Demà, una hora menys de confinament: a les dues seran les tres

Demà a la matinada els rellotges es menjaran una hora: a les 2.00 s’avançaran fins a les 3.00. És el tret de sortida de l’horari d’estiu, que es perllongarà fins al darrer diumenge d’octubre, quan recuperarem l’horari d’hivern. Amb aquest canvi es compleix la directiva europea 2000/84/CE, que continua afectant, sense excepció, tots els estats membres de la Unió. Les primeres modificacions es van aprovar el 1980 i l’any 2000 es van fixar els horaris actuals: el darrer diumenge de març comença l’horari estival i el darrer d’octubre, l’hivernal. L’argument: aprofitar la llum de la tarda.

Fa dos anys els membres de la UE van proposar d’eliminar el canvi d’hora i en van començar els tràmits per al 2019, però van considerar que la iniciativa era prematura i es va ajornar la decisió fins a l’any 2021. La Comissió Europea va fer una consulta pública el 2018 en què més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans que hi van votar es va manifestar favorable a posar fi als canvis d’hora.

Fa un any, l’aleshores portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, va avançar que l’estat espanyol mantindria el seu fus horari i el canvi d’hora estacional i que no prendria la decisió abans del 2021, si més no. La normativa, de moment, fa que el canvi sigui obligatori i que es produeix sempre en les mateixes dates i hores en el conjunt de la UE, de manera que no existeix la possibilitat que algun estat membre no l’apliqui.

La Comissió Europea considera que el consum d’energia no n’és pas l’únic aspecte positiu: també subratlla impactes sobre sectors com ara el transport, les comunicacions, la seguretat viària, les condicions de treball, els estils de vida, la salut, el turisme o l’oci. El canvi d’hora es remunta a la dècada dels setanta, amb la primera crisi del petroli, quan alguns països van decidir d’avançar el rellotge per a aprofitar millor la llum natural del sol i consumir menys electricitat en il·luminació.

L’estat espanyol se situa geogràficament en el fus GMT+1, com la major part d’Europa Occidental, excepció feta del Regne Unit, Irlanda, Islàndia, Malta i Portugal, que es mantenen en el GMT+0. Espanya, per tant, té la seva hora oficial avançada seixanta minuts respecte de la solar. És així d’ençà de l’any 1940, quan Franco va decidir d’igualar l’horari alemany.

Què passarà d’aquí a un any?

El canvi d’hora genera un debat gruixut en diversos col·lectius socials. El 65% dels participants en una enquesta del CIS espanyol es va manifestar en favor de romandre en l’horari d’estiu. Tanmateix, la Comissió d’Indústria, Recerca i Energia del Parlament Europeu va elaborar un report a càrrec d’Sven Schulze en què es puntualitza que, si bé els canvis estacionals d’hora poden produir estalvis, són marginals i no hi ha certesa que n’hi hagi en tots els estats membres.

Diversos països surten perjudicats amb els canvis horaris: consumeixen més energia. El document també indica que pot haver-hi estalvis en il·luminació, però que no és tan obvi que passi igual amb la calefacció, el consum de la qual podria fins i tot augmentar. A més, segons que van indicar els experts, els resultats són difícils d’interpretar, car són molt influïts per factors externs com ara la meteorologia, la geografia i el comportament dels usuaris.