Cap on va la CUP?

És previst que avui la CUP engegarà el mecanisme per a fer possible la renovació del secretariat nacional. La setmana passada la meitat d’aquest organisme va dimitir i això obliga a no ajornar més la mesura i, per tant, a cridar els militants a les urnes.

Per a bona part de la formació, la constitució d’un nou secretariat nacional és un pas ineludible per a restaurar una part de la credibilitat de l’organització i una part de la confiança dels seus integrants. Però no sembla clar que n’hi haja prou, amb aquest pas.

El llenguatge emprat pels dimissionaris era molt dur, i cridava poderosament l’atenció. S’hi parlava d’actituds ‘sectàries i maquiavèl·liques’ d’una part de l’organització i s’hi arribava a afirmar que d’ençà de les eleccions del 27-S la CUP s’havia allunyat ‘de l’estratègia independentista i, fins i tot, de la línia política històrica de la CUP i del conjunt de l’independentisme revolucionari’. De fet, es rebutjava la hipòtesi d’una dimissió col·lectiva de tot el secretariat, com s’havia apuntat que podia passar, tot definint-la de ‘cínica’.

És evident que la carta –i la dimissió en si– pretén posar en relleu davant la societat que hi ha un problema seriós dins la CUP i que una part dels membres considera que sense resoldre’l no serveix de res cap solució que es vulga dissenyar, i encara menys una solució de consens. Tot indica que s’ha passat el Rubicó i que o bé hi ha un canvi radical dins la CUP o bé som més a prop d’un trencament que de cap altra cosa.

Si aquesta legislatura fos una legislatura normal, la preocupació per saber cap on va la CUP seria bastant relativa. Però, en les circumstàncies actuals, un possible trencament podria tenir unes conseqüències molt greus sobre l’estabilitat parlamentària. Segons fonts de la CUP, un dels factors que ha acabat fent esclatar la crisi és precisament la incomoditat del grup parlamentari per certes decisions, sobretot la del pressupost, amb la qual la gran majoria de membres no estava d’acord. Tot fa pensar que al setembre, amb la qüestió de confiança del president Puigdemont, arribarem al límit i serà aleshores quan es visualitzarà si la CUP, efectivament, ha canviat o no. Però compte: serà un límit definitiu que no els afectarà a ells i prou sinó a tots.

[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]