Cap dels policies espanyols que han declarat pels fets de l’1-O a l’escola Ramon Llull recorda haver vist ferits

  • L'agent de la puntada de peu a l'escala de l'escola Pau Claris de Barcelona ha dit que 'era per defensar-se, perquè també l'estaven atacant, amenaçant i agredint'

VilaWeb

ACN

15.03.2019 - 15:07
Actualització: 15.03.2019 - 15:23

Un dels agents de la policia espanyola que van actuar l’1-O a l’escola Ramon Llull, a Barcelona, ha declarat que no recorda haver vist cap ferit aquell dia, ni cap ambulància, ni el tret que va impactar en Roger Español, en els mateixos termes que les declaracions dels seus companys de les darreres setmanes. ‘Això porta a una conclusió, algú o té molt mala memòria o està ocultant els fets’, ha indicat l’advocada d’Irídia Anaïs Franquesa a la sortida de la Ciutat de la Justícia.

Ha explicat que a les imatges es veuen com a mínim dos escuders i que per tant ‘alguna cosa no quadra’. Avui han declarat tres policies espanyols investigats pels fets de les escoles Dolors Montserdà, Mediterrània i Pau Claris, i un com a testimoni pels fets de l’escola Ramon Llull.

El mateix agent que va actuar a l’escola Ramon Llull ha dit que els van llançar pedres i llambordes ‘molt grans’ i que va témer per la seva vida, tot i que hauria afegit que ni ell ni els seus companys van ser ferits i l’escut i la furgoneta no van patir desperfectes, ha exposat l’advocada de l’Associació de Juristes pels Drets Humans, Núria Garrido Blanch, que ha volgut recordar que als carrers propers a l’escola Ramon Llull no hi ha llambordes.

El policia que ha declarat com a investigat pels fets de l’1-O a l’escola Dolors Montserdà és l’únic que aquest divendres ho ha fet per videoconferència. Ha parlat de ‘turba descontrolada’ que llançava ‘ampolles d’aigua i pedres’, ha indicat Garrido. La terminologia que ha utilitzat ha estat ‘de muralles humanes, multitud hostil, tumult, situació descontrolada’ i ha dit que tots temien per la seva vida. L’agent de la Dolors Montserdà ha indicat que volia protegir la integritat dels seus subordinats però ‘en cap moment s’ha referit a garantir la integritat dels ciutadans’, ha indicat Garrido.

L’advocada ha afegit s’ha referit al llenguatge utilitzat pels policies, que ‘es refereixen a la gent com a una massa’ i parlen d’una ‘violència extrema ambienta, perquè està clar que no va ser física per part dels votants’, ha afegit.

Puntades de peu ‘molt lleus’

Per la seva banda, el policia que va actuar a l’escola Pau Claris, que és el mateix que hauria lesionat a Marta Torrecillas, ha declarat per les puntades de peu a la gent que estava asseguda al pati i a l’entrada de l’escola, cosa que ha quedat acreditada amb la visió del vídeo. Segons Garrido, l’agent ha argumentat que ha dit que ‘era per defensar-se, perquè també l’estaven atacant, amenaçant i agredint’.

Franquesa ha afegit que el sub-inspector s’ha reconegut a les imatges, i ha dit que les puntades de peu eren ‘molt lleus’, i que ‘en cap cas lesionaven les persones assegudes’ perquè les feia ‘amb la part de la sola’ per facilitar la feina dels altres companys.

Finalment, l’agent que ha declarat pels fets de l’1-O a l’escola Mediterrània ha dit que no va veure cap megàfon ni cap advertiment, segons Garrido, el que hauria deixat ‘bastant acreditat’ que ‘a Mediterrània van entrar a sac’, ha conclòs.

Divendres vinent declaren tres policies més

El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona va citar a declarar com a investigats tres comandaments de la policia espanyola el divendres, 22 de març per les càrregues policials a l’escola Estel del Guinardó l’1-O, on van resultar ferits 18 votants. Es tracta de tots els comandaments que van actuar en aquest centre, on la policia va fer una ràpida incursió que va dificultar que els votants poguessin prendre imatges, cosa que ha obstaculitzat la investigació.

Amb aquests comandaments, un inspector cap de nucli i dos sub-inspectors, tots de l’equip Orca, ja són 37 els policies espanyols investigats per l’actuació d’aquell dia a la capital catalana. Els tres comandaments podran declarar per videoconferència.

Fa uns dies l’Audiència de Barcelona va decidir reobrir la causa, després del recurs de l’Ajuntament de Barcelona, acusació popular, contra l’arxivament que havia fet anteriorment el jutjat d’instrucció 7.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor