05.10.2024 - 21:40
|
Actualització: 05.10.2024 - 21:51
El nou govern de la Generalitat ha decidit de començar a actuar sobre una de les qüestions més polèmiques de fa més d’una dècada: l’aturada renovable a Catalunya. Amb el títol “Situació de les energies renovables a Catalunya i propostes per a descarbonitzar la forma de viure i produir a Catalunya”, el document elaborat fa uns quants dies pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica fa una diagnosi de la situació en què es troba un dels sectors clau per al futur del país. També proposa un seguit d’accions per a començar a desencallar la situació i arribar al 50% de producció renovable el 2030, objectius marcats a la PROENCAT i que clarament no s’assoliran si no hi ha un canvi de rumb dràstic, com fa anys que denuncia el sector renovable. Alhora, el govern espanyol ha aprovat els nous objectius renovables per al 2030 i n’ha augmentat significativament els valors. El sector renovable espanyol veu que la península ibèrica pot oferir l’energia a meitat de preu que no el nord d’Europa i vol atreure la indústria del continent al seu territori, més enllà de Catalunya i el País Basc.
El context de la situació de les renovables a Catalunya
El govern reconeix d’entrada la necessitat d’expandir les energies renovables com a eina per a eliminar les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades pels combustibles fòssils. També el paper geopolític important que desenvolupen les energies verdes en el context internacional actual, com a via per a no dependre de països amb “fortes tensions”, en referència a la invasió russa d’Ucraïna. El nou govern veu les renovables com un factor clau de competitivitat per a l’economia catalana, atès que abarateixen el cost de l’energia per a les empreses catalanes, i contraposa la situació d’aturada renovable a Catalunya al compromís internacional per a triplicar la potència renovable fins el 2030 per limitar tant com sigui possible els efectes del canvi climàtic que ja sofrim.
Igualment, ressalta que la UE ha anat apujant els objectius renovables, amb l’última revisió, del 2023, que va augmentar els valors del 32% al 42,5% del consum energètic total –la xifra catalana tan sols fa referència al consum d’electricitat, un vector energètic que correspon aproximadament a un quart de l’energia total. Finalment, emmarca la situació catalana dins els objectius de l’estat espanyol i que han estat pujats al 48% del consum d’energia total de fonts renovables el 2030, amb un 80% de la generació elèctrica. Respecte de Catalunya, el nou govern recorda que la PROENCAT, el pla de renovables en vigor, preveu que l’any 2030 un 54% de l’electricitat sigui generada per renovables, una xifra notablement inferior als nous objectius espanyols.
El nou executiu valida les xifres de l’Observatori de les Energies Renovables per al 2023, any en què a Catalunya la demanda elèctrica va ser coberta tan sols amb un 13,6% de renovables, amb una oscil·lació històrica que s’ha mogut entre el 13% i el 20%, i ha depès molt de la variabilitat anual de la hidràulica i l’eòlica. En comparació, el conjunt de l’estat espanyol va assolir una xifra de producció elèctrica amb renovables del 51% l’any passat.
Eòlica i solar, aturades fins ara
El nou executiu reconeix que l’energia eòlica és pràcticament estancada a Catalunya, amb un creixement de solament 130 MW entre l’any 2020 i el 2024. Els nous parcs són de projectes tramitats fa anys que finalment han vist la llum i, també de manera destacable, de l’augment de potència de parcs existents, és a dir, la substitució de molins que han arribat al final de la vida útil per models més moderns i de més potència. Segons l’executiu català, hi ha una seixantena de projectes eòlics en tramitació. En destaquen 2 en construcció (57 MW en total), 8 que ja tenen l’autorització de construcció (237 MW) i 11 més que han passat l’avaluació ambiental (973 MW). L’objectiu per al 2030 per a l’eòlica terrestre és de 5.234 MW, i actualment hi ha 1.406 MW en funcionament.
També és remarcable la defensa de l’eòlica marina que fa el document de la Generalitat, particularment dels projectes que hi ha la badia de Roses, una font de polèmica aquests darrers anys per l’oposició de sectors, com ara el turístic, i per grups ecologistes i científics. El govern argumenta que la PROENCAT situa l’objectiu de l’eòlica marina en 1.000 MW de potència l’any 2030. Tanmateix, recorda que l’aprovació d’aquests projectes marins correspon a l’administració espanyola.
