07.03.2019 - 18:29
La candidatura transfronterera a Patrimoni Mundial sobre els testimonis materials de la construcció del coprincipat andorrà, conformada per tretze edificis i d’entre els quals hi ha el de la Catedral de la Seu d’Urgell i el del Castell de Foix, podria entrar a formar part de la llista de la UNESCO l’estiu de l’any 2023.
La Casa de la Vall d’Andorra, que representa l’element central d’aquesta proposta, ha acollit avui l’acte de presentació d’aquest projecte que, simbòlicament, ha servit per formalitzar l’impuls dels territoris implicats per aconseguir fer-lo realitat. Precisament, la Generalitat l’ha validat recentment i ara s’espera que l’estat espanyol l’inclogui a la seva llista indicativa.
La presentació d’aquesta precandidatura a Patrimoni Mundial és la culminació de la feina que s’ha anat duent a terme des de l’any 2015. En aquest sentit, el coordinador del projecte, Joan Reguant, ha explicat que durant aquest període s’ha analitzat l’excepcionalitat i l’autenticitat de la proposta, criteris que valora la UNESCO a l’hora d’avaluar la possibilitat d’integrar nous elements a la seva llista. A més, ha dit que també s’ha fet una comparativa amb diversos territoris, com ara altres microestats europeus, per concloure que el model andorrà és únic al món.
La candidatura aglutina tretze monuments del territori pirinenc, tant a la vessant atlàntica com a la mediterrània, que contribueixen a explicar la història de la construcció del coprincipat andorrà. D’aquests, n’hi ha onze de situats en territori andorrà i la llista la completen el conjunt catedralici de la Seu d’Urgell i el Castell de Foix. Les esglésies de Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, Sant Serni de Nagol i Sant Miquel d’Engolasters, la Torre dels Moros, el Jaciment del Roc d’Enclar, el Jaciment de la Roureda de la Margineda i la Casa de la Vall són les que també estan incloses en el projecte.
Reguant ha explicat que els edificis que conformen la candidatura han d’estar inscrits durant un període mínim d’un any a les llistes indicatives d’Andorra, l’estat francés i l’espanyol, procés al qual el principat andorrà va donar llum verda aquest mes de febrer. En aquest sentit, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, ha dit que la Generalitat ha valorat recentment la candidatura i ja ha remès el seu informe favorable a l’estat espanyol per a què aquest el tramiti.
Batalla considera que el fet que Andorra lideri la proposta la fa més viable, ja que tant l’estat francés com l’espanyol són dos dels cinc països del món que tenen més patrimoni dins d’aquesta llista. A més, destacat que aquest marc era necessari per aconseguir que la Catedral de la Seu d’Urgell pugui convertir-se en Patrimoni Mundial. Mentre, la ministra andorrana de Cultura en funcions, Olga Gelabert, ha explicat que un cop presentat el projecte, ara cal posar-se a elaborar un document d’unes mil pàgines que servirà per explicar tota l’essència de la candidatura, la primera de la categoria de patrimoni material que lidera el país.
Per la seva banda, el cap de govern d’Andorra en funcions, Antoni Martí, ha destacat en el seu discurs la importància d’unir esforços entre els tres estats dels Pirineus per aconseguir que els testimonis materials de la història d’Andorra puguin convertir-se en Patrimoni de la Humanitat. A més, ha explicat que els béns immobles d’aquesta candidatura ‘parlen dels bisbes d’Urgell i dels comtes de Foix’ i de la funció històrica que van tenir els edificis de cara a la construcció del coprincipat, amb la Casa de la Vall com a ‘símbol més visible de la capacitat i la voluntat d’autogovern dels andorrans’.
A l’acte també hi han assistit altres autoritats en representació de les institucions andorranes i dels municipis de la Seu d’Urgell i de Foix (Occitània), entre elles el representant del copríncep episcopal, Josep Maria Mauri, i el cap de gabinet del representant del copríncep francès, Pascal Escande. La intenció és que la candidatura es pugui formalitzar el 31 de gener de l’any 2021, data a partir de la qual la UNESCO decidiria, en un any i mig, a l’estiu de 2023, si la inclou a la seva llista de Patrimoni Mundial.
