27.10.2023 - 21:40
Demà, diumenge 29 d’octubre, es farà el canvi d’hora per adaptar-nos a l’horari d’hivern. A les tres de la matinada, el rellotge s’haurà d’endarrerir una hora i passaran a ser les dues. Per tant, la nit tindrà una hora més.
Aquest canvi acostuma a ser el menys volgut per la gent, atès que les hores de llum es redueixen i els dies es fan més curts. D’on sorgeix, el canvi d’hora? Qui en va parlar primer? Us resolem tots els dubtes sobre la història del canvi d’hora i ens fixem en l’estat espanyol, un cas únic al món que té l’origen al nazisme.
L’horari espanyol, un canvi que prové del nazisme
El canvi d’horari espanyol actual es va impulsar l’any 1940. Al número 68 del Butlletí Oficial del govern franquista, publicat el 7 de març, s’hi deia: “Considerant la conveniència que l’horari nacional vagi d’acord amb el d’alguns altres països europeus, i els avantatges de tota mena que l’avançament temporal de l’hora implicarà, disposo que el dissabte 16 de març, a les vint-i-tres hores, s’avanci l’hora legal de seixanta minuts.”
L’ordre va fer que l’Espanya franquista passés a homologar-se voluntàriament a l’hora central europea o CET (el fus horari que va una hora endavant respecte del temps universal coordinat o UTC), la que l’Alemanya nazi havia imposat a tots els territoris ocupats amb horari diferent: Bèlgica, França, Luxemburg, els Països Baixos i Polònia.
L’estat espanyol no era pas obligat a adoptar el CET i la va adoptar, simplement, per motius d’afinitat ideològica amb el règim nazi. L’ordre del 1940 era explícitament temporal i possibilitava tornar a “l’horari normal”. I, sobretot, perquè l’adopció de la també anomenada hora de Berlín era totalment irregular aplicant-hi criteris geogràfics.
Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, tots aquests estats van mantenir l’horari centreeuropeu i fins i tot s’hi van afegir Andorra, Gibraltar i Mònegue. Amb tot, el manteniment del CET a l’estat espanyol fins a l’actualitat és el que causa més estranyesa, atès que és un cas únic.
El primer canvi horari a l’estat espanyol va ser l’any 1918, tot i que entre els anys 1920 i 1925, i entre el 1930 i el 1936, no es va fer mai.
Benjamin Franklin, el primer a parlar del canvi horari
La primera personalitat que va parlar sobre el canvi d’hora va ser el polític i científic Benjamin Franklin, l’inventor del parallamps i considerat un dels pares fundadors dels Estats Units. L’any 1784 va enviar una carta a The Journal de París en què explicava com els ciutadans podrien estalviar-se l’ús d’espelmes si adaptaven els costums a les hores de llum. En l’article, Franklin –que aleshores era l’ambaixador dels Estats Units a l’estat francès– explicava que s’havia llevat a les sis del matí sobtadament arran d’un soroll, i que el va sorprendre que entrés tanta llum solar per la finestra. I va proposar unes quantes mesures per a estalviar energia.
Dos-cents anys després, a començament del segle XX, el constructor anglès William Willet va impulsar la proposta de l’horari d’estiu. L’any 1907, va publicar un pamflet anomenat El desaprofitament de la llum del dia, en què suggeria que els rellotges havien de ser avançats vuitanta minuts a l’estiu. Això faria que les tardes tinguessin llum durant més temps i també l’estalvi de 2,5 milions de despeses en il·luminació. William va proposar que els rellotges fossin avançats 1 hora i 20 minuts a les 2 de la matinada els diumenges successius d’abril i que fossin retardats la mateixa quantitat de temps els diumenges de setembre.
1916, el primer any en què es fa el canvi horari
Les idees de Franklin i Willet es van portar a la pràctica i oficialment l’any 1916 a Alemanya en plena Primer Guerra Mundial. Ho va impulsar Guillem II d’Alemanya amb l’objectiu d’estalviar combustible durant la guerra, una mesura que es va estendre en uns altres països europeus.
El 1916 mateix, els Estats Units també va impulsar el canvi d’hora amb l’objectiu d’estalviar combustible quan hi hagués mancances arran de la Primera Guerra Mundial. En plena Segona Guerra Mundial, el govern va obligar tots els estats membres a establir l’horari d’estiu per estalviar recursos i energia.
Divisió del món en fusos horaris
El 1884, vint-i-set països van signar a Washington (EUA) un acord internacional en la Conferència del Meridià, en què es va dividir el món en vint-i-quatre fusos prenent com a referent el meridià de Greenwich.
El temps mitjà de Greenwich o GMT (Greenwich Mean Time) és el temps solar mitjà a l’Observatori Reial de Greenwich, prop de Londres (Anglaterra), que per convenció és a zero graus de longitud. El meridià de Greenwich, cal recordar-ho, passa ben a prop de Fraga i de València. A Europa, se segueix a la Gran Bretanya i a Portugal, i, per lògica, s’hauria d’aplicar a la resta de la península ibèrica i a l’estat francès.
