11.07.2018 - 22:00
|
Actualització: 11.07.2018 - 22:39
Diuen que en aquests temps que vivim de societats líquides i trobades en els no-llocs, la festa dels vint anys te la munten els amics, la dels trenta la parella, i la dels cinquanta els fills. I l’única que muntes realment al teu gust i tal com voldries que fos és la dels quaranta. Potser per això l’Associació d’Editors en Llengua Catalana ha decidit de commemorar els quaranta anys d’existència de tres maneres ben singulars: d’una banda, canviant la seva imatge i la seva denominació –a partir d’ara es diran Editors.cat i tindran un nou logotip–; d’una altra, exhibint múscul per la feina feta en aquests quaranta anys; i, en tercer lloc, tenint mot clar quines són les prioritats de futur d’un col·lectiu que en aquests moments aplega noranta-set editorials dels Països Catalans, set de les quals nascudes abans de la guerra de 1936-1939 i quaranta a partir del tombant del nou mil·lenni.
Els editors triaren l’Arts Santa Mònica per presentar el balanç i els objectius envoltats d’amics del sector del llibre. I descartaren, de moment, de fer el llibre dels quaranta anys de l’entitat. ‘Potser ho haurem de fer pels cinquanta’, van dir. Potser, perquè com que es passen els dies fent llibres la cosa que menys de gust els venia era fer-se el seu.
En la junta del 1978 es va aprovar un manifest programàtic que, entre més coses, deia: ‘L’edició en català deixarà de ser una eina de resistència i haurà de contribuir, i de manera important, al procés de recuperació nacional […], però això no pot fer-ho cada editor individualment i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana neix i s’organitza per tal de portar la veu i l’acció dels editors en llengua catalana al combat per una política cultural coherent, progressiva, popular i nacional.’ I potser les actuals circumstàncies del país fan que encara tingui vigència, quaranta anys després.
És evident que les coses han canviat molt, aquests quaranta anys. ‘Ara tenim una llengua viva, rica, propera a la gent i amb un gran reconeixement internacional’, diu Montse Ayats, presidenta de l’entitat. Però encara hi ha xifres que fan que es mantingui aquesta necessitat de combat i de recuperació nacional. Per exemple, el pressupost de Cultura és només el 0,7% del pressupost del govern, cosa que implica una inversió de 26 euros per persona, molt lluny dels 70 que es posa com a fita la consellera, Laura Borràs. Però és que, a més a més, les inversions de l’ICEC en llibres no arriben ni al 10% quan el sector aporta el 70% del total de la facturació de la indústria cultural a Catalunya.
Una bona salut que no és de ferro
Montse Ayats és optimista. Considera que hi ha proves que demostren la bona salut de l’edició en català i posa d’exemple que hi ha algun títol que ha venut més exemplars en la traducció catalana que no pas en la castellana. També destaca dades que l’optimisme no pot tapar, com ara que només un 45% dels editors de l’associació editen exclusivament en català. ‘Això vol dir que necessitem empreses fortes –diu– i ara tenim grans grups i petites empreses que han de créixer i s’han de consolidar.’
Joan Sala, membre de l’executiva dels Editors.cat i president de la Setmana del Llibre en Català, explica: ‘En un país on el 98% de la gent diu que està en disposició de poder llegir en català, el problema no és de desconeixement de llengua, fet que sí que podia passar el 1978, sinó l’abandonament de l’hàbit de la lectura. Hem d’aconseguir que la gent sàpiga els beneficis de la lectura, evidentment els lúdics, però també els personals. Hem d’estar molt alerta en la defensa de la llengua i a fer que sigui possible de viure editant només en català, encara que molts també ho fem en castellà. Però sobretot hem de tenir molt en compte la lectura, que és on ens la juguem de veritat.’
I si un objectiu és augmentar aquesta massa lectora –’enguany tindran 35 anys els escolaritzats en català i esperem que en aquesta edat molts es reenganxin a la lectura seguint una de les tendències actuals’, explica la presidenta Ayats–, també volen convertir-se en interlocutors vàlids de les institucions, com fins ara, però amb un propòsit: el desenvolupament del Pla de Lectura 2020. ‘Aquest pla va ser consensuat pel sector i signat pel conseller Santi Vila i que és un punt de partida de mínims que la nova consellera sembla que s’ha compromès a mantenir’, diu Sala. Hi haurà una reunió decisiva el dia 24 de juliol per tal de treure’n l’entrellat i veure com es recuperen les inversions previstes per al 2018, que ja no seran possibles per culpa del 155 i del desgovern del primer mig any a Catalunya.
Un mercat de Països Catalans
Un altre dels objectius és, precisament, fer que l’associació sigui veritablement del conjunt dels Països Catalans. Ja hi va haver una primera reunió a l’Alguer per veure com hi evolucionava el mercat editorial. Per establir vincles a tots els territoris, un dels principals problemes que es troben les editorials en català en aquests moments és la distribució al conjunt del territori. Trobar llibres d’editorials valencianes al Principat és molt complicat, i a la inversa. I encara es complica més l’equació quan hi entren els de les Illes. Crear una normalitat en un mercat que hauria de ser únic és molt difícil i serà, sens dubte, un dels desafiaments futurs.
Pel que fa als assoliments, se n’haurien pogut presentar molts, però es va optar per insistir en la consolidació de la Setmana del Llibre en Català, un dels principals aparadors. ‘Fins i tot ha canviat el ritme de l’edició del país, amb una entrada de novetats a final d’agost que ens va molt bé perquè ha volgut dir allargar notablement la campanya del llibre de Nadal, que ara arrenca al setembre amb la Setmana’, diu Ayats.
Sobre la internacionalització de la literatura catalana, Ilya Pérdigo explica: ‘En el transcurs de la Setmana hem creat també un saló de drets d’autor. Enguany hi participaran divuit editorials internacionals. Un dels nostres objectius més importants és l’exportació de la literatura d’aquí i per això hem de dotar d’eines d’estabilitat els traductors i hem de fer tant com sigui possible per ser a les fires de prop, com ara Londres, Frankfurt, París i Bolonya; i també a Guadalajara, on ja fa tres anys que Catalunya té un estand propi. En aquestes fires anem explotant fórmules com ara d’anar i tornar el mateix dia, fet que abarateix molt el cost. Hem de tenir clar que és un camí que hem començat, però que sobretot és un camí de futur, perquè la feina d’internacionalitzar una cultura sempre és a termini mitjà i llarg. Costa molt de fer, però no hi podem renunciar de cap de les maneres.’
I si la festa dels quaranta cadascú la munta com vol, amb canvi de logotip i de denominació inclosa, els Editors.cat han volgut fer també un nou manifest, que va presentar l’editora Iolanda Batallé. Entre més punts, afirma: ‘Editors.cat és la constatació que les dificultats ens fan més forts, que lluitem per unes condicions de treball dignes, professionals, i que cal reforçar cada baula de la cadena d’entusiasmes que és editar […]; és la feina constant d’estimular els mitjans de comunicació per tal que parlin de llibres, la convicció que les xarxes afavoreixen la proximitat, i tenir l’astúcia necessària per a convertir l’àmbit digital en un aliat […]; és ser conscients de la funció dels llibres en la construcció del país, de la necessitat de la projecció global de la literatura i de l’edició catalanes.’ Bé, doncs això: adeu a l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, benvinguts Editors.cat. I per molts anys.
