Cap classe de català a l’FP: la lluita perquè els governs ho reverteixin

La formació professional (FP), que aglutina tota mena de graus per a aprendre un ofici, és un dels ensenyaments que ha guanyat més pes aquests darrers anys i aquest curs ha batut rècord d’alumnes. És un model atractiu perquè defuig les classes magistrals i la clau de l’èxit rau en la combinació de la teoria i la pràctica en empreses, que permet als alumnes d’accedir al mercat laboral amb facilitat.

A començament d’any, el govern va anunciar un acord amb les principals organitzacions sindicals i empresarials per a reforçar l’FP i adaptar-la a les necessitats de l’economia i el sector productiu. Això permetrà, entre més qüestions, d’augmentar l’oferta de places i fer una planificació més eficient. Però s’arrossega un mal endèmic a què, ara per ara, no s’ha posat remei: als centres no es destina cap hora lectiva a ensenyar català als alumnes.

La Plataforma per la Llengua i el sindicat UGT van engegar fa uns quants mesos una campanya amb un manifest perquè les administracions fessin un canvi de rumb i blindessin el català. A Catalunya, segons les organitzacions, ha estat ben rebuda per part del Departament d’Educació, i diuen que s’ha compromès a incorporar classes de català en algunes formacions. VilaWeb s’ha posat en contacte amb Educació per confirmar-ho, però encara no n’ha rebut una resposta. A les Illes, la campanya es va presentar la setmana passada i, ara per ara, no han rebut resposta per part del govern. I aviat també es presentarà al País Valencià.

La importància de dominar la llengua del país

Les entitats defensen que hi ha d’haver un compromís ferm per part de tots els actors –incloses les empreses i els agents socials– per a ensenyar el català. “Molts dels futurs treballadors no tenen prou capacitat lingüística. La majoria de les formacions són centrades de cara al públic, i això fa que es puguin veure vulnerats els drets dels clients o els pacients”, comenta Marina Garcias, professora d’FP a les Illes i membre de l’executiva i responsable d’administracions públiques de la Plataforma per la Llengua.

Eva Gajardo, secretària de formació de la UGT, defensa que la campanya també se centra a conscienciar sobre la importància de saber dominar la llengua del país: “S’ha de fer valdre que la llengua és un vehicle molt important que tenim a la nostra cultura i no el podem perdre.” Els impulsors consideren que el que es viu és una anomalia que s’ha de revertir urgentment perquè cal garantir que tota la població tingui unes competències lingüístiques sòlides.

La UGT i la Plataforma per la Llengua constaten que hi ha més alumnes immigrants a l’FP que no pas a batxillerat, i que molts s’han incorporat tard al sistema educatiu català, per la qual cosa el contacte amb la llengua pot ser escàs o inexistent. Per això reclamen que s’hi implanti una assignatura centrada en la llengua. “Per a molta gent, fer FP és entrar al sistema educatiu. No hi ha estat mai i no ha rebut mai educació en català. I després, entren al mercat laboral sense coneixement de la llengua catalana”, comenta Garcias. Per Gajardo, és una qüestió cultural: “Si els governs, la societat i els actors que hi intervenen, com ara les patronals i els sindicats, remen en la mateixa direcció, hi haurà resultats.”

Una desena de reclamacions

La implantació d’hores lectives de català no és l’única demanada. Les entitats han elaborat un manifest conjunt que ha de servir com un pla de xoc, perquè consideren que la societat necessita proveir-se d’una població ben formada, ben remunerada, digitalment alfabetitzada, i amb unes competències lingüístiques sòlides que atenguin la demanda i el dret de la societat catalana de ser atesa en català.

D’aquesta manera, també reclamen, per exemple, la modificació del decret del règim lingüístic, impulsat pel Departament d’Educació, perquè l’FP no en sigui exclosa; més recursos per a ensenyar el català al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC); una actuació interdepartamental que faciliti l’aprenentatge del català als centres; el suport del Consorci per la Normalització Lingüística i reforçar les aules d’acollida perquè tots els alumnes nouvinguts puguin tenir les mateixes competències en català quan acabin l’ESO.

A les Illes, les reclamacions són semblants, però també demanen que es compleixi l’acord de millores socio-laborals i educatives, del 27 de febrer de 2023, que inclou un pla de xoc de mesures socio-educatives per a promoure que es faci més ús de la llengua catalana als centres educatius.

Compromís de les empreses i d’Educació

Segons Gajardo, les empreses també hi han de tenir un paper clau, en el blindatge del català. “Ens hem adonat que demanem professionals amb un llenguatge específic de català, i no ensenyem la nostra llengua. Hi ha empreses que, tot i ser catalanes, no sempre tenen una cultura de comunicació en català. Si els arranquem aquest compromís, amb campanyes i projectes subvencionats, ens en sortirem”, augura.

En l’àmbit empresarial, les entitats també reclamen d’incloure el català a l’FP dual, atès que s’hi han reduït notablement les hores de formació a l’aula i augmentat les de pràctiques a les empreses. “A conseqüència d’això, es redueix la capacitat d’aprenentatge en la llengua vehicular en la formació reglada. La implicació del teixit empresarial per a la formació dels futurs professionals hauria d’anar acompanyada també de l’aprenentatge en llengua catalana en la dualització del sistema, és a dir, volem que es reforci la presència del català en les pràctiques de l’alumnat en les empreses”, recullen en el manifest.

Malgrat que encara convé fer molts esforços i accions per blindar el català, Gajardo i Garcias destaquen que el Departament d’Educació s’ha compromès a reformar el currículum del curs que ve per incorporar el català en algunes FP, sobretot les més centrades en l’atenció al públic. “Encara no tenim el desenvolupament reglamentari dels currículums, però aquesta és la idea i predisposició per part d’Educació. Estem contents”, comenta Gajardo. A les Illes, la situació és diferent. De moment, no han rebut resposta del govern de Marga Prohens. I al País Valencià, els equips ja treballen per presentar-hi la campanya aviat. En aquests dos indrets, hi ha menys esperança, tenint en compte que hi ha governs del PP i Vox i que han convertit el català en una llengua de segon nivell.