Una de les altres notícies preocupants que destaca el nou executiu català és la manca de desenvolupament fotovoltaic a Catalunya. A més, diu que els motius no són pas tecnològics, econòmics o de manca d’inversions, sinó que cal cercar-los en qüestions reguladores. És a dir, la responsabilitat és de l’administració pública i no pas del sector privat. D’acord amb la PROENCAT, Catalunya ha de disposar de 4.458 MW de fotovoltaica en parcs solars a terra l’any 2030. Malgrat aquesta xifra, que s’hauria d’haver assolit d’ací a cinc anys, actualment solament n’hi ha 351 MW en funcionament, i veníem de 289 MW disponibles el 2020. Un creixement del 21% que contrasta amb la més que duplicació del conjunt espanyol, que entre el 2020 i 2024 passà dels 11.670 MW als 28.334 MW.
Segons el govern, a Catalunya hi ha actualment uns 500 parcs fotovoltaics en diferents estadis de tramitació, més de 150 dels quals són en una fase de tramitació molt primerenca. N’hi ha 15, que sumen 34 MW, que ja han entrat en servei, 129 amb autorització de construcció (967 MW) i 12 més (478 MW) tot esperant de passar aquest tràmit. Amb el tràmit ambiental favorable hi ha 39 projectes (881,4 MW). El govern destaca que hi ha hagut un “cert progrés” de la fotovoltaica, però que la xifra de parcs autoritzats i connectats encara és lluny de ser prou per a arribar als objectius fixats.
Autoproducció solar, l’única bona notícia
Sobre l’autoconsum gràcies a la instal·lació de plaques solars a teulades, el govern destaca que aquest àmbit és el que ha aconseguit més avenços i el que és més a prop de l’objectiu fixat per a l’any 2030, que és de 2.182 MW. Actualment, a Catalunya la iniciativa de particulars i empreses per a posar plaques solars a les teulades ha assolit la xifra total de 991 MW de potència. Tanmateix, el govern apunta que el desenvolupament de l’autoproducció solar ha tingut una desacceleració, que emmarca dins una crisi de l’autoconsum en l’àmbit de l’estat espanyol. De fet, és un fenomen general a escala internacional, amb països com ara Austràlia que comencen a sortir-ne, motivat per l’abaratiment del preu de l’energia després d’haver-se superat la crisi energètica del 2022 i també l’encariment del crèdit i la situació econòmica com més va més complicada per a moltes famílies per fenòmens com ara el fort encariment de l’habitatge.
En relació amb l’energia hidràulica, els embassaments de Catalunya, la PROENCAT no preveu cap creixement de les centrals actuals, excepte les de bombament (reversible), que serveixen per a acumular energia com una gran bateria i són necessàries per a gestionar els excedents solars i eòlics. El nou executiu català apunta a dues necessitats. Per una banda, que quan vencin les concessions actuals no s’enderroquin els embassaments, sinó que se n’asseguri la continuació. Per una altra, respecte de la hidràulica de bombament, el govern considera que si s’acaben aprovant els projectes del Berguedà i les terres de l’Ebre, s’assoliran els objectius del 2030 de 2.034 MW, tenint en compte que ja hi ha en funcionament 534 MW. Tanmateix, no veu viables aquests projectes si no es canvia el termini de concessió, actualment situat a 25 anys, “període totalment insuficient per a fer viable un projecte d’aquestes característiques”.
Finalment, hi ha la bioenergia, amb l’objectiu de produir 2 TWh anuals de producció de biogàs el 2030, amb una potència instal·lada de 246 MW. Segons el govern, Catalunya té 72 plantes de biogàs en funcionament, una trentena de les quals són d’aprofitament de fangs de les depuradores urbanes i una vintena de dejeccions ramaderes. Tots els projectes nous que hi ha en l’àmbit de bioenergies són en fases molt primerenques de tramitació.
