Caprici de tomàquet, kiwi i anxova

Jo sóc de les que van néixer i va créixer quan encara no hi havia cap kiwi a casa nostra. Ni kiwis, ni alvocats, ni mangos, ni papaies… El més exòtic que es podia comprar era la pinya. He crescut menjant la fruita de la nostra terra seguint el curs de les estacions, i m’ha costat –i em costa encara– d’incloure a la meva dieta les fruites que de petita no vaig menjar. De manera que, seguint l’objectiu de trobar alguna recepta amb aquest fruit de polpa verda, tan llampant i bonic, us explico una recepta que, a partir d’ara, formarà part de la meva dieta habitual. És un aperitiu o un petit caprici que es pot menjar per dinar o per sopar i, fins i tot, per esmorzar, si us fa gràcia.

El kiwi

És el fruit d’una planta enfiladissa, l’Actinídia deliciosa, originària de la Xina. El conreu d’aquesta planta a Nova Zelanda va tenir molt d’èxit i des d’allà es van començar a exportar kiwis cap als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial, perquè les tropes de soldats que eren allà en consumien.

Els principals exportadors d’aquesta fruita són la Xina, Itàlia, Nova Zelanda, Xile, Grècia i França. La planta creix a les zones on hi ha sol, amb un hivern suau, on plou poc i no gela mai. Veient els països productors, ens adonem que podem menjar kiwis de més proximitat que no pensàvem.

Aquest fruit és una baia, és a dir, és el mateix tipus de fruita que un gra de raïm o un tomàquet, que té la polpa carnosa i les llavors a dins.

Nutricionalment és molt interessant, perquè és molt ric en fibra, potassi, fòsfor, vitamina A, vitamina E, àcid fòlic (vit B9) i vitamina C. També conté un enzim, l’actinidina, que afavoreix la descomposició de les proteïnes i facilita la digestió.

Cal tenir en compte que conté oxalats, una substància que, a les persones propenses, els pot afavorir la producció de càlculs renals. I encara una altra cosa, té unes quantitats importants d’histamina, i les persones amb tendència a patir migranyes han d’evitar de menjar aliments que en portin, atès que la histamina és una de les causes de les crisis migranyoses.

L’anxova, un peix blau

L’anxova és el seitó que s’ha sotmès a un procés de salaó. És un peix blau de mida petita.

El peix blau agrupa les espècies migratòries que viuen en aigües superficials. Els llargs desplaçaments els obliguen a emmagatzemar greix per resistir el viatge i necessiten tenir ben irrigats els músculs de sang. Això fa que la seva carn sigui més consistent, més fosca i més sanguinolenta. La seva composició és diferent, perquè hi ha un contingut més elevat de greix (entre el 6% i l’11%), però aquest greix és l’àcid gras omega-3 i omega-6, que és molt beneficiós per a les parets arterials perquè els confereix elasticitat i en preserva el bon estat. A més, ajuda a disminuir els efectes adversos del colesterol i en rebaixa els nivells en sang.

El seitó es pesca a l’Atlàntic i a la Mediterrània i, des de l’època dels romans, es conserva en sal. La salaó fa que l’aigua que conté el peix sigui absorbida per la sal. La pèrdua de líquid fa que la carn assecada no es faci malbé. Això sí, encara que després es netegi la sal a raig d’aixeta, la carn de l’anxova en conté una bona quantitat i, per aquest motiu, no es recomana que en mengin les persones amb hipertensió o amb tendència a retenir líquids.

Torrades amb tomàquet, kiwi i anxova

Ingredients per a 1 persona

-1 torradeta
-2-3 rodanxes de kiwi (segons la mida de la torrada)
-2 tomàquets
-1/2 ceba
-1 filet d’anxova (si podeu, compreu-lo que ja estigui dessalat i es conservi en oli)
-1 culleradeta de formatge Mascarpone
-oli d’oliva
-1 raig de vi blanc o de vermut
-1 cullerada de postres de sucre
-sal

Preparació

Renteu els tomàquets i ratlleu-los.

Peleu la ceba i trinxeu-ne la meitat.

En una paella, poseu-hi un raig d’oli d’oliva i sofregiu la ceba.

Quan estigui daurada i comenci a enfosquir-se, poseu-hi un raig de vi blanc o de vermut i deixeu que redueixi.

Afegiu el tomàquet ratllat, una mica de sal i una cullerada de postres rasa de sucre.

Deixeu que vagi reduint a foc lent i que quedi un sofregit ben espès.

Quan estigui fet, el deixeu refredar.

Mentrestant, agafeu el filet d’anxova. Si està conservat en oli, escorreu-lo; i si està conservat en sal, netegeu-lo i assequeu-lo amb un tall de paper.

Talleu un kiwi pel mig i peleu-ne una meitat.

Talleu-ne unes rodanxes ni massa primes ni massa gruixudes.

Poseu una culleradeta del sofregit de tomàquet reduït damunt la torrada.

Per sobre del tomàquet, poseu-hi les rodanxes de kiwi.

Poseu el filet d’anxova damunt de les rodanxes del kiwi.

Amb una cullereta o amb la punta del ganivet, poseu-hi una mica de formatge Mascarpone.

Observacions

Podeu triar la mida i l’estil de torrada que més us agradi.

També podeu decidir quina quantitat poseu de cada ingredient, segons les vostres preferències. Si el sofregit ha quedat concentrat, amb poca quantitat n’hi haurà prou, perquè el sabor serà molt intens.

El kiwi aportarà textura i frescor a la preparació.

Podeu posar-hi una mica de Mascarpone o formatge cremós tipus Philadelphia (que no té un gust fort). La seva cremositat confereix una textura molt agradable i potencia el sabor dels altres ingredients.

Si us sobra sofregit o qualsevol altre ingredient, podeu preparar les torrades en qualsevol moment perquè és molt ràpid.

El kiwi que us hagi quedat tallat i no hàgiu fet servir és millor que no el guardeu i us el mengeu.

Interpretació de la taula

És una petita tapa que té de tot: proteïnes, greixos saludables, pocs hidrats de carboni i fibra.

A més de les vitamines antioxidants del kiwi, cal afegir-hi el licopè del tomàquet sofregit.

És un petit caprici nutricionalment molt complet i poc calòric.