17.12.2024 - 20:50
|
Actualització: 17.12.2024 - 20:55
La notícia del nou retrocés de la literatura al batxillerat ha originat molta indignació i confusió aquestes darreres hores; tanta, que la consellera Esther Niubó va haver de comparèixer ahir per anunciar-ne una rectificació. Finalment, el govern ha manifestat la seva voluntat de reclamar al Ministeri d’Educació espanyol que les assignatures de literatura catalana i literatura castellana es mantinguessin com fins ara en el batxillerat i no passessin a ser optatives, cosa que Niubó considera una “línia vermella”.
El canvi és un requeriment del Ministeri d’Educació espanyol, en compliment d’un decret. L’última paraula, de fet, la tindrà aquest mateix ministeri del PSOE, del qual depenen les assignatures de modalitat. La consellera va parlar ahir de “bona predisposició” del ministeri per a no introduir aquest canvi que implicaria poder triar assignatures de literatura només a primer de batxillerat, i no a segon. Aquest canvi hauria implicat que passessin de ser assignatures de modalitat per al batxillerat humanístic i social a ser assignatures optatives. I, si no s’apliqués cap canvi ad hoc per evitar-ho, això implicaria que no fossin avaluables a la selectivitat.
Entitats, professors i sindicats respiren una mica més tranquils després d’aquest anunci, però no les tenen totes i es mantenen en peu de guerra: per una banda, perquè l’arraconament de les humanitats no s’anul·la tan sols fent marxa enrere d’aquest requeriment, sinó que s’ha instal·lat de fa anys. Per una altra, perquè no s’ha fet cap anunci explícit que eviti els canvis en les matèries científiques. Si res no canvia, física i química passaran a ser una sola assignatura; i igualment s’ajuntarien biologia i geologia i ciències ambientals, que fins ara també eren dues matèries, cosa que restaria hores obligatòries en el batxillerat científic.
Un replantejament profund
Per una banda, els sindicats USTEC-STEs i Intersindical-CSC celebren la rectificació quant a la literatura, però es mantenen molt crítics i cautelosos. Marc Martorell, de la Intersindical Educació, denuncia que aquesta mena de canvis sovint s’intentin justificar adduint la manca de competències. “No tot depèn del ministeri, fa més de quinze anys que tenim un batxillerat diferenciat. El Departament d’Educació té marge de negociació amb el ministeri, però la qüestió és si defensen un model d’educació català diferenciat o no.” Iolanda Segura, portaveu de la USTEC-STEs, es mostra sorpresa pel fet que això transcendís sense una consulta prèvia a la mesa sectorial. “Ens hauríem estalviat aquest crit al cel”, comenta. “Celebrem que la consellera hagi reconduït el tema perquè hauria estat una catàstrofe pel que fa a transmissió cultural.” Fonts del Departament d’Educació expliquen que, abans que el canvi es viralitzés a les xarxes, aquests darrers dies, ja havia arribat a les juntes de directors setmanes enrere. Però els sindicats se senten poc escoltats. “Niubó va dir que seria dialogant, que no repetiria les imposicions de Cambray, però el fet és que en un primer moment volien acatar la decisió de Madrid sense consens”, lamenta Martorell.
Els portaveus sindicals centren ara les seves crítiques en els canvis del batxillerat científic, però això no implica abaixar la guàrdia amb les humanitats, que també preocupen molt els professors. Oriol González Tura, president del col·lectiu Pere Quart de defensa de la literatura a l’ensenyament, diu que, si no hi ha una reformulació profunda, “això d’ahir és anecdòtic i, en tot cas, només demostra que el Departament va a la deriva”. “La literatura és menystinguda i arraconada de fa molt de temps. Cal una reconsideració profunda focalitzada en les hores de les matèries, sobretot en el batxillerat. Les dues hores setmanals que té la matèria comuna [llengua i literatura catalanes] són absolutament insuficients. I, d’una altra banda, caldria fixar un currículum rigorós, assenyat, complet i amb unes metodologies de treball amb sentit, i que això es reflectís en les avaluacions.”
Bandejament progressiu de les humanitats
De fet, l’anunci d’ahir del departament atura aquesta mesura en concret, però no el bandejament progressiu de les humanitats a secundària, que s’ha anat agreujant durant les dècades. La situació actual contrasta molt amb el pla d’estudis del 1994. El COU de lletres pures incloïa filosofia, llengua estrangera, llengua catalana i llengua castellana –troncals per a les quatre modalitats existents llavors–, a més de llatí, grec, literatura catalana i literatura castellana. És a dir, que es dedicaven moltes més hores a la literatura i no es podia acabar aquesta mena de batxillerat sense haver-ne fet en profunditat. En tres dècades les humanitats han fet una gran reculada, i aquesta no és pas l’única vegada que aquest retrocés ha despertat indignació, últimament. Ja hi va haver una reacció molt crítica d’entitats, professors i sindicats al maig, amb l’anunci de la desaparició de les lectures prescriptives a les proves d’accés a la universitat (PAU) del 2025. Va ser un anunci del departament anterior, llavors en mans d’ERC.
