07.10.2023 - 21:40
El president francès, Emmanuel Macron, no és especialment conegut per fer autocrítica. Així, quan va pronunciar un discurs moderadament penedit sobre Rússia i Ucraïna, va despertar l’atenció del públic.
D’ençà de la invasió russa, Macron ha suscitat ira –i mirades– perquè s’aferrava a la idea que podria convèncer el president rus, Vladímir Putin. Ara, més d’un any després, deia a una multitud a Eslovàquia que l’Europa occidental no l’havia escoltada respecte de Rússia i elogiava l’OTAN, l’aliança de la qual una vegada va dir que tenia mort cerebral.
Quan l’estat francès va oferir un suport més fort que no era previst a la candidatura d’Ucraïna per a unir-se a l’aliança militar, alguns van començar a demanar-se: la guerra ha canviat Macron?
Els aliats encara s’ho demanen.
La qüestió de quina és la postura de Macron i l’estat francès respecte d’Ucraïna ha ocupat un lloc preponderant aquests darrers dies, quan els dirigents europeus s’han reunit a l’estat espanyol per discutir com acostar Ucraïna i uns altres països a la seva òrbita en els mesos i anys vinents.
França vol ser al capdavant de la conversa sobre l’ampliació de la Unió Europea. Dóna un gran suport a l’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN. I diu que estarà amb Ucraïna “fins a la victòria”. Les posicions són sorprenents perquè l’estat francès ha expressat sovint ambivalència envers l’OTAN i ha blocat anteriorment plans per a introduir més països a la UE. Alguns analistes ho han titllat de tomb de 180 graus o un zeitenwende francès, en referència al gran canvi d’Alemanya en despesa militar després de la invasió.
Però molts aliats encara es demanen per què Macron va trigar tant a canviar d’opinió, o si passarà de les paraules als fets –i armes– a mesura que avanci la guerra. Un alt funcionari europeu deia que no estarien convençuts fins que l’estat francès augmentés el suport a llarg termini. “Els diners sempre parlen bastant bé del compromís”, va dir el funcionari, que va parlar sota la condició de l’anonimat sobre la delicada dinàmica dels aliats.
“Hom s’ha de demanar si ha estat un canvi de tàctica, no d’estratègia”, va dir Rym Momtaz, investigador consultor a l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics, amb seu a París. “Les tàctiques poden obrir marges de maniobra”, va continuar. “Però la pregunta és com ho farà servir: ningú en té la resposta, encara.”
Dirigir una Europa més gran
Macron fa temps que aspira a dirigir Europa, però va perdre’n l’oportunitat amb Ucraïna, quan no ho va aprofitar l’avinentesa per estrènyer l’aliança occidental amb Polònia i les nacions bàltiques. En el període previ a la invasió a gran escala i en els primers dies de la guerra, va indignar els aliats perquè continuava parlant amb Putin. Després, quan es tractava d’armes i diners, va cedir el lideratge als funcionaris nord-americans i, fins i tot, al britànic Boris Johnson.
Els funcionaris francesos diuen que la resposta francesa va ser forta d’ençà del principi. Assenyalen, per exemple, que l’estat francès va actuar de pressa després de la invasió, i va desplegar tropes a Romania en qüestió de dies. Però alguns admeten que el missatge del president ha estat inconsistent. I uns pocs neguen que la guerra ha canviat la seva manera de pensar.
Abans del febrer del 2022, Macron es mostrava escèptic a l’hora d’afegir membres a la UE, en part per la preocupació que Rússia ho veiés com una provocació, diu Marie Dumoulin, directora del programa Wider Europe del Consell Europeu de Relacions Estrangeres. Això sembla haver canviat.
El juny de l’any passat, Macron va viatjar a Ucraïna juntament amb el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president italià, Mario Draghi, entre més dirigents. Després de visitar els llocs de suposades atrocitats russes, van prometre de donar suport a la candidatura d’Ucraïna a la UE. Aquests darrers mesos, Macron ha provat de posicionar l’estat francès com a capdavanter en l’ampliació de la UE. Els funcionaris francesos i alemanys van presentar fa poc un informe, escrit per un equip d’experts, que analitzava com Europa podria adaptar-se a membres nous. Ara Macron vol que França sigui “a l’avantguarda” de l’ampliació, diu Mujtaba Rahman, director general per a Europa d’Eurasia Group, una empresa de consultoria de risc polític.