Les solucions proposades pel nou govern
Amb aquesta diagnosi general, el grau de compliment dels objectius renovables per al 2030, quan falten poc més de cinc anys per a arribar-hi, se situa en un 0% de l’eòlica marina, un 0% de la solar sobre espais antropitzats (com ara aparcaments), 8% de la solar sobre terreny, 26% de l’eòlica terrestre i la hidràulica de bombament. Les úniques bones notícies són el 45% de compliment de l’autoproducció i el 100% de la hidràulica. Tanmateix, i tal com apunten alguns experts, la PROENCAT es va desfasant ara que es revisen a l’alça per tot Europa els objectius renovables i apareixen noves tecnologies fins ara no previstes, com ara la intel·ligència artificial, que augmentaran el consum energètic de manera destacable.
Sigui com sigui, el govern proposa d’actuar prioritàriament, per desencallar la paràlisi actual, en unes quantes àrees. La primera, promoure l’autoconsum i evitar que la desacceleració continuï. Entre les mesures proposades, hi ha l’eliminació de la necessitat d’autorització administrativa per a les instal·lacions de menys de 500 kW de potència, i això hauria d’accelerar l’aprofitament de les teulades mitjanes. L’administració també vetllarà per l’autoconsum col·lectiu, una amenaça velada a la distribuïdora Endesa, que sovint és acusada de no facilitar-lo. D’una altra banda, reforçarà el paper de l’Energètica, la companyia elèctrica pública, perquè la Generalitat cobreixi totes les teulades els seus edificis amb plaques solars abans del 2030, sempre que sigui possible tècnicament. Preveu que amb aquesta acció s’afegiran uns 200 MW d’autoproducció.
En l’àmbit de la tramitació administrativa, que ha estat recurrentment criticat pel sector renovable com el causant principal de la paràlisi de les renovables al país, el nou executiu anuncia que dedicarà més recursos a la tramitació de projectes, inclosos els centres territorials i una modificació de l’estructura actual per a accelerar-los. També preveu que els permisos es puguin tramitar en paral·lel, i no esperar que se n’aprovi un per passar al següent. En el cas de projectes que són en tràmit, però en què el promotor vol desistir, el govern vol que puguin ser continuats per uns altres promotors. En conjunt, vol reduir els terminis de tramitació de projectes.
Sobre la solar en espais antropitzats, en què encara no se n’ha començat el desplegament, el nou executiu promet d’aclarir la normativa urbanística o modificar-la per facilitar la construcció de pèrgoles solars als pàrquings i més espais oberts de grans dimensions. En l’àmbit de planificació i l’assoliment dels objectius per al 2030, preveu d’aprovar un pla territorial de les energies renovables per facilitar el coneixement d’aquelles zones més adients per a la implantació de renovables, de manera que s’hi puguin atreure promotors. També, accelerar la tramitació d’aquells projectes estratègics que permetin d’acostar-se als objectius acceleradament, com ara l’eòlica marina o els projectes de centrals reversibles del Berguedà i les terres de l’Ebre. Per evitar les oposicions locals a aquests projectes, el govern aclareix que s’hauran de fer bo i assegurant les compensacions al territori i la protecció del medi.
En l’àmbit de les infrastructures, en què cal actualitzar la xarxa de distribució i transport per donar cabuda a més renovables per la seva natura descentralitzada, el govern vol establir negociacions amb Red Eléctrica i el ministeri espanyol perquè en la pròxima planificació per al període 2025-30 prevegin de fer les inversions necessàries a Catalunya. El govern diu que també actuarà per accelerar l’electrificació del transport, la climatització i la indústria, però sense donar-ne cap detall concret, més enllà de facilitar els tràmits per a nous punts de recàrrega i encarregar a l’Energètica la instal·lació de punts de càrrega de vehicles elèctrics durant els quatre anys vinents a tots els edificis públics amb pàrquing i espais pròxims a la xarxa de carreteres en aquelles comarques en què no hi hagi prou carregadors.
Finalment, sobre les bateries, un sector que és en plena expansió internacional pel seu abaratiment, i en què ja no es conceben centrals solars sense grans bateries, el nou govern vol establir una regulació clara i donar seguretat jurídica a un “sector emergent” que ha de fer viables projectes renovables fins ara descartats. En definitiva, després d’anys de queixa del sector renovable, de paràlisi gairebé absoluta, i amb coneixement ple de quines n’eren les causes, el nou executiu català sembla decidit a actuar-hi. No és el primer govern que declara voler posar fi a aquesta problemàtica. El temps dirà si aquesta vegada les mesures proposades són efectives. No caldrà esperar gaire: el 2030 és a tocar.
