25.03.2016 - 22:00
El ‘daylight saving time’ (DST), és a dir, el canvi d’horari d’estiu a hivern i viceversa, té originalment un objectiu principal: l’estalvi de llum diürna; en definitiva, aprofitar més les hores de llum solar per rendibilitzar i racionalitzar el consum energètic. Si això és així, per què hi ha un debat obert al voltant del canvi d’hora? Cada any es repeteixen als mitjans i a les xarxes socials arguments en contra i a favor… Qui té raó? Té utilitat real? Paga la pena? Causa desajusts en les persones?
Aprofitar el màxim d’hores de sol no és res nou. Els egipcis i els romans ajusten –de fet, molt més que nosaltres– els ritmes amb els cicles de llum solar. Ja a l’Europa moderna, és la Revolució Industrial, al segle XVIII, que introdueix uns horaris normalitzats que arriben als nostres dies amb el canvi d’hora a la majoria de països avançats.
Els romans divideixen les hores de llum en dotze parts iguals, de manera que a l’hivern les hores són més curtes i a l’estiu més llargues. En temps moderns, Benjamin Franklin, en missió diplomàtica a París el 1784, comprova que a l’estiu els ciutadans acostumen a llevar-se més d’hora, de manera que també van a dormir abans. D’aquesta manera s’estalvien espelmes, perquè no estan desperts tantes hores en horari nocturn.
Això no obstant, hem d’esperar al constructor britànic William Willet, que el 1907 fa la primera proposta per portar a terme el canvi horari, tot i que no es fins a la Primera Guerra Mundial que s’aplica el canvi d’hora a l’estiu a la majoria de països europeus. La justificació: energètica, amb l’estalvi en el consum de carbó. Acabada la guerra, només alguns països continuen aplicant el canvi d’horari i durant la Segona Guerra Mundial es repeteix el mateix fet.
La crisi del petroli als anys setanta significa un altre impuls al canvi d’horari. Alguns països canvien fins i tot l’horari oficial, per tal d’aprofitar tant com sigui possible la llum solar. Precisament, el partit de la cancellera Angela Merkel proposa el 2014 al programa electoral trencar aquest consens des de fa quaranta anys i suprimir l’horari d’estiu amb què es regeix Europa des del 1974 –i implantat a tota la Unió Europea des del 1996.
I fora d’Europa? Gran part de l’hemisferi sud no canvia l’hora —només Xile, Colòmbia, el Paraguai, l’Uruguai, el Brasil i, intermitentment, l’Argentina–, com tampoc el Canadà i algunes zones dels EUA. A l’Àsia no s’aplica majoritàriament, ni a l’Àfrica. A Oceania, en canvi, s’aplica als països grans, que tenen més relació comercial amb Europa i l’Amèrica del Nord.
Sembla que no hi ha pas cap raó de pes per als canvis d’hora, perquè la raó de l’estalvi d’energia no sembla ser un fet universal de compliment a tots els països del món.
A Catalunya, el govern de la Generalitat calcula que l’estalvi és de 19 milions d’euros. Alguns informes científics en neguen els avantatges, perquè, diuen, és més gran la despesa del vespre que no l’estalvi del matí. És evident que el consum d’estufes, neveres, ordinadors, llums –d’estudis, de cuines, de sales d’estar– i milers d’andròmines que requereixen consum energètic no estan pendents si és fosc del tot o no.
La reforma horària és, per tant, una bona oportunitat per a encetar el debat i valorar la supressió del canvi horari d’estiu i d’hivern, perquè no sembla ser que impliqui més beneficis econòmics que perjudicis per a la salut de les persones. Tanmateix, és un debat que cal elevar a les instàncies europees, que són les que tenen les competències per a fer els canvis.
Fabian Mohedano, treballòleg i promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària
