05.02.2018 - 22:00
|
Actualització: 06.02.2018 - 07:36
Sembla que l’acord per a formar govern comença a prendre forma. Després de l’atzucac de la setmana passada al parlament, els negociadors dels tres partits independentistes van obrint camí cap a un nou full de ruta, conscients que no poden tornar a defraudar els seus votants. La clau pot ser un canvi de xip molt important que, si es confirma, ja cal que tothom vaja assumint: Catalunya, capital Brussel·les.
Tal com expliquem en aquest article sobre el curs de les negociacions, sembla que els tres partits independentistes comencen a tenir coll avall que les institucions autonòmiques continuaran controlades pel govern espanyol, fins i tot si es retira formalment el 155. I que, siga com siga, allò que reste de l’autonomia no serà comparable amb allò que tenia d’autònoma la Generalitat de fa només pocs anys. Amb el control financer i les amenaces penals, la Moncloa pot inutilitzar qualsevol política que es pretenga fer des de Barcelona. El canvi de xip requereix adonar-se precisament d’això. Si fins ara a Catalunya la Generalitat ho era tot, políticament parlant, d’ara endavant serà una part més d’un projecte polític global que, de moment, sembla que tindrà la capital a Brussel·les.
Veurem com es va concretant, això, i sobretot veurem com es concreta el pas, difícil, de la investidura. Però, ara com ara, les veus que la setmana passada responien alarmades a les trucades i els missatges, ahir ja hi responien amb calma. Les circumstàncies especials, imposades, que viu el país motiven un excés de silenci i discreció, que és irritant per als periodistes però segurament necessari per a pactar sense ensurts.
Tanmateix, la jugada general promet. Promet perquè significa que la majoria sobiranista està disposada a mantenir l’enfrontament polític amb l’estat espanyol i no arronsar-se. Promet perquè implica acceptar que els dos milions de votants van sancionar la República proclamada a l’octubre i no un pas arrere autonòmic que ja no es farà. I promet perquè sembla que traça una via factible i concreta per a avançar: explotar constantment la capacitat d’acció d’aquesta tríada atacant, formada pel govern legítim emparat en la legislació europea, pel govern autonòmic inscrit en la legislació espanyola i per la voluntat dels votants independentistes. Oblideu, doncs, la comunitat autònoma i comenceu a pensar en uns termes que des del primer minut aniran més enllà, d’acord amb el que el parlament va proclamar el 27 d’octubre.
