01.09.2021 - 21:50
Les imatges que vam veure fa poc de Benicàssim després d’haver-se acumulat més de dos-cents litres per metre quadrat en poques hores, el vídeo viral a les xarxes del metro inundat a la Xina, les tràgiques inundacions que van assolar pobles alemanys a principi d’estiu, les pluges torrencials al Sahel… Podríem fer una llista com més va més llarga amb les inundacions que cada dia hi ha al món, concloure que n’hi ha més i acabar justificant que és conseqüència del canvi climàtic. Però, és cert?
Molt risc, poc risc
Si ens demanessin quin és el risc natural més important a la regió o al país on vivim, ens trobaríem en un embolic de solució difícil. “Important, per què?”, ens demanaríem. Pels morts que causa? Per l’impacte socioeconòmic? Per la seva freqüència?
Fa molts anys, ens vam fer la mateixa pregunta dins un projecte europeu, Rinamed, dedicat a la sensibilització sobre els riscs naturals a la conca mediterrània nord-occidental. Tot i que hi havia experts de l’acadèmia i de la gestió i prevenció d’emergències, no vam arribar a cap acord. Alguns deien que els incendis, uns altres que les inundacions, i no era estrany que hi hagués qui atorgués la puntuació màxima als terratrèmols.
Com és possible que essent experts no hi hagués consens? Perquè parlàvem de diferents punts de vista, havíem passat per diferents experiències vitals i no disposàvem de tota la informació. Vet aquí els dos primers obstacles amb què topem quan volem avaluar l’impacte del canvi climàtic sobre les inundacions: la manca d’informació i la construcció de la percepció social i individual.
Estudis amb sèries d’observacions llargues
Un estudi sobre els tornados i les trombes marines a Catalunya d’ençà del 1950 demostrava que hi havia un creixement continuat d’ençà dels anys noranta. Era un senyal inequívoc del canvi climàtic? No. Era un senyal que com més va més afecció hi havia a seguir aquests fenòmens i fotografiar-los, més mitjans per a aconseguir-ho i més difusió.
Per a poder detectar un canvi relacionat amb el clima al llarg del temps, hauria fet falta tenir sèries d’observacions més llargues i de rigorositat provada. Tanmateix, no seria estrany de trobar alguna notícia que ho afirmés i creés una concepció falsa de la situació. Aquesta és la primera condició: cal disposar de sèries d’observacions dels riscs que siguin llargues i de bona qualitat.
Les inundacions constitueixen un risc més complex perquè, si bé un tornado és un fenomen atmosfèric, en una inundació intervenen molts factors a més dels estrictament meteorològics i hidrològics. Qualsevol canvi que hi hagi en un d’aquests elements, com ara un creixement de la zona urbanitzada i la tala de boscs, pot afectar el conjunt i donar peu a interpretacions errònies. Per tant, com més llargues siguin les sèries i més completes, millor.
Al programa internacional Hymex (Experiment Hidrològic Mediterrani) es va construir una base de dades, Floodhymex, que contenia totes les inundacions que havien causat danys en diferents regions mediterrànies, entre les quals Catalunya i les Illes.
Aquesta base, que es va actualitzant i és a disposició del públic, es basa en la cerca detallada d’informació sobre inundacions d’ençà del 1981 per poder garantir la fiabilitat de qualsevol senyal de canvi o de tendència. Les conclusions apunten a un augment de les inundacions amb danys moderats en què el canvi climàtic no és l’única causa. Vegem quines podrien ser les altres.
El factor humà
En la construcció del risc, el factor humà és essencial. Així, la percepció varia segons l’experiència viscuda, l’entorn social i d’educació, la capacitat de resposta en una emergència… Se n’han fet molts estudis i el nostre objectiu no és de tractar-los tots ací. N’hi ha prou de centrar-nos en uns dels constructors principals de la percepció social: els mitjans de comunicació, als quals avui dia hem d’afegir les xarxes socials.
Per respondre a la pregunta que es va fer a Rinamed, vam decidir de recórrer a totes les notícies sobre riscs naturals que s’havien publicat en un diari d’abast ampli d’ençà del 1981. Observem que els episodis més freqüents van ser les inundacions, tot i que no eren els que tenien més notícies. De fet, els incendis forestals, que van ocórrer principalment a l’estiu, període pobre en notícies, tenien una cobertura més gran, fet que ajudava a comprendre les diferents percepcions.
El context sociopolític també era clau, tal com passava en les notícies sobre la sequera del 2008 arran de l’enfrontament pel possible transvasament del Segre.
D’aquesta manera, la premsa es transformava en un bon instrument per a identificar riscs, però subjecta sempre a una contrastació necessària que permetés de valorar els possibles biaixos informatius. En el cas de les inundacions, dades objectives com les indemnitzacions pagades pel Consorci de Compensació d’Assegurances i la tràgica pèrdua de vides humanes certificaven la seva primera posició en el rànquing.
Però el factor humà no es basa exclusivament en la percepció. Tot i les darreres crisis viscudes a Europa, aquestes darreres dècades ha crescut la quantitat i valor dels béns assegurats, fet que podria portar també a un augment de les indemnitzacions a conseqüència dels danys causats per inundacions.
El creixement del preu de la vida també ha contribuït a aquest augment en els impactes econòmics, al qual hem d’afegir el creixement de la població en llocs proclius a inundacions, com passa en una gran part de la costa mediterrània.
Prevenció i alerta primerenca
Les actuacions preventives com la construcció de dics i de preses fan disminuir la vulnerabilitat, però també poden portar a una falsa sensació de seguretat.
Per contra, disposar d’una cadena d’alerta primerenca, de la predicció meteorològica a la gestió de l’emergència, és una de les millors eines per a reduir l’impacte de les inundacions. Per a aconseguir-ho, també cal que vagi acompanyada d’una bona sensibilització de la població. Avui dia, parlem d’apoderament enfront de les inundacions. I això depèn, en gran part, de la percepció.
Concloc amb un missatge a la població: és cert que el canvi climàtic fa augmentar les pluges intenses, però hi ha molts més factors a tenir en compte en l’impacte creixent de les inundacions. I en tots dos fets hem de demanar-nos quina és la nostra part de responsabilitat.
María del Carmen Llasat Botija és catedràtica de física de l’atmosfera al Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
