Canvi d’horari cada mig any? Els experts diuen que pot ser perjudicial per a la salut

Amb l’arribada de la tardor, el dia s’escurça i això vol dir que toca fer el canvi d’horari. Enguany serà aquest cap de setmana, concretament el 27 d’octubre a la matinada: a les tres el rellotge s’haurà d’endarrerir una hora i passaran a ser les dues. Per tant, la nit tindrà una hora més. Tot i que aquest canvi permet de dormir una mica més, acostuma a ser el menys volgut per la gent, perquè els dies es fan més curts: les hores de llum es redueixen i a les sis ja és fosc. Així i tot, molts experts asseguren que és l’horari que respecta més el nostre rellotge biològic i, per tant, el que s’hauria de mantenir tot l’any. Enmig d’aquest debat públic, expliquem d’on sorgeix el canvi d’horari; si aquesta vegada serà finalment la darrera que s’aplicarà i com afecta la salut de la gent.

D’on sorgeix, el canvi d’hora?

El canvi d’horari espanyol actual es va impulsar l’any 1940. Al número 68 del Butlletí Oficial del govern franquista, publicat el 7 de març, s’hi deia: “Considerant la conveniència que l’horari nacional vagi d’acord amb el d’alguns altres països europeus, i els avantatges de tota mena que l’avançament temporal de l’hora implicarà, disposo que el dissabte 16 de març, a les vint-i-tres hores, s’avanci l’hora legal de seixanta minuts.”

L’ordre va fer que l’Espanya franquista passés a homologar-se voluntàriament a l’hora central europea o CET (el fus horari que va una hora endavant respecte del temps universal coordinat, o UTC), la que l’Alemanya nazi havia imposat a tots els territoris ocupats amb horari diferent: Bèlgica, França, Luxemburg, els Països Baixos i Polònia.

L’estat espanyol no era pas obligat a adoptar el CET i el va adoptar, simplement, per motius d’afinitat ideològica amb el règim nazi. Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, tots aquests estats van mantenir l’horari centreeuropeu i fins i tot s’hi van afegir Andorra, Gibraltar i Mònegue.

El primer canvi horari a l’estat espanyol va ser l’any 1918, tot i que entre els anys 1920 i 1925, i entre el 1930 i el 1936, no es va fer mai.

Què hi diuen els experts?

El neurocientífic Diego Redolar, sots-director de recerca dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és un dels que defensen que l’horari d’hivern s’hauria de mantenir. Explica que mantenir un mateix horari tot l’any és important perquè el nostre cervell reguli els ritmes circadiaris, que són ritmes fisiològics d’una durada de vint-i-quatre hores i que s’activen segons els estímuls de la llum. “Per a nosaltres, mantenir un horari és important perquè el nostre cervell ha de regular aquests ritmes [circadiaris]. I què passa si avancem o endarrerim una hora? Que el nostre cervell necessita un dia sencer per a adaptar-se a cada hora de diferència. Això vol dir que, d’un punt de vista fisiològic, necessitem tot l’endemà per a adaptar-nos al nou horari.” Redolar alerta que aquesta norma funciona per a persones sanes i adultes, però que, en canvi, per als infants i persones malaltes o vulnerables, l’adaptació al nou horari se’ls fa molt més difícil.

Ara: per què cal mantenir l’horari d’hivern i no el d’estiu? Redolar diu que estudis científics conclouen que l’horari d’hivern és el millor per al nostre cervell, perquè és el més coincident amb la llum del sol. “Si estiguéssim només en l’horari d’hivern, el nostre cervell funcionaria millor perquè ens adequaríem millor a la situació de llum: dormiríem més hores i, a més a més, encaixaríem amb la naturalesa, perquè hi hauria més coincidència amb la llum solar, que és l’estímul principal del nostre cervell.”

Per adaptar-nos al canvi d’horari d’aquest cap de setmana, Redolar recomana de mantenir una rutina que sigui coincident amb la de la setmana entrant, i evitar l’ús de dispositius retroil·luminats abans d’anar a dormir. “Són dies més sensibles i, per tant, una de les coses que hem de fer és evitar l’ús dels dispositius abans d’anar a dormir, perquè la llum blavosa de les pantalles activa una part del nostre cervell que es diu nucli supraquiasmàtic, que és el que regula el ritme circadiari. D’alguna manera li diu al cervell que és hora d’estar despert.” Finalment, també aconsella de fer activitats a l’aire lliure per estar en contacte amb la llum natural i per fer exercici físic.

Per una altra banda, Elvira Méndez, metgessa especialista en medicina preventiva i salut pública i ex-directora del Consell Assessor de la Reforma Horària, coincideix a dir, com Redolar, que el canvi d’horari altera el rellotge intern i els ritmes circadiaris. Alhora, és molt crítica amb “la desorganització horària” dels Països Catalans i l’estat espanyol: “No és un comportament mediterrani, és pròpiament català i espanyol. Enlloc més, ni a Itàlia, ni Portugal ni a Grècia tenen aquest desajustament d’horari.” Així doncs, Méndez no sols defensa el canvi d’horari d’hivern –i deixar de canviar l’hora cada mig any–, sinó que també és una ferma defensora d’una reforma horària a escala global: avançar els horaris, reduir la jornada laboral, etc. “La cita de Juan Ramón Jiménez és ben certa: ‘La llum porta el temps a dins'”, diu Méndez per a exemplificar-ho.

De fet, el Consell Assessor per a la Reforma Horària que Méndez dirigia ja va signar el 2018 un informe encarregat per la Generalitat en què destacava la diferència entre l’hora oficial i l’hora solar i fins a quin punt és de perjudicial per a la salut, perquè causa alteracions de la son, cansament i problemes càrdio-vasculars. Alhora, Ariadna Güell, codirectora de la Barcelona Time Use Initiative, alerta de l’alt consum de pastilles per a dormir a Catalunya i l’estat espanyol, que encapçalen el consum d’aquestes substàncies: “Si l’horari no s’adapta al nostre rellotge intern, a l’hora d’anar a dormir el nostre cos no generarà melatonina [hormona que regula els cicles de son i vigília] i, per tant, ens costarà més d’adormir-nos.” I acaba dient: “També sabem que el desajust entre el nostre ritme del cos i els ritmes socials, marcats pel rellotge, va associat a un augment del risc de tenir malalties càrdio-vasculars, diabetis, sobrepès i d’alguna classe de càncer. Per tant, hi ha conseqüències directes en la salut”, conclou. Per tot plegat, la Barcelona Time Use Initiative va reclamar recentment a la Comissió Europea que reactivés el procés perquè el canvi d’hora estacional s’acabés el 2026. És una de les peticions que s’inclouen en el pla actualitzat de la Declaració de Barcelona sobre Polítiques del Temps.

Alhora, l’organització diu que l’horari d’estiu s’ha relacionat amb un augment de la contaminació fotoquímica i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Tot amb tot, indica que hi ha creences i mites que esdevenen una de les raons clau per les quals la Unió Europea (UE) no ha decidit de posar fi al canvi d’hora. Un d’aquests és el suposat estalvi d’energia –l’organització ha deixat clar que, d’acord amb els estudis fets, no tan sols no hi ha cap estalvi sinó que pot ser que faci gastar més energia. També rebat que hi hagi efectes negatius sobre l’economia, i defensa que en sortirà beneficiada si s’estableixen els fusos horaris naturals.

Fatiga i son durant els canvis d’horari: per què?

Un dels símptomes d’adaptació al nou horari és la fatiga i la somnolència. Segons Redolar, la fatiga que experimentem durant els canvis d’horari va vinculada amb el cortisol. “El cortisol és una hormona que alliberem uns vint minuts abans de començar el dia i que ens ajuda a metabolitzar la glucosa. És la que ens proporciona l’energia. Així doncs, quan el cortisol no s’allibera d’una manera correcta pot causar aquesta sensació de fatiga, i això passa quan no tenim ben regulat el nostre ritme”, explica. I afegeix: “A més, d’una perspectiva neurocientífica, podem veure que funcions cognitives que depenen, sobretot, de l’escorça pre-frontal del cervell són les que es veuen més minvades. Són l’atenció, el raonament, la memòria a curt termini, la presa de decisions, etc.”

Méndez hi coincideix. Diu que el canvi d’horari afecta principalment la son, especialment perquè produeix insomni: “Les formes diverses d’insomni a la nit –adormir-se tard, despertar-se sovint durant la nit o llevar-se molt d’hora– causa somnolència durant el dia perquè no tenim prou cortisol, i la somnolència va vinculada al cansament, la irritabilitat, l’ansietat, l’angoixa, etc.” Això, evidentment, afecta encara més els infants i la gent gran que, segons Méndez, poden arribar a trigar quatre setmanes –un mes sencer– a adaptar-se al nou horari.

Serà el darrer canvi d’hora?

El canvi d’hora que hi haurà aquest cap de setmana s’aplica a tots els països de la Unió Europea, en compliment d’una directiva general. Tanmateix, a causa de les discrepàncies que hi ha de fa temps sobre aquest afer, l’estiu del 2018 la Comissió Europea va fer una consulta pública no vinculant per a saber què en pensaven els ciutadans, les parts interessades i els estats.

Els resultats van ser prou clars: dels 4,6 milions de respostes, el 84% volia eliminar el canvi d’hora, i una àmplia majoria, el 64%, volia tenir permanentment l’horari d’estiu. El canvi es va aprovar, però el març del 2019 el Parlament Europeu va votar d’ajornar-ne la resolució definitiva.

Hi ha opinions diverses sobre quina és la millor opció, però segons el baròmetre del CIS del mes d’abril de 2022, un 65,6% dels enquestats volia posar fi al canvi horari i gairebé un 71% volia mantenir el d’estiu. Alguns beneficis que s’hi associen són més hores de llum a la tarda i un impacte positiu en el lleure i el turisme. Ara, tal com s’ha explicat, els experts opten per l’horari d’hivern, perquè, a banda els beneficis en la salut, evitaria que durant els mesos de fred hi hagués zones en què no es fes de dia fins a les nou o les deu del matí, cosa que voldria dir començar la jornada laboral o entrar a l’escola a les fosques.

Així, doncs, si finalment s’elimina el canvi, no és clar quin horari prevaldrà, si el d’estiu o el d’hivern. A l’estat espanyol es va crear una comissió d’experts que s’havia d’encarregar de decidir-ho, però encara no ha arribat a cap acord concloent.