11.06.2016 - 09:00
La meteorologia ha experimentat progressos colossals en les darreres dècades. La predicció del temps n’és la prova més vistent. Mig segle enrere, els meteoròlegs disposaven de quatre dades i la seva sola experiència personal per imaginar el temps que faria l’endemà. Solien equivocar-se bastant, és clar. En tot cas, a penes eren capaços de predir les condicions atmosfèriques d’àrees petites. Els pescadors catalans, si més no els de la costa de llevant, sintonitzaven sempre emissores franceses, dotades de més punts d’informació i de tecnologia més avançada que no pas les emissores espanyoles, que també emetien butlletins meteorològics, però massa basats en el nas del meteoròleg.
Tot això ha canviat radicalment. Els satèl·lits meteorològics faciliten informació contínua, corresponent a amplíssimes àrees i a totes les altituds, que arriba en temps real a qualsevol estació d’arreu del món. Els models físics i la potència informàtica fan la resta. Els homes i les dones del temps televisius comenten avui els mapes que reben sense haver ja d’imaginar gran cosa. Amb ull de professional, naturalment, però sobre segur. El nombre de variables que condicionen el temps de cada punt concret és tan elevat que encara cometen alguns errors d’apreciació, però en línies generals, l’encerten quasi sempre. Avui dia, la gent es refia de les seves prediccions i ajusta plans a la vista de la informació meteorològica.
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.
