13.03.2024 - 21:40
El 16 de març, Catalunya vol fer història. La iniciativa “Cap butaca buida”, organitzada per l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA), la Generalitat i Time Out, pretén de batre el rècord mundial d’espectadors al teatre en un mateix dia. “El 23 d’abril hi ha el Sant Jordi, que és el Dia Nacional del Llibre, i ara volem que el 16 de març es converteixi en la Diada Nacional del Teatre”, detalla Toni Albadalejo, vice-president d’ADETCA. D’aquesta manera, volen homenatjar les arts escèniques en una iniciativa inèdita i pionera al món.
“Cap butaca buida” donarà el tret de sortida de la Setmana Mundial del Teatre. Certament, el 27 de març és el Dia Mundial del Teatre, però Albadalejo admet que fa anys que no es feia res més enllà de la lectura d’un manifest més o menys interessant. “Vam veure que això no arribava al públic, i el públic és vital i necessari per a fer la nostra activitat.” Per això, van impulsar aquesta iniciativa, amb l’objectiu que, com a mínim una vegada l’any, el públic connectés amb el món del teatre i tingués ganes d’anar-hi. “El teatre és emoció, és riure, és plorar, i és el que ens agrada, veure el públic feliç”, afegeix Albadalejo.
Un precedent històric?
Les xifres són positives: de moment hi ha més de 40.000 butaques venudes, que representen més del 50% de les disponibles. Segons que explica Albadalejo, un cap de setmana del mes de març s’omplen, de mitjana, unes 25.000 butaques. “Estem feliços perquè hem assolit un rècord històric”, subratlla. Ara bé, els organitzadors entenen que és pràcticament impossible que aquesta iniciativa aconsegueixi d’omplir tots els teatres la primera vegada que es fa: “Hem tingut poc temps per a organitzar-ho, un any és molt just.”
De totes maneres, Isabel Vidal, presidenta de l’ADETCA, anima els ciutadans a participar de manera activa en la iniciativa, tot comprant una localitat per aconseguir l’objectiu d’omplir el màxim d’espais escènics del país. La venda d’entrades continua disponible a la web de la campanya i als portals de cadascun dels teatres adherits. S’hi pot veure un comptador que indica el total de butaques disponibles i que s’actualitza periòdicament, amb un compte enrere a mesura que es van omplint les butaques.
Això sí, es mostren optimistes per al futur pròxim, i creuen que els tres o quatre anys vinents totes les butaques dels teatres seran plenes. “Ara que hem après entre tots, a cop d’errors, l’any vinent i els següents farem la campanya molt millor. Farem promocions, descomptes, accions, activitats, teatre al carrer… Assolirem quotes que no hem aconseguit perquè aquesta era la primera vegada”, assegura Albadalejo.
Els organitzadors han explicat que la iniciativa serà solidària, i destinaran un mínim del 2% de la recaptació total a l’entitat Pallassos Sense Fronteres. “Aquest 2% és una petita trampa que fem per a dir al govern que no triguin gaire a assolir el 2% del pressupost per a la cultura, que és una petició que fa anys que fem”, puntualitza Albadalejo. Actualment, el pressupost destinat a cultura es troba entorn de l’1,7%. L’any 2021, se situava en l’1,1%.
Amb tot, Albadalejo reivindica el caràcter pioner de la iniciativa: “És una proposta que no existeix enlloc més del món. Per això, volem que “Cap butaca buida” s’expandeixi i arribi a més ciutats internacionals, com Londres o Cincinnati”. En aquest sentit, confien que, d’aquí a uns anys, la gent esperi amb ganes el 16 de març per celebrar el Dia Nacional del Teatre.
Quin és l’estat de salut actual del teatre a casa nostra?
“Al contrari del que podria pensar la gent, el teatre a casa nostra té un estat de salut fort”, emfatitza Albadalejo. De fet, explica que el 2023 es va batre el rècord històric d’assistència de públic al teatre. Per això, el seu objectiu és continuar progressant en aquesta direcció. Desconeix la fórmula exacta de l’èxit, però Albadalejo sospita que la bona qualitat de les produccions, dels actors i de l’oferta teatral catalana ha fet un caldo de cultiu idoni perquè el públic valori i s’interessi més que mai pel teatre.
A més, celebra la qualitat de l’oferta teatral que hi ha més enllà de Barcelona: “A la rodalia de Barcelona, a Girona, a Lleida, a Tarragona, fan una programació meravellosa en teatres petits, de cinquanta localitats o cent, de la qual estem molt cofois, perquè el valor emergent d’aquestes companyies és meravellós”. I afegeix: “Manresa, Vic, Badalona, Granollers gairebé sempre omplen les sales de teatre. I n’estem molt orgullosos.”
