Els cinc grans canvis que ha promès Xavier Trias a Barcelona

Xavier Trias encara no pot dir blat: un pacte recaragolat entre el PSC, els comuns i el PP encara li podria barrar el pas. Però, ara com ara, té les millors cartes per a ser batlle de Barcelona dissabte. El seu lema és que Barcelona no ha funcionat, durant els governs d’Ada Colau i Jaume Collboni. Ell mateix diu que encarna el canvi que han votat els barcelonins. Heus ací els cinc grans canvis que ha promès que farà tan bon punt governi.

1. Revisió dels eixos verds de Colau

La primera crítica de Xavier Trias a les superilles d’Ada Colau és que no són superilles, i que els eixos verds no són eixos verds. “Són carrers pacificats. Plantar quatre plantes no és fer un eix verd”, va dir en l’entrevista a VilaWeb. També considera que reformes com la del carrer del Consell de Cent tindran, a mitjà termini, efectes nocius, perquè apujaran el preu del lloguer i gentrificaran les àrees del voltant. En tot cas, la proposta no és pas de revertir les que ja estan fetes, ni tampoc d’aturar d’entrada tots els que s’han anunciat. El número 5 de la seva candidatura, Damià Calvet, va explicar que farien una auditoria vinculant per a escatir tot allò que cal canviar respecte d’aquests eixos verds. L’auditoria avaluarà els efectes en la mobilitat, la contaminació als carrers adjacents, el preu de l’habitatge, la neteja, la seguretat i l’activitat comercial.

Per una altra banda, Trias ha proposat eixos verds alternatius que, a parer seu, sí que encaixarien en la definició. “Una gran transformació urbanística és tapar la ronda de Dalt, o fer baixar la ronda litoral a terra i fer-hi passar un passeig per sobre que uneixi Colom, el Paral·lel i la Marina del Prat Vermell”, explica. Un altre exemple: “Convertir en una zona verda la Sagrera, la plaça de les Glòries i l’Estació de França, i que s’hi puguin fer pisos.”

2. Punt final al 30% per a l’habitatge assequible

Heus ací una altra de les mesures estrella del govern d’Ada Colau. A final del 2018, el consistori va aprovar una norma que obliga les constructores a reservar un 30% de les noves promocions d’edificis a l’habitatge assequible. En aquell moment van votar-hi a favor els comuns, ERC, el PSC i fins i tot el PDECat. Socialistes i republicans van imposar la condició que l’obligació no s’apliqués fins que la norma no entrés en vigor, cosa que va disparar les sol·licituds quan encara no calia reservar el 30%. En aquell moment el govern municipal va calcular que això facilitaria 334 pisos d’habitatge assequible nous cada any. Sigui com sigui, d’ençà que s’aprovà la norma se n’han fet 52.

Trias s’hi oposa fermament, per bé que el seu espai hi va votar a favor. Ara diu que no funciona. Considera que el problema no té a veure amb la manera com s’ha mirat d’aplicar la mesura, sinó amb la norma mateixa. “Els constructors no construeixen. Quan prens aquesta decisió, no funciona. La intenció és bona: no acumular l’habitatge social en un indret. Però haurem de canviar la manera de fer-ho”, va dir. La seva proposta alternativa és encara poc clara: cercar acords amb els promotors privats, la manera que hi hagi compensacions. L’objectiu de Trias és de construir habitatge a zones com la Sagrera o la Marina del Prat Vermell, per bé que no ha concretat quants.

3. Contra l’acabament de la unió del tramvia

Trias ha estat molt contundent contra l’acabament de les obres del tramvia per la Diagonal. No vol que arribi fins a la plaça de Francesc Macià. Ara com ara, ja es treballa perquè arribi fins al monument de Verdaguer, de manera que tan sols resten dos quilòmetres de construcció. Però, d’ençà del primer dia, va titllar-ho de disbarat, d’obsessió de Colau i d’inversió contraproduent que només afavorirà la companyia. Argumenta que ja hi ha l’alternativa d’un autobús que fa el mateix trajecte i que “construir el tramvia afecta més el canvi climàtic que no pas els cotxes”, perquè l’activitat de les obres també contamina. La seva proposta és d’invertir en autobusos elèctrics. A mitjan abril, tanmateix, va dir que si hi havia molta protesta estaria disposat a convocar una consulta, tal com féu el seu antecessor, Jordi Hereu.