D’ençà de la invasió del febrer del 2022, Macron va veure la capacitat d’encapçalar Europa “limitada per la percepció que França no era un bon aliat”, diu Rahman. El president francès “s’adona que això significarà un gran canvi geoestratègic i que França podria beneficiar-se’n, de manera que fa un tomb”.
Configurar un nou ordre de seguretat
Macron també s’ha reposicionat a l’OTAN. En el discurs del maig a Bratislava (Eslovàquia), es va retractar del comentari sobre la mort cerebral de l’OTAN i va dir que Putin l’havia feta tornar a la vida.
Macron va dir a la multitud que ell, personalment, no havia estat mai ingenu respecte de Rússia, però que l’Europa occidental no havia fet cabal de les advertències de l’est. També va reconèixer el paper central dels Estats Units en el subministrament de material i intel·ligència a Ucraïna. La seva recepta: un paper europeu més fort en la defensa –una prioritat d’ençà de fa molt de temps per a Macron– i garanties de seguretat creïbles per a Ucraïna.
A la cimera de l’OTAN del juliol, l’estat francès va oferir un gran suport a la candidatura d’Ucraïna per a afegir-se a l’aliança, cosa que va sorprendre alguns aliats, i es va afegir al compromís del G-7 d’oferir garanties de seguretat a llarg termini. Macron també va anunciar que l’estat francès lliuraria míssils SCALP de llarg abast a Ucraïna.
Els funcionaris francesos no veuen els canvis com un tomb de 180 graus, sinó una “acceleració” d’un canvi que ja s’havia engegat. “Hi ha una tendència més profunda, que es va decidir per raons estratègiques i s’ha accelerat per la guerra”, va dir un funcionari, que va parlar sota la condició de l’anonimat per oferir una visió sincera del pensament francès. Una posició més bel·ligerant sobre Ucraïna seria una bona notícia per a Washington. “Si França és capdavantera d’impulsar Europa a gastar més i fer més, va totalment en la línia amb allò que les successives administracions han volgut veure”, va dir Ian Lesser, vice-president del German Marshall Fund dels Estats Units.
De fet, l’aparent tomb francès ha calmat algunes crítiques dels aliats. Però encara hi ha una manca de confiança i persisteixen els dubtes sobre la profunditat d’aquest compromís, sobretot si el conflicte continua el camí d’esdevenir una llarga guerra de desgast.
Pawel Zerka, expert tant en l’estat francès com en Polònia al Consell Europeu de Relacions Estrangeres, va dir que el discurs de Macron va tenir una cobertura positiva a la premsa polonesa, però que els funcionaris i els experts continuaven essent cautelosos. “Alguns es demanen si podria fer-se passar pel millor amic d’Ucraïna, mentre deixa que els altres es converteixin en els dolents”, va dir. Quan descriu els canvis en el pensament francès als interlocutors polonesos, va dir Zerka, xoca amb “un mur d’incredulitat”.
El motiu pel qual són escèptics és perquè es demanen: “Si França va canviar d’opinió tan de pressa, se’n pot desdir de la mateixa manera?”
Tot esperant mesures concretes
En les setmanes i mesos vinents, els aliats restaran pendents d’allò que faci Macron. Els funcionaris francesos van dir que ara preparaven un acord amb Ucraïna com a part del compromís de seguretat del G-7. Aquest acord serà un “indicador fonamental de si França ha revisat la seva política”, diu Momtaz, de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics.
Es demana si Macron realment havia canviat d’opinió sobre l’OTAN, o simplement ha decidit que havia de mostrar a Rússia que sí. “El jurat ha de ser a fora fins que tinguem proves, passos concrets”, diu.
Joseph de Weck, l’autor d’un llibre en alemany sobre Macron, estarà atent per veure si aquestes qüestions continuen essent en el primer pla pel president francès. “El problema de Macron sovint ha estat que la seva política exterior era inconsistent. Se sent temptat per les oportunitats tàctiques, però odia de prendre decisions”, diu.
De moment, si més no, el president entén “que així va la història i que s’ha d’enfilar al carro i dirigir-lo”.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
