La candidatura oficialista d’ERC s’imposa per pocs vots a Barcelona

La candidatura d’Eva Baró, més pròxima a la direcció nacional d’ERC, ha guanyat les primàries a la federació municipal de Barcelona per un estret marge de vots. La llista de Baró ha aconseguit el suport de 365 militants, la de Patrícia Gomà n’ha rebut 342 i hi ha hagut 21 vots en blanc.

La regidora Eva Baró tenia el suport destacat del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i del seu entorn, així com del regidor Jordi Castellana. A la llista hi havia el cap de gabinet d’Elena, Raül Murcia, que havia estat un assessor molt pròxim a Oriol Junqueras quan va ser vice-president (2016-2017). També dos ex-militants del PSC: José Rodríguez Fernández, ex-director de relacions institucionals d’Elena, i Fabián Mohedano, amb qui Elena va impulsar l’any 2012 el moviment Avancem, que els va acabar duent fora del PSC.

Com que cap de les dues candidatures no ha guanyat amb més del 55% dels vots, s’incorporaran quatre membres de la llista de Gomà a l’executiva, formada per quinze persones. La nova permanent de la federació de Barcelona serà proclamada en el congrés regional de Barcelona que el partit farà demà a la biblioteca Jaume Fuster.

La llista de Patrícia Gomà, que ja fou presidenta entre el 2011 i el 2015, tenia el suport de la consellera Ester Capella, que va ser regidora a Barcelona en la darrera etapa de Jordi Portabella, i d’uns quants militants vinculats a aquella branca del partit, entre els quals Oriol Amorós, que justament fou secretari general d’Interior amb Elena fins que, fa un any, va deixar el càrrec per ser secretari general de Drets Socials amb el conseller Carles Campuzano.

Segons fonts de la candidatura de Gomà, allò que n’unia els membres era un reclam d’autocrítica i de transparència. Van considerar una línia vermella que s’entrés al govern de la Diputació de Barcelona amb el PSC i els comuns sense consultar-ho a les bases del partit, i retreien a Baró que en fos la vice-presidenta cinquena.

L’esquerda encara es pot fer més gran quan s’hagi de debatre si s’ha d’entrar al govern de Jaume Collboni. Però en això sí que coincideixen els uns i els altres: les coses encara estan molt verdes. Tothom roman a l’expectativa de què passarà amb el govern espanyol i, després d’una altra investidura, s’haurà d’aclarir primer si els comuns s’uneixen al batlle. Hi ha dos canvis més que podrien alterar el paisatge. Primer, l’aprovació d’una possible amnistia, que rehabilitaria noms que fa temps que són a les travesses del relleu de Maragall, com Raül Romeva. Segon, les pròximes eleccions al parlament, que s’han de fer abans de les municipals tant sí com no, i que seran una prova dura per al primer govern d’Esquerra Republicana tota sola d’ençà de la república.