El canvi climàtic amenaça de deixar el Pacífic sense un dels seus recursos més preuats: la tonyina

The Washington Post · Michael E. Miller

Sidney, Austràlia. El Fons Verd per al Clima anuncià abans-d’ahir que catorze nacions insulars del Pacífic rebrien 107 milions de dòlars per a adaptar les seves economies, altament dependents de la pesca de la tonyina, als estralls de l’escalfament global, que es preveu que allunyi les poblacions d’aquest peix de les aigües de la regió.

Els diners es faran servir per a impulsar la creació d’un sistema de rastrejament que permeti a les nacions del Pacífic de seguir en temps real l’evolució en els patrons migratoris de la tonyina i, si cal, reclamar compensacions en cas que l’escalfament de les aigües oceàniques expulsi els peixos de les seves respectives zones econòmiques exclusives (ZEE). Els beneficiaris del programa inclouen les illes Cook, les illes Fiji, els Estats Federats de Micronèsia, Kiribati, les illes Marshall, Nauru, Niue, Palau, Papua Nova Guinea, Samoa, les illes Salomó, Tonga, Tuvalu i Vanuatu.

“Aquests països han estat els que menys han contribuït a la crisi climàtica, i ara veuen com hi ha el perill de perdre un recurs que, col·lectivament, han administrat molt més bé que no pas qualsevol altra conca oceànica”, explica Jack Kittinger, vice-president de Conservation International, una organització ambiental sense ànim de lucre amb seu als Estats Units. “Aquesta és la clau, quan parlem de justícia climàtica”, afegeix.

La Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic creà el Fons Verd per al Clima l’any 2010, originalment, com a mecanisme de finançament per a ajudar els països en desenvolupament a reduir les emissions i adaptar-se als estralls canvi climàtic.

Amb seu a Corea del Sud, el fons depèn de les contribucions dels països rics. Però, a començament d’aquest mes, Trump va anunciar que els Estats Units es retirarien del fons, al qual s’havien compromès a aportar uns 4.000 milions de dòlars.

Afegida a la retirada dels Estats Units de l’Acord de París, aquesta decisió ha fet saltar les alarmes entre les nacions insulars del Pacífic, una regió que ja ha sentit de manera desproporcionada l’impacte de l’augment del nivell de la mar i de la freqüència i gravetat de les tempestes tropicals.

Ludwig Kumoru, director d’operacions del Fòrum Pesquer del Pacífic, explica que el canvi de rumb dels Estats Units sota la presidència de Trump remarca la necessitat que les nacions del Pacífic cerquin les seves pròpies solucions al canvi climàtic.

“No podem abaixar la guàrdia tan sols perquè algú hagi abandonat l’Acord de París”, explica. “Si no donem al canvi climàtic la importància i atenció que es mereix, tot se n’anirà en orris.”

Els governs de nacions insulars del Pacífic obtenen gran part dels seus ingressos –més d’un 80%, en alguns casos– de la concessió de llicències i la recaptació d’imposts a la pesca de la tonyina, que després s’exporta a països com el Japó, la Xina, Corea del Sud i els Estats Units.

A mesura que els oceans s’escalfin, es preveu que aquestes poblacions de tonyina abandonaran les ZEE dels països de la regió en direcció a alta mar, on les flotes podran pescar-les sense haver de pagar llicències o imposts als països circumdants.

“Per a nosaltres, això és una amenaça enorme”, explica Kumoru. “La qüestió no és si els nostres països hi perdran diners i recursos, sinó quants diners i recursos hi perdran.”

Tot i que moltes nacions insulars del Pacífic són minúscules en extensió terrestre, les seves ZEE són vastes i riques en fauna marina: de fet, la regió és responsable de prop d’un terç de la pesca mundial de tonyina. La gestió de la població de tonyina al Pacífic ha estat tot un cas d’èxit en matèria de conservació. L’any 1982, vuit països insulars del Pacífic es van reunir a Nauru per acordar la gestió conjunta de la pesca de la tonyina i repartir-se’n els beneficis.

D’ençà de llavors, els signants de l’acord de Nauru –a qui els analistes sovint es refereixen com “l’OPEC de la tonyina”– han desenvolupat un sistema per a regular la pesca amb xarxa de cèrcol i evitar la sobrepesca, que amenaça en particular la tonyina vermella.

“Al Pacífic occidental i central es practica la pesca més sostenible del món, i la salut de les nostres poblacions de tonyina és immillorable”, assegura Beau Bigler, cap de la divisió d’afers oceànics i industrials de l’Autoritat de Recursos Marins de les illes Marshall.

El 2021, un estudi dirigit per experts de Conservation International va arribar a la conclusió que la tonyina capturada en les ZEE de nou nacions insulars del Pacífic i de Tokelau, un territori associat a Nova Zelanda, es desplomaria una mitjana d’un 20% d’ací al 2050 si les emissions d’efecte d’hivernacle es mantenien a un ritme semblant a l’actual. Això, segons que explicaren els autors de l’estudi, significaria una pèrdua d’ingressos total d’uns 90 milions de dòlars anuals a aquests deu estats i territoris. Les nacions insulars més petites del Pacífic, sense accés a altres indústries primàries, com la mineria o l’explotació forestal, podrien veure caure els seus ingressos en gairebé una cinquena part, cosa que afectaria greument la seva capacitat per a oferir, fins i tot, serveis bàsics.

D’aleshores ençà, Conservation International ha treballat per a posar fil a l’agulla. Gran part dels 107 milions de dòlars anunciats aquesta setmana es destinaran al sistema d’alerta avançada, que vol analitzar en profunditat com l’escalfament de les aigües oceàniques afecta els patrons migratoris de la tonyina a la regió. El projecte té un termini de set anys.

Els models actuals, segons que explica Kumoru, són massa imprecisos. Un sistema de rastrejament més acurat permetria a les nacions insulars del Pacífic de preveure més bé els patrons migratoris de la tonyina, cosa que, al seu torn, els permetria de repartir-se més bé els beneficis econòmics de la pesca de la tonyina i, fins i tot, de poder presentar reclamacions de justícia climàtica davant la Cort Internacional de Justícia o el Fons de Pèrdues i Danys de l’ONU.

Part del finançament també es destinarà a un programa per a permetre que les nacions insulars del Pacífic rebin una quantitat més gran de les captures accessòries –les espècies pescades involuntàriament– dels vaixells pesquers que atraquin als ports de la regió. En l’actualitat, gran part d’aquestes captures accessòries es descarten o bé es retornen al país d’origen del vaixell.

La subvenció serà gestionada per la Comunitat del Pacífic, una organització internacional que presta assistència científica i tècnica a la regió, i de la qual formen part els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, França i el Regne Unit.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb