El nou govern del president Salvador Illa ha començat el seu recorregut amb el nomenament dels nous consellers, i també amb la creació de nous departaments i algunes modificacions de denominacions i competències. Si bé poden semblar canvis cosmètics, obliguen a fer una renovació en portals, cartelleria i documentació i poden ajudar a mostrar quins conceptes es volen enfortir i quins s’arraconen.

La reforma més gran dins l’estructura del govern és la creació de dos departaments, perquè s’eleva al rang de conselleries les secretaries de Política Lingüística i d’Esports. La primera, encapçalada per Francesc Xavier Vila, és fruit de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC. El Departament de Cultura perd Promoció Lingüística, i ara hi haurà el Departament de Política Lingüística, que tindrà entre les seves funcions “la promoció i el foment de la llengua catalana”; a més, sota el seu paraigua tindrà la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull.

Per una altra banda, s’ha creat el Departament d’Esports, amb l’ex-jugador de bàsquet Bernardo Álvarez al capdavant, una reivindicació del sector de fa anys. Aquesta conselleria es dedicarà a dirigir polítiques esportives, desenvolupar polítiques en matèria d’esports, promoure agents associatius i el teixit esportiu i potenciar el dret de l’esport per afavorir la inclusió social. Així mateix, en l’acord entre ERC i el PSC s’especificava que “es constituirà una Oficina del Govern, adscrita al Consell Català de l’Esport, que promourà les seleccions esportives catalanes”.

Trasllat de competències

Un dels canvis més importants, més enllà de la creació dels dos nous departaments, és la recuperació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, denominat fins ara d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i que separa les polítiques de transició ecològica de les de medi, tal com havia demanat el sector agrícola. Serà encapçalat per Òscar Ordeig. Per una altra banda, la de Territori ara s’ha descrit com una “superconselleria” i s’anomenarà Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Destaca, doncs, que aquesta conselleria, dirigida per Sílvia Paneque, ara inclourà la transició ecològica, i el fet d’afegir-hi “habitatge” al nom posa l’accent en un dels temes més presents en el debat públic.

El DOGC constata que les competències en Polítiques Digitals o Ciberseguretat, que en anteriors governs havien tingut el rang de conselleria pròpia, queden integrades en uns quants departaments. El de Presidència, amb Albert Dalmau com a conseller, tindrà Ciberseguretat, mentre que “la societat digital i la confecció i direcció de les polítiques d’innovació del sector de les tecnologies digitals avançades referents a les ciutats intel·ligents, dades massives i tecnologies del mòbil” s’integraran al Departament d’Empresa i Treball, que serà encapçalat per Miquel Sàmper.

Per una altra banda, Justícia, Drets i Memòria passa a anomenar-se Justícia i Qualitat Democràtica, un concepte més ambigu, aquest darrer, i ara també s’encarregarà de vetllar pels processos electorals i els afers religiosos. El conseller serà l’ex-secretari general d’Unió Ramon Espadaler, que ha mostrat una ideologia conservadora.

La paròdia sobre la Mare d Déu dl Rocio feta a @tv3cat és un atac a les creences més íntimes d moltes persones q ultrapassa els límits d l’humor. On queda la laïcitat positiva, entesa com l’igual respecte x la creença i la no creença q hauria d’assumir un mitjà públic? @UnitsCat

— Ramon Espadaler (@Ramon_Espadaler) April 9, 2023

Canvis de nom i orientació

En el cas d’Educació, tot i que no hi ha canvis de competències, s’incorpora al nom la Formació Professional. La consellera Esther Niubó assegura que, d’aquesta manera, donen “reconeixement i prestigi” a l’FP, que ja era una competència dins el departament.

El Departament d’Igualtat i Feminismes té un canvi que pot passar gairebé desapercebut, però que té sentit polític: ara s’anomenarà d’Igualtat i Feminisme, en singular. La consellera fins ara, Tània Verge, ha remarcat en el traspàs de la cartera “el poder” que donava el plural de ‘feminismes’, perquè s’havien dut a terme mesures “feministes interseccionals, que no són de talla única, en aliança amb associacions, entitats i agrupacions”. És a dir, fins ara es destacava la diversitat de la lluita feminista i es posava l’accent en la lluita pels drets LGBTI, una pluralitat que ara no queda recollit en la denominació de la nova conselleria, amb Eva Menor al capdavant.

El Departament de l’Interior, tot i que tampoc no canvia de competències, ara es dirà de l’Interior i Seguretat Pública i tindrà Núria Parlon com a màxim dirigent. La seguretat ha estat aquests darrers mesos una de les principals preocupacions i un tema central del debat públic, que ha estat explotat de manera recurrent a les xarxes socials i, especialment, per la ultradreta.

De la mateixa manera, al Departament de Drets Socials s’afegeix el nom d’Inclusió i serà encapçalat per Mònica Martínez Bravo. També trobem canvis en el Departament d’Economia i Hisenda, que ara passarà a ser Economia i Finances, amb Alícia Romero com a consellera, nom que també es diferencia del del govern espanyol, que sí que és Hisenda. Finalment, la conselleria d’Acció Exterior i Unió Europea gira el nom i passa a ser d’Unió Europea i Acció Exterior, tot remarcant la relació amb la UE més que no pas la projecció exterior, en una conselleria encapçalada per Jaume Duch, fins ara portaveu del Parlament Europeu i que s’ha oposat de manera explícita a les reivindicacions sobiranistes.

Finalment, es mantenen sense canvis en la denominació les conselleries de Presidència, d’Empresa i Treball, de Recerca i Universitats, amb Núria Montserrat Pulido com a consellera, de Salut, amb Olga Pané, i de Cultura, amb Sònia Hernández Almodóvar.