De fet, alguns professors són escèptics malgrat l’anunci d’ahir. “Tant de bo es pugui reconduir, però em sembla que aquest anunci és ambigu i que acabarà com sempre”, lamenta Raquel Casas, professora de l’institut Dolors Mallafrè i Ros, de Vilanova i la Geltrú. “Aprovar això hauria implicat que els alumnes tinguessin concentrades les literatures catalana, castellana i universal a primer de batxillerat. Jo, a literatura universal, ja tinc només deu alumnes, i això hauria implicat que molts no triessin la catalana; o bé que de tres literatures en triessin només una. No pot ser que els polítics catalans es deixin prendre la literatura catalana. Però, encara que això no s’aprovi, cal recordar que ja fa anys que renoven el batxillerat i que assignatures que eren de quatre hores ara són de tres. De llengua i literatura catalana, ja vam passar de tenir tres hores a tenir-ne dues i aquesta hora no ens l’han tornada. Entre que hi ha menys hores per a les llengües i que se suprimeixen les lectures prescriptives, destrueixen les humanitats, és molt trist.”
Indignació també pel batxillerat científic
Quant als canvis en les matèries científiques, Niubó ha apuntat que treballen per arribar a un consens “que tingui el mínim impacte en el sistema educatiu” i trobar itineraris que permetin de mantenir el nombre d’hores de les matèries que s’imparteixen ara. No ha concretat, per tant, si en el cas de les ciències hi haurà una reculada similar a la dels canvis en literatura. De moment, fonts del departament recorden que els centres podran planificar itineraris que permetin l’estudi més exhaustiu de les matèries que es fusionen amb les optatives de biomedicina, reptes científics actuals (física i química) i reptes científics actuals (biologia i geologia). Tanmateix, no són matèries obligatòries.
“Els canvis continuen essent una aberració pel que fa a la formació en ciències”, denuncia Martorell. “Es rebaixen les hores de ciències formals a la meitat. Una optativa nova, que no deu tenir ni el currículum desplegat i que segurament no s’avaluarà a les PAU, no pot, de cap manera, substituir hores de ciències. En tot cas seria un complement.” “Ara s’imparteixen tres hores de física i tres de química, però, en fusionar-les, només es farien tres hores de les dues matèries”, explica Segura. “Això és un perjudici molt gran en l’aprenentatge; no podràs impartir-ho tot, hi ha una reducció dràstica de continguts.”
La Intersindical també alerta que es perdrà l’especificitat en l’itinerari de batxillerat. “Imaginem un alumne que vol estudiar una carrera de la branca de ciències de la salut. Fins ara potser triava química, però no física. Per a estudiar medicina li caldrà saber química i biologia, però no física i geologia. Ara perdrà la meitat d’hores d’aquesta formació essencial”, assenyala Martorell, que alerta d’una possible arribada a la universitat amb un nivell més baix, amb menys coneixement de continguts específics.
El tercer canvi destacat tenia a veure amb el treball de recerca, que passarà a comptar com una assignatura, en comptes del 10% de la nota total. “És un tret diferencial del batxillerat a Catalunya, però és un debat obert. N’hi ha que l’eliminarien directament, mentre altres pensen que hauria de tenir més pes”, comenta Martorell. “Ara que passarà a ser una matèria avaluable com qualsevol altra, caldrà incloure-la dins les hores lectives de tot el professorat. I qui ho coordini hauria de cobrar aquesta feina”, assenyala Segura, que explica que fins ara això no era ben regulat i implicava sobrecàrrega per als professors.
Un altre canvi que ha passat més desapercebut és que les matemàtiques del batxillerat científic no es podran cursar en el social. “L’alumnat que vulgui fer carreres econòmiques perdrà l’oportunitat de fer aquestes matemàtiques ordinàries, no adaptades al social”, alerta Martorell.
La protesta continua, tot i l’anunci del govern
Malgrat l’anunci de la consellera Niubó, entitats, sindicats i professors volen mantenir algunes mesures de protesta o de negociació amb el departament. “Si es pensen que fent-se enrere ara deixarem de lluitar per la dignificació de la literatura en l’ensenyament van equivocats”, diu Oriol González Tura, del col·lectiu Pere Quart. “Haver anat deixant de treballar la llengua i la literatura en profunditat té conseqüències: cada vegada hi ha més estudis que evidencien que ha baixat el nivell de comprensió lectora, i els professors ho detectem. Si disminueix la comprensió lectora, disminueix també la capacitat de pensar de manera crítica i rigorosa. I si es desconeix el patrimoni literari i cultural del país, la sensació de pertinença i d’identitat queda molt afeblida.”
Per tot això el col·lectiu ha impulsat una campanya de difusió a les xarxes i entre la comunitat educativa. “Volem anar més enllà dels docents, que són molt sensibles a aquesta qüestió, i arribar a l’alumnat, les famílies i a les direccions de determinats centres, que són molt acomodatícies i submises al departament.” A més, també fan una crida a una aliança amb més col·lectius per a pressionar, com ara els editors o els llibreters. Els sindicats també preveuen de reunir-se amb els professors per saber com valoren els canvis i traslladar les queixes al departament.