4. Suport a l’ampliació de l’aeroport

Dels quatre candidats més votats, Trias és qui més desacomplexadament es va mostrar a favor d’ampliar l’aeroport de Barcelona. Ha estat un dels punts calents de la campanya, perquè la batllessa en funcions, Ada Colau, el va acusar de negacionista climàtic. La resposta del seu rival és que Barcelona ha de ser una ciutat capdavantera i que ha de poder competir amb les grans ciutats. Així i tot, Trias no ha concretat exactament de quina manera s’haurà de fer l’ampliació. “No sé quines opcions hi ha”, va arribar a dir. L’única que descarta és la proposta a què dóna suport el govern de la Generalitat, que és de construir una pista nova damunt la mar. “L’aeroport s’haurà d’ampliar segur, però la nostra obsessió serà, sobretot, que hi hagi vols intercontinentals”, proposa, especialment amb les grans ciutats asiàtiques i americanes.

Trias ha emfasitzat que, de bracet amb l’exigència d’ampliar-lo, caldrà plantar cara davant Aena, que acusa d’ordir “una trampa maquiavèl·lica”. “Hem de ser capaços de moure la gent, perquè l’estratègia d’Aena no és la nostra. Aena està encantada que els vols low cost siguin a Barcelona. I nosaltres no anem pas en contra dels vols low cost, però potser han d’anar a Girona o a Reus”, va explicar a VilaWeb. Al seu programa hi diu que reclamaran que l’aeroport tingui una gestió amb participació de l’Ajuntament de Barcelona i “els agents socioeconòmics del país”.

5. Reconsideració del pla hoteler

Una altra font de retrets encreuats entre Ada Colau i Xavier Trias ha estat la política en relació amb els hotels. Trias considera que el govern dels comuns i els socialistes ha estat bel·ligerant amb el gremi, especialment per la moratòria que, d’ençà de l’any 2017, impedia d’obrir d’hotels nous al centre de Barcelona. Els tribunals van tombar la normativa de Colau, però el pla s’ha anat readaptant a les sentències. Trias ha dit que no aixecaria la moratòria i que la porta dels hotels no es pot reobrir sense fre, però defensa que en calen de nous, en punts com la Sagrera. Especifica que hi ha situacions concretes en què la construcció d’hotels pot ser una solució per a resoldre problemes de seguretat i conflictivitat al carrer –com, a parer seu, fou el resultat de l’Hotel Barceló a la rambla del Raval. Sovint posa d’exemple el cas del Four Seasons, que s’havia de fer a la plaça del Cinc d’Oros: “Colau va prohibir que es fes i s’hi van fer apartaments de superluxe.”

Trias també defensa sense embuts que Barcelona necessita apartaments turístics, tot i que matisa que s’han de regular millor. Al seu programa hi diu que revisaran el pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) “en la línia de tenir en compte cada cas individualment”. Quan era batlle, entre el 2011 i el 2015, els habitatges d’ús turístic van créixer de 2.680 a 9.606, amb llicències per a tota la vida. Trias ha acusat Colau d’anar contra els turistes i Colau ha acusat Trias de voler-los donar via lliure. El probable futur batlle ha mirat de cercar un equilibri discursiu. Vol erigir Barcelona en “una de les millors destinacions turístiques de la Mediterrània”, però “seguint criteris de sostenibilitat, de reequilibri territorial de l’activitat dins la ciutat i de desestacionalitat”. I vol determinar la mena de turisme, que vol que sigui “familiar, cultural, lligat a congressos i esdeveniments importants”.