08.05.2021 - 22:00
|
Actualització: 08.05.2021 - 22:02
Diumenge a les 0.00 deixarà de ser vigent l’estat d’alarma a Catalunya, el País Valencià i les Illes. S’acaba un període excepcionalment llarg, que durava d’ençà del 25 d’octubre. Més de mig any en què el govern espanyol i els governs del país han imposat restriccions que han afectat drets fonamentals per mirar de contenir la pandèmia, tot i que d’aleshores ençà hi ha hagut la segona onada a la tardor i la tercera a l’hivern. Tot seguit, us expliquem els principals canvis que hi haurà una volta s’acabi l’estat d’alarma.
Hi haurà confinament nocturn?
El confinament nocturn, anomenat popularment “toc de queda”, es va imposar l’octubre passat gràcies a l’estat d’alarma. Cada autonomia tenia un marge de maniobra per decidir a quina hora començava.
A Catalunya, el govern ha descartat de mantenir el confinament nocturn. A les Illes, el Tribunal Superior de Justícia ha avalat les mesures sanitàries presentades pel govern, que inclouen un confinament nocturn entre les 23.00 i les 6.00. Al País Valencià, el Tribunal Superior de Justícia també ha autoritzat un confinament nocturn, en aquest cas, entre les 0.00 i les 6.00, i més mesures, com ara la limitació de reunions socials i de cabuda en espais de culte.
Quines limitacions hi haurà en reunions socials i familiars?
A Catalunya i a les Illes es manté la limitació de sis persones, però al País Valencià la restricció és de deu persones a tot estirar. És una de les mesures que han avalat els TSJ, atès que afecta el dret de reunió. L’aprovació indica que la mesura podrà mantenir-se mentre les dades epidemiològiques ho aconsellin, sempre amb l’aval judicial.
Cabuda màxima en centres de culte
Els TSJ també han autoritzat el límit de cabuda als centres de culte. Serà del 50% a Catalunya i a les Illes, i del 75% al País Valencià. Els governs necessitaven l’autorització judicial perquè és una restricció que afecta la llibertat religiosa.
Es podran mantenir els confinaments perimetrals, comarcals o municipals?
Catalunya i el País Valencià posen punt final als confinaments perimetrals que encara mantenien. En canvi, es manté el confinament perimetral de les Illes amb l’aval de la justícia. Qui vulgui entrar a les Illes des d’una altra comunitat autònoma s’haurà de sotmetre a un control sobre el motiu del desplaçament i, si s’escau, a un control sanitari. Així mateix, sempre que hagin superat 72 hores fora de les Illes, hauran de presentar una PCR amb resultat negatiu o sotmetre’s a una prova d’antígens quan hi arribin; fer-se una PCR en les següents 48 hores; o fer una quarantena de deu dies.
Aquestes proves seran sufragades pel govern en el cas dels residents o d’aquells que viatgin amb causa justificada, i pels mateixos passatgers si no es desplacen per un dels motius recollits en l’acord.
Les restriccions de mobilitat són mesures emparades per l’estat d’alarma que ara deixaran de tenir efecte. El confinament perimetral tan sols podrà recuperar-se amb l’aval de la justícia, com el comarcal, i tampoc no es podran decretar confinaments municipals sense l’autorització judicial. Durant el primer confinament perimetral que es va imposar, el de la conca d’Òdena a Catalunya, va ser la Generalitat que va aplicar-lo, però va haver-hi una revisió judicial de la decisió. A començament del juliol, quan es va confinar el Segrià, es va aplicar la mateixa fórmula. Durant l’estiu també es van fer confinaments selectius a Benigànim i a barris de Palma, Eivissa i Sant Antoni.
Quines restriccions podran imposar els governs?
Sense el marc de l’estat d’alarma, cal l’aval dels Tribunals Superiors de Justícia per a limitar les reunions socials, aplicar restriccions d’horaris de la restauració i els comerços i restringir la cabuda als centres de culte –entre més mesures que han estat vigents aquests mesos. La nova situació serà com la de l’estiu passat o durant l’octubre, abans no s’aprovés l’estat d’alarma, amb diferències de criteri en les decisions dels tribunals respecte de l’aval a les mesures que prenien els governs. Això pot causar moltes diferències segons la jurisdicció, atès que no hi haurà un criteri establert entre tots els jutges. Per resoldre-ho, el govern espanyol va aprovar un decret en què facultava el Tribunal Suprem espanyol per resoldre els recursos que presentin els governs autonòmics per la via d’urgència, en el cas que els TSJ tombin les mesures proposades, amb l’objectiu d’unificar els criteris a tot l’estat espanyol.
Afectarà els ERTO?
No. Els ERTO es van prorrogar el gener fins el 31 de maig, tres setmanes després de la data de caducitat de l’estat d’alarma. La continuïtat de la mesura no depèn d’aquest marc legal, sinó de la voluntat política del govern espanyol, els sindicats i la patronal.
Quin marc legal s’aplicarà?
Per ara, els governs no han anunciat canvis normatius per a mantenir, endurir o relaxar les mesures mentre la vaccinació no avanci cap a l’objectiu d’immunitzar el 70% de la població. La primavera de l’any passat, quan perillaven les votacions per a prorrogar l’estat d’alarma al congrés espanyol, es va especular que la llei de mesures especials en matèria de salut pública permetria de mantenir les restriccions per raons sanitàries d’urgència o necessitat. L’informe del consell d’estat dirigit al govern espanyol l’instava a modificar-la i actualitzar-la per evitar problemes amb la vaguetat del redactat de la norma, atès que no avala explícitament que es puguin prendre mesures que limitin drets fonamentals.
Les administracions també podrien fer valer la llei de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a encarar la crisi sanitària originada per la covid-19, que empara restriccions que no afectin els drets fonamentals i que no necessitin autorització judicial. Serien mesures com ara les limitacions d’horari i cabuda, però els sectors afectats podrien presentar recursos als tribunals, i podria tornar a haver-hi disparitat de resolucions. El govern espanyol vol que les mesures es coordinin al Consell Interterritorial de Salut, com preveu aquesta llei, però tampoc no és clar que es puguin ordenar mesures als governs autonòmics des d’aquest organisme.
