25.03.2023 - 12:00
|
Actualització: 25.03.2023 - 12:45
Aquests dies molta gent es demana quin dia hi haurà el canvi d’hora d’estiu. Tot i que la primavera ja fa uns dies que va començar, no és fins a la matinada d’aquest diumenge que canviarem l’horari d’hivern pel d’estiu.
Haurem d’avançar el rellotge o endarrerir-lo?
La nit de dissabte a diumenge dormirem una hora menys, perquè el rellotge s‘haurà d’avançar una hora, de manera que a les dues seran les tres.
Què implica l’horari d’estiu?
Quan pensem en l’horari d’estiu, automàticament, ens vénen al cap els dies llargs i la llum solar de la tarda. De fet, l’efecte més clar d’aquest canvi és que es farà de dia i també de nit, una hora més tard. Per això, hi ha molta gent que espera aquest canvi d’hora amb candeletes. A part d’haver-hi més hores de llum a la tarda, alguns dels beneficis que s’hi associen són un impacte positiu en el lleure, el turisme i la restauració. La intenció d’aquest canvi, doncs, és d’ajustar la jornada laboral a les hores de llum natural.
Serà l’últim canvi d’hora?
Aquesta modificació horària s’aplica a tots els països de la Unió Europea, en compliment d’una directiva que n’afecta tots els estats membres. Tanmateix, les discrepàncies que hi ha de fa temps sobre aquest afer van dur la Comissió Europea a fer una consulta pública no vinculant l’estiu del 2018 per saber què en pensaven els ciutadans, les parts interessades i els estats.
Els resultats van ser prou clars: dels 4,6 milions de respostes, el 84% volia eliminar el canvi d’hora, i una àmplia majoria, el 64%, volia tenir permanentment l’horari d’estiu. Es va aprovar el canvi, però el març del 2019, el Parlament Europeu va votar d’ajornar la resolució definitiva.
Més enllà d’Europa, qui ja ha fet passos per posar fi a aquesta modificació horària són els Estats Units. Una setmana després d’haver canviat l’hora, van proposar de fer desaparèixer aquesta normativa. El senat va aprovar per unanimitat de suprimir el canvi d’hora i tenir tot l’any l’horari d’estiu. La proposta de canvi ha d’entrar en vigor el novembre d’enguany, però encara no ha rebut el vist-i-plau de la cambra de representants.
Marco Rubió, el senador republicà que va impulsar el projecte de llei, defensa que és una de les qüestions que origina més consens i creu que amb aquesta mesura es permet a la població de passar més temps a l’aire lliure a la tarda. De totes maneres, la normativa preveu que els territoris que fins ara no canviaven d’horari, com ara Hawaii i bona part d’Arizona, ho puguin continuar fent i mantinguin l’horari d’hivern tot l’any.
Quin horari mantindríem, nosaltres, el d’estiu o el d’hivern?
Si finalment es fa el canvi, cada estat membre haurà de triar quin fus horari vol tenir. Actualment, n’hi ha tres: el de l’Europa occidental –en què hi ha el Regne Unit i Portugal–, el de l’Europa central –en què hi ha Bèlgica i els Països Catalans, d’ençà que l’estat espanyol es va arrenglerar amb Alemanya en l’època franquista– i el de l’Europa oriental –en què hi ha països com ara Grècia i Finlàndia.
Tampoc no és clar si prevaldrà l’horari d’estiu o el d’hivern. A l’estat espanyol es va crear una comissió d’experts que s’havia d’encarregar de decidir-ho, però encara no ha arribat a cap acord concloent. Al carrer, les opinions sobre quina és la millor opció tampoc no són unànimes, però segons el baròmetre del CIS del setembre passat, és clar que volen que s’acabi el canvi. Un 64% de la població vol un sol horari i gairebé un 70% vol mantenir l’horari d’estiu.
D’una altra banda, hi ha sectors que pensen que cal mantenir l’horari d’hivern. D’aquesta manera s’evitaria que durant els mesos de fred hi hagués zones en què no es fes de dia fins a les nou o les deu del matí, i això implicaria començar la jornada laboral o l’entrada a l’escola a les fosques. Per evitar-ho, la iniciativa ciutadana Reforma Horària defensa en un dictamen del Consell Assessor per la Reforma Horària que tot l’any es mantingui l’horari d’hivern.
L’argument principal és que la llum del matí és un sincronitzador clau per a la vida de les persones i, amb aquest horari, l’activitat humana s’adequa més a les hores de llum solar. “La llum al matí afavoreix la sincronització del rellotge circadiari, millora l’humor, i ajuda a avançar la son. En cas contrari, la manca de llum al matí afavoreix que s’endarrereixin els ritmes circadiaris. Aquest endarreriment en un país d’horaris ja tardans, com el nostre, encara faria allargar-los més”, diu el text.
L’organització, que treballa per impulsar canvis horaris que permetin de conciliar l’horari laboral i el familiar i de gaudir de més llibertat en la gestió del temps, també explica que aquesta modificació altera el rellotge intern. Encara que solament s’avanci una hora, el cos triga uns dies a resincronitzar-se i pot arribar a causar un efecte similar al del jet-lag, amb alteracions del son o mal de cap. Aquests efectes sobre el sistema circadiari afecten més la gent gran i els nens, que tenen un rellotge intern menys flexible.
Quina és la història del canvi d’hora?
L’horari d’estiu (també denominat DST, Daylight saving time) el va inventar el neozelandès George Vernon Hudson l’any 1895, però no va ser fins el 30 d’abril del 1916 que es va implementar per primera vegada a Alemanya, en plena Primera Guerra Mundial, per tal d’estalviar carbó. Des d’aleshores, diversos països l’han anat implementant, particularment des de la crisi del petroli del 1973, per tal d’aprofitar la llum diürna i estalviar així energia.
