27.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 28.07.2023 - 20:53
Les eleccions espanyoles van deixar uns resultats inesperats, ateses les perspectives que hi havia d’una majoria absoluta del PP i Vox al congrés. Aquesta hipòtesi havia promogut el vot dual entre les grans formacions d’àmbit estatal, acompanyada de crides a l’abstenció d’alguns sectors, fet que ha causat en conjunt un trasbals important en el suport als partits. El resultat de les eleccions del 23-J va reafirmar –i augmentar– la reculada dels partits independentistes, va permetre de mesurar les aliances del sobiranisme del País Valencià i les Illes amb Sumar i va significar una revifada del PP i el PSC al Principat.
Tot i l’existència d’un vot dual, segons el tipus d’eleccions, el 23-J ens permet de fer l’exercici d’extrapolar els resultats de les eleccions espanyoles als parlaments del país.
Un Parlament de Catalunya molt diferent
Les eleccions espanyoles al Principat van estar marcades pel vot útil al PSC, que va aconseguir tot sol més vots i escons que ERC, Junts i la CUP. De fet, la segona força en vots el 23-J va ser Sumar, i la tercera, el PP. Aquests resultats donarien lloc a un parlament molt diferent.
El PSC tornaria a ser la primera força, però de manera molt més destacada, amb 50 escons. Això li permetria de tenir majoria absoluta a la cambra de bracet dels comuns, que en tindrien 19. Però, a més, la caiguda de l’independentisme seria tal que els quatre partits d’àmbit estatal tindrien més de dos terços del parlament, és a dir, la capacitat de modificar l’estatut, elaborar una llei electoral i fer tota mena de nomenaments, entre més.
Com explica el politòleg Toni Rodon en una entrevista a VilaWeb, al voltant d’un 15%-20% de votants d’ERC, de Junts per Catalunya i la CUP han anat a parar a opcions d’àmbit estatal i un altre 15%-20%, a l’abstenció. Una part ben segur que ha fet un vot útil i excepcional o s’ha abstingut de manera activa perquè eren eleccions espanyoles, però hi ha la incògnita sobre què passaria en unes eleccions al parlament.
En aquestes eleccions, els partits independentistes han perdut uns 700.000 vots, però en les municipals ja n’havien perdut 350.000. El partit que més ha caigut és ERC, que tot sol n’ha perdut 416.000; tot i això, seria la segona força, amb 20 escons. La CUP, que va quedar per sota del llindar electoral del 3%, solament entraria a Girona, amb un escó, havent aconseguit un 5,65%.
Per la seva banda, Junts ha perdut 137.500 vots, i en un parlament es quedaria amb 17 escons, de manera que l’independentisme perdria la majoria en totes les demarcacions i la suma de les tres llistes quedaria en 38 escons. Si bé és cert que Junts va resistir millor les municipals que no pas les altres dues formacions, una de les claus del 28-M va ser la victòria de Xavier Trias, que va ser capaç de passar dels 79.280 vots de Junts a Barcelona el 2019 a 149.235. No obstant això, en les eleccions del 23-J ha tornat als 75.207 vots, és a dir, que ha perdut més de vint-i-cinc mil vots i mostra la mateixa tendència descendent.
Unes Corts Valencianes similars tot i els canvis estratègics
Les eleccions espanyoles al País Valencià han estat marcades per la majoria absoluta que van aconseguir el PP i Vox ara fa dos mesos i que es podia repetir a escala estatal. Respecte de la votació del 28-M, el gran canvi ha estat la coalició formada per Compromís-Sumar. Tanmateix, la incidència seria mínima en una nova assemblea.
El PP i Vox podrien repetir la majoria absoluta, malgrat que hi ha una petita reculada del PP, que passa del 35,30% a les eleccions a les Corts al 34,90% el 23-J, i perdria quatre escons. En canvi, Vox augmenta del 12,41% al 15,65% i en guanyaria tres. Un escó menys que no faria perillar el control que tenen de la cambra.
Les eleccions sí que han reforçat el PSPV, que ha estat capaç de concentrar encara més vot i guanyaria dos escons més. Per la seva banda, trobem un fet sorprenent respecte de la coalició de Compromís-Sumar. L’aliança aconseguiria un escó menys, malgrat que en les eleccions a les Corts del 28-M es van “perdre” 88.152 vots d’Unides Podem, que no va ser capaç de superar el llindar electoral del 5% i va quedar fora de la cambra. Tot i això, trobem que la coalició no ha estat capaç, ni de bon tros, de retenir tot el vot valencianista i d’esquerres.
Respecte de fa dos mesos, ha passat del 17,85% dels vots al 15,18% i, comparant-ho amb el 2019, trobem que llavors Compromís va obtenir 176.287 vots i els 339.596 Unides Podem, cosa que representa 515.883 butlletes de manera conjunta. En canvi, ara s’ha passat a 399.405, una pèrdua de 116.478 vots que evita de millorar el resultat dels partits que formaven el Botànic i que faria que PP i Vox retinguessin la majoria absoluta.
Un escó que decidiria la majoria a les Illes
Les eleccions espanyoles a les Illes també han estat marcades pel canvi de govern que hi va haver arran del 28-M. En les eleccions del 23-J, hi ha hagut una concentració del vot en quatre candidatures, principalment arran de la coalició de Més per Mallorca i Més per Menorca amb Sumar.
El PP ha estat la primera força, havent perdut solament dues dècimes, del 35,8% al 35,6%, i amb els resultats de les eleccions espanyoles baixaria tres diputats. Per la seva banda, Vox milloraria en percentatge de vot, de 13,9% a 15,2%, però perdria un escó. Això faria que tots dos quedessin un escó per sobre de la majoria absoluta, quatre menys que al maig.
El PSIB ha estat capaç de concentrar més vot, d’un 26,5% en les parlamentàries al 30,1%, però es quedaria amb els mateixos 18 escons, mentre que la gran diferència la trobem a Més-Sumar. Tot i el vot útil als socialistes, la coalició ha aconseguit un suport més alt que ara fa dos mesos, d’un 14,58% del vot al 16,57%, si bé més baix que fa quatre anys.
A diferència del País Valencià, la coalició maximitzaria els vots en totes les illes i es passaria de 7 escons (4 de Més per Mallorca, 2 de Més per Menorca i un d’Unides Podem) a 11, amb els resultats de la coalició en les eleccions espanyoles.
A Mallorca, en les eleccions al Parlament de les Illes, Unides Podem va quedar fora amb un 3,99% dels vots i només va participar en el repartiment d’escons el 10,36% de Més. En canvi, amb els resultats del 23-J, es compatibilitzaria un 16,51% i representarien 2 escons més, és a dir, 6.
A Menorca, no canviaria el repartiment de diputats del 28-M, però, en canvi, a Eivissa, de quedar fora amb el 6,39% que va obtenir Unides Podem, amb un 13,49%, n’aconseguirien 2; tots a costa del PP.
A Formentera, on es reparteix un sol escó, el resultat de les eleccions espanyoles donaria novament el diputat a la coalició Sa Unió, de la qual forma part el PP, i que va ser primera força, amb 1.548 vots, per davant dels 1.311 dels socialistes. No obstant això, trobem que amb un sol escó en joc, seria de preveure una coalició unitària de l’esquerra. Llavors, la suma de Més-Sumar i el PSIB, de 2.027 vots, seria superior als 1.877 de PP i Vox, fet que faria canviar de mans la majoria del parlament.
