28.11.2021 - 09:29
|
Actualització: 28.11.2021 - 10:26
L’atenció primària ha diagnosticat enguany 32.532 casos de càncer del gener a l’octubre, un 0,27% més que el mateix període del 2019 (32.443). Aleshores el sistema sanitari encara no havia estat afectat per la pandèmia, que va fer que el 2020 les neoplàsies detectades minvessin un 24,71% (24.425). Així ho indica a l’ACN la directora d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), Ariadna Mas, que destaca els 8.000 casos no detectats el 2020: “Potser hauríem d’estar encara una mica per sobre.” Mas subratlla l’esforç dels professionals dels CAP per a combinar l’atenció als pacients amb covid-19 i tota la resta: “La primària no ha estat mai tancada; ha estat molt oberta. Hem fet més d’un 30% més d’activitat que el 2019.”
Els centres d’atenció primària han detectat un nombre lleugerament superior de casos de càncer enguany respecte del 2019 i també han incrementat els diagnòstics de malalties com ara la cardiopatia isquèmica, la insuficiència cardíaca i la diabetis, segons dades que corresponen als CAP que gestiona l’empresa pública ICS, aproximadament el 80% del total a Catalunya.
Mas assenyala que es recuperen els nivells de diagnòstic d’abans de la pandèmia, tot i que des de fa mesos els CAP també es dediquen als pacients amb covid-19, amb les proves (PCR, antígens), estudis de contactes, seguiment de pacients i la vaccinació. Aquesta setmana, entre dilluns i divendres, amb un increment de casos a causa de la sisena onada, els CAP han fet 52.891 visites per covid-19, segons les dades obertes de Salut.
La recuperació de diagnòstics i el control clínic dels pacients amb patologies cròniques són dos dels grans desafiaments derivats de la pandèmia. Mas preveu que a final d’any s’hagin recuperat els nivells de control clínic de pacients amb patologies cròniques. “Es fa un esforç molt important per combinar l’atenció de covid amb tota la resta i queda reflectit en aquest 30% més d’activitat, tant presencial com no presencial”, destaca.
També ha caigut l’activitat de prevenció i encara no s’ha pogut recuperar. “La primària té una part molt important de promoció de salut. S’ha deixat de fer i s’ha de recuperar així que puguem. Som força lluny encara del 2019. És una activitat que potser no es nota a curt termini, però a llarg termini es nota molt i, si no la fas, la gent emmalalteix més”, sosté.
L’activitat presencial cau un 27%
Tot i que l’activitat dels CAP ha augmentat molt, la presencialitat s’ha reduït, sobretot els primers mesos de la pandèmia, amb una davallada global del 27% respecte del 2019. Amb tot, en el cas de les infermeres, l’activitat presencial ha crescut un 16%. Ara una de les prioritats és recuperar presencialitat.
“Voldríem recuperar-la, però tot no ha de ser presencial. Abans de la pandèmia, l’1,5% de la població feia servir l’eConsulta i ara l’empra el 25%. Pot ser una molt bona eina per a resoldre o encaminar algunes qüestions amb els professionals de referència. Això ho hem d’aprofitar, sobretot entre la gent jove”, indica Mas, que afegeix: “Hem de disminuir el telèfon, que aporta poc valor.” Per a Mas, la presencialitat s’hauria de situar en el 70% del global de l’activitat dels CAP, mentre que abans de la pandèmia representava el 90%.
La covid-19 també ha causat una caiguda de la longitudinalitat, és a dir, que un pacient sigui atès pel mateix equip mèdic, el metge i la infermera de referència i amb qui forja una relació durant temps. Segons dades de l’ICS, ha passat del 67% al 59%, sobretot per la reorganització dels equips i la diferenciació de circuits per la covid-19. “L’evidència mostra que si un pacient té una assistència longitudinal, augmenta molt la salut de la població”, recalca.
Els CAP passen d’atendre el 72% de la població al 79%
La primària ha tingut un problema d’accessibilitat durant la pandèmia? “Crec que no, les dades ens demostren clarament que hem estat molt oberts, ho dic molt sincerament”, afirma Mas. “S’ha donat una imatge falsa de sales d’espera buides. Les restriccions per a entrar als centres i les sales d’espera molt protegides per a evitar contagis potser han fet la sensació que estàvem tancats, però ha estat per l’arquitectura de l’accés. No dic que no hagi passat que la gent no pogués contactar. Hem augmentat molt les visites telefòniques i quan s’incrementen tant, és lògic que no s’hi pugui contactar”, assenyala.
Mas destaca que la cobertura poblacional dels CAP, és a dir, els ciutadans atesos, ha passat del 72% al 79%. En aquesta dada es compten les proves diagnòstiques de la covid, però no la vaccinació. En el cas dels pacients més vulnerables, han arribat al 95% de la població. Mas indica que els CAP han passat de fer 8,01 contactes –presencials i a distància– de mitjana amb els pacients, a fer-ne 10,22. En el cas dels metges de família, els contactes han augmentat de 4 a 4,86.
