El cap de l’Oficina d’Onomàstica del IEC explica els motius del declivi del nom Marc

El cap de l’Oficina d’Onomàstica del IEC, Joan Anton Rabella, creu que el nom Marc pateix de la saturació d’haver estat el més posat ininterrompudament del 1997 al 2021. El 2022 va caure al tercer lloc i l’any passat, al setè, segons dades publicades per Idescat. Segons Rabella, hi ha noms que es gasten i que, per això, Marc continuarà baixant fins a desaparèixer del rànquing dels més populars els anys vinents. En una entrevista a l’ACN, ha destacat de les dades d’aquests darrers d’Idescat que Gala era l’únic cas dels noms més posats que tenia una prevalença especial en una zona del país: l’Alt Empordà, on va viure Gala Dalí, la parella del pintor surrealista.

Marc, amb prop de 1.200 nounats cada any entre el 1997 i el 2021, ha anat caient sense aturador d’ençà del 2014, quan va ser el nom de 1.084 criatures. El 2022 va ser destronat com a nom més popular i, l’any passat, encara va baixar més: tan sols 347 nens. Rabella pronostica que acabarà fora dels quinze més posats, però que encara falta més temps, i ha ironitzat: “Dir ‘Marc’ en una classe i que es girin tots els nens durant molts anys ha acabat fent canviar d’opció molts pares.”

L’adeu de Messi del Barça feia pensar en un lideratge curt de Leo

Això ha impulsat uns altres noms, com ara Leo, que si bé el 2022 va ser primer i enguany, tercer, continua entre els més freqüents de nen. Rabella diu que el fet que Leo Messi deixés de ser jugador del FC Barcelona ja feia pensar que segurament a curt termini no tindria tant d’èxit, perquè el nom anava molt lligat al futbolista.

D’una altra banda, opina que la moda per a nen són els noms molt curts, i que, en canvi, els de nena són més diversos, amb Martina, Júlia, Emma i Lucía entre els més emprats. Així, constata que els pares tenen criteris diferents per a decidir en un sexe o un altre. Sobre les nenes, ha destacat que Júlia i Martina es mantenien molt. De fet, fa catorze anys que s’han repartit el lideratge ininterrompudament. L’any 2009, Paula va ser el darrer nom que va aconseguir el primer lloc abans de l’hegemonia actual.

Els criteris per a triar es remunten al segle XIV

En general, entre els criteris per a triar noms, Rabella creu que hi ha tendències creuades a usar els noms que són moda i, d’una altra banda, a voler-se individualitzar. Una doble inclinació que ha passat sempre. Així, analitzant les dades del XIV a partir dels fogatges, s’observa que els noms també són molt estables i que segueixen el criteri de la moda i seguir la tradició, però això no vol dir que no hi hagués noms amb una freqüència petita, explica.

Noms territorials que es perden

Una dinàmica que abans tenia una gran influència eren els noms que tenien representativitat territorial, com ara Cinta a Tortosa i Narcís a Girona, però aquesta tendència com més va és més petita. Al Baix Ebre hi ha 389 dones anomenades Cinta, gairebé la meitat de tot Catalunya, i al Gironès hi ha 459 homes que es diuen Narcís, una quarta part de tot el Principat. Però cap dels dos noms supera la dotzena de nadons d’aquests darrers quatre anys sumats al conjunt de Catalunya.

Amb tot, Rabella recorda que, en alguns casos, un nom desapareix, però després hi ha una recuperació, tal com va passar amb Vinyet. És un nom típic de Sitges, en honor al santuari de la Mare de Déu del Vinyet. De fet, a Garraf n’hi ha 120 del total de 917 i és la comarca on n’hi ha més. I, malgrat que al tombant del segle XXI no n’hi havia més de 20 per any, durant la dècada passada van arribar a una quarantena o cinquantena cada any, i el 2023, 34 nenes es van dir Vinyet.

Els sons més difícils de pronunciar

Rabella no veu patrons especialment clars d’orígens dels noms quant a l’idioma. Si bé diu que els curts solen ser més catalans, n’hi ha que funcionen en més d’un idioma, i també uns altres de llengua castellana, com ara Lucía. Entre els estrangers, diu que destaquen Liam, Enzo, Hugo i Mia.

Un element que sí que pot ser un criteri és l’eufonia, és a dir, que soni bé. Rabella diu que hi ha sons més complexos, com ara la erra, la enya o les elles, que són més difícils de pronunciar, de la mateixa manera que les paraules llargues, cosa que pot ajudar a descartar candidats. Alhora, hi ha sons més dolços que poden tendir a aparèixer en les tries dels pares.