Durant dècades van fer tot el van poder per arribar-hi i instal·lar-s’hi, fos com fos, malgrat els riscs. Fins avui. L’any 2000, per exemple, hi havia un gran nombre de multimilionaris d’ascendència xinesa que tenien arrels a la província de Fujian, d’on és originària la gran protagonista de Caps de serp, la Germana Ping. El lema dels xinesos de Fujian era: “Un en porta deu. Deu en porten cent.” Segons un cap de la comunitat de Fujian a Nova York, el contraban de persones tenia grans avantatges: “Era un negoci més bo que el tràfic de drogues. Més beneficis, menys riscs. Si t’enxampen i et declares culpable immediatament, només passes sis mesos a la presó. L’altre avantatge és que la mercaderia sap caminar.”

El context a la Xina i als EUA

Radden Keefe no es deixa cap fil per a estirar i investigar, amb una meticulositat i curiositat infinites, fins que aconsegueix de reunir, i fer encaixar, totes les peces d’un trencaclosques monumental que s’alimenta de la vida i la política, la història, l’economia i el dret, l’audàcia, la violència i el crim, sense escatimar emocions, enginy, por, misèria i corrupció.

A banda de tot l’univers humà que s’amaga en la il·legalitat rere el teló de Chinatown, la llei i l’ordre, al llibre també hi ha una introspecció en el món rural xinès, les tradicions, la cultura, les conseqüències socials i familiars de fets històrics com les guerres de l’opi o la revolució cultural, la repressió, les mesures esterilitzadores de Mao Zedong o la repressió contra els joves i els dissidents després dels fets de la plaça de Tian’anmen.

També s’hi veu el xoc i l’adaptació d’unes quantes generacions de xinesos entre dos mons i dues cultures, dos sistemes polítics i dues maneres de viure, sobreviure, conviure i enriquir-se. De l’enginy solitari i artesanal dels pioners com la Germana Ping, fins als mètodes criminals de les bandes juvenils de Chinatown.

Tota la trama del llibre, i els fets de la vida real en què és basat, es construeix sobre el tema de les migracions, entre la legalitat i la il·legalitat, la rigidesa o l’absurd de les lleis d’asil i de refugi. Per això, el que s’hi explica transcendeix el context de Nova York i té un interès innegable per als ciutadans de tot arreu del món que segueixen els grans debats sobre immigració, asil i refugi, temes sempre d’una actualitat candent.

Un debat universal

Sobre això, és interessant com ens presenta la incompetència i corrupció d’alguns funcionaris d’INS (Oficina d’immigració i Naturalització dels Estats Units), i com algunes de les idees que emeten alguns d’aquests personatges són perfectament assimilables al discurs antiimmigració que, de fa anys, divulguen la dreta xenòfoba i l’extrema dreta pertot arreu dels EUA i d’Europa.

Com a exemple, hi ha el cas d’un dels personatges del llibre, Bill Slattery, cap de l’oficina de l’INS de Nova York. Segons ell, “les polítiques d’immigració dels Estats Units encoratjaven els immigrants il·legals a emprendre el viatge. Des del seu punt de vista, el sistema d’asil s’havia fet miques i l’acumulació de casos feia impossible acollir els immigrants un cop havien arribat. Davant de la premsa feia advertiments alarmants, afirmant que els sol·licitants d’asil fraudulents prenien el control de les fronteres al govern dels Estats Units”.

D’una altra banda, l’autor cita experts i analistes que opinen que l’únic delicte que havien comès els passatgers il·legals del vaixell naufragat Golden Venture, per exemple, era el de fugir d’un país que era perillosíssim per les seves vides i que aplicava unes lleis d’esterilització i d’avortament forçós que anaven en contra dels drets humans. En la majoria dels casos, deportar-los a la Xina volia dir lliurar-los a la repressió, la violència i la presó. El llibre es fa ressò d’alguns casos concrets.

També aporta dades molt significatives en moments necessaris per a la comprensió dels fets. Sobre la magnitud de la política xinesa d’esterilitzacions, per exemple, diu: “El 1991 la xifra de persones esterilitzades havia augmentat el 25 % i arribava als dotze milions i mig. I sovint, les dones que es negaven a interrompre voluntàriament la gestació d’aquests infants sobrants rebien multes de centenars o fins i tot milers de dòlars, en un moment en què la renda per càpita de les zones rurals xineses era de cent trenta-cinc dòlars l’any.”

La Germana Ping va treure un gran profit de la situació durant la seva vida. Havia sabut treballar amb discreció, la gent hi confiava i se servia de petites bandes juvenils de Chinatown per cobrar els seus honoraris, que, sovint, es pagaven a terminis o en canvi de feina en un restaurant o una bugaderia. A més, com ja hem dit, i el llibre explica a la perfecció, va crear una banca clandestina internacional que permetia als xinesos de donar-li els diners en mà, al seu basar de Chinatown, ella en cobrava una comissió, i algun agent seu a Hong Kong o a la Xina, lliurava en mà i en efectiu la quantitat convinguda als familiars del dipositari al seu país d’origen. La majoria dels xinesos, a causa d’entrebancs legals i de tota mena, operaven en efectiu, i això feia que l’assistència de la banca de la Germana Ping fos imprescindible. I, per a ella, un negoci multimilionari.

L’any 2006 la Germana Ping va ser condemnada a la pena màxima de trenta-cinc anys en una presó federal. Després de molts intents fallits, Patrick Radden Keefe va aconseguir d’entrevistar-la per escrit a la presó. Les seves declaracions no solament van donar més pistes sobre la increïble psicologia del personatge, sinó que també van relligar i donar explicació a algunes de les incògnites que el periodista encara tenia després de tres anys d’investigació. Caps de serp n’és el brillant resultat.