Les candidates a la presidència de Mèxic es fan acusacions encreuades de vincles amb càrtels

The Washington Post · Mary Beth Sheridan

Les dues dones que competeixen per la presidència de Mèxic s’han culpat mútuament de la crisi de seguretat del país, cadascuna ha acusat el partit de l’altra de tenir vincles amb el crim organitzat i ha promès de reduir les taxes d’homicidi persistentment altes.

En el debat de diumenge entre Claudia Sheinbaum, del partit governant Morena, i Xóchitl Gálvez, que representa una coalició opositora, les candidates a les eleccions del 2 de juny també van insistir que defensarien la sobirania de Mèxic i van acusar-se mútuament de sotmetre’s a Donald Trump quan era president dels Estats Units.

Les candidates van explicar les seves respectives polítiques sobre qüestions transfrontereres. El tràfic de drogues és un tema especialment delicat. Mèxic és el primer venedor de fentanil dels Estats Units, i el principal país de trànsit d’heroïna i cocaïna, entre més drogues.

Sheinbaum, que té un ampli avantatge a les enquestes, va dir que declarar una “guerra contra les drogues” havia estat “una de les decisions més terribles” en la història recent de Mèxic, perquè havia desencadenat una onada de violència que no disminuïa pas. Va defensar fermament les polítiques del president Andrés Manuel López Obrador, el seu mentor, que ha reduït la cooperació amb la DEA i ha fet èmfasi en els programes socials per a dissuadir els joves de treballar per als càrtels.

Però també va oferir algunes idees noves, com ara, que adoptaria canvis que havien reduït dràsticament el crim a la Ciutat de Mèxic quan n’era batllessa, del 2018 al 2023. Entre aquests canvis, hi hauria la creació d’unitats d’intel·ligència policíaca, l’augment de la cooperació entre agents i fiscals i l’augment dràstic de càmeres de seguretat. “Tenim resultats, i els portarem a tot el país”, va dir.

Gálvez, senadora del conservador Partit d’Acció Nacional, va assenyalar que més de 186.000 persones a Mèxic havien estat assassinades d’ençà que López Obrador va prendre possessió del càrrec el desembre del 2018, i que n’hi havia 50.000 més de desaparegudes. “La situació de seguretat ha estat un desastre. O quina ha estat l’estratègia d’aquest govern? Donar el país al crim organitzat”, va dir.

Gálvez va prometre de revertir la política de López Obrador d’utilitzar l’exèrcit per a activitats no relacionades amb la seguretat, com la construcció de ferrocarrils, i dirigir novament l’atenció dels soldats a combatre el crim. També va dir que reforçaria la policia estatal i local.

Totes dues candidates aspiren a convertir-se en la primera presidenta de Mèxic. Hi ha un tercer candidat, d’un partit petit, Jorge Álvarez Máynez, que queda molt enrere en les enquestes.

Mèxic sofreix una onada de violència electoral a mesura que els grups del crim organitzat lluiten per col·locar els seus candidats, especialment en l’àmbit de les batllies. A l’estat de Chiapas, homes armats han atacat quatre candidats o els seus equips d’ençà de dijous, i han deixat catorze morts, pel cap baix. Més de 230 candidats han abandonat la cursa a l’estat fronterer amb Guatemala, segons les autoritats electorals. Forma part d’una onada de renúncies de candidats per tot el país arran de les amenaces.

Sheinbaum, enginyera ambiental, diu que va reduir els homicidis a la capital a la meitat mentre reduïa dràsticament altres crims importants com robatoris i assalts. Els analistes han qüestionat les xifres, i diuen que, aproximadament, un terç de les morts violentes a la ciutat tenen una causa “indefinida”. Tot i això, Rodrigo Peña, politòleg del Col·legi de Mèxic, diu: “Hem tingut una reducció molt important en molts crims a la Ciutat de Mèxic.” Peña, que va supervisar un estudi recent sobre l’estratègia de seguretat de la capital, diu que Sheinbaum va triar funcionaris civils altament qualificats, va supervisar el progrés en reunions diàries, va unificar la policia sota un comandament únic i va aconseguir que els fiscals i la policia col·laboressin més estretament.

Però potser no serà fàcil estendre aquestes pràctiques a tot el país. “Crec que serà complicat. Trobarà molta resistència en algunes parts del país”, diu. Sheinbaum i Gálvez han acusat mútuament el partit de l’altra de fer tractes amb els càrtels. Cap de les dues no ha ofert propostes detallades sobre com reduir els vincles entre polítics i criminals que han permès a les màfies de prendre el control de gran part del territori del país.

Quant a la migració, Sheinbaum va reiterar la filosofia de López Obrador que és primordial abordar factors, com ara la manca de feina, que obliguen les persones a anar-se’n de casa. Per Sheinbaum, l’ex-president Enrique Peña Nieto va rebre una “humiliació en mans de Trump” i, en canvi, el govern dels EUA ara tracta Mèxic com un igual. “L’era de la submissió en la política exterior s’ha acabat”, deia.

No va esmentar que López Obrador també va cedir a la pressió de Trump per a frenar el flux de migrants i permetre que els sol·licitants d’asil amb destinació als EUA esperessin a Mèxic. Per la candidata Gálvez, el govern de López Obrador “es va inclinar davant Donald Trump”.

Gálvez, emprenedora tecnològica, va dir que establiria l’ordre a la frontera sud amb Guatemala, on “els criminals controlen la migració”. No va donar-ne detalls.

En general, López Obrador ha tingut bons tractes amb Trump i el president Biden, i  s’ha convertit en un soci clau dels EUA en el control de la migració irregular. Sheinbaum i Gálvez han destacat que volen continuar mantenint bones relacions amb el veí de Mèxic i el seu principal soci comercial. Però Trump ha proposat una política més agressiva envers Mèxic si guanya un segon mandat, incloent-hi la possibilitat d’imposar aranzels a les importacions, fer servir l’exèrcit dels EUA per combatre els productors de fentanil i llançar un ampli dispositiu per a deportar migrants sense documentació.

Leo Zuckerman, un analista mexicà, va assenyalar a la televisió N+ que les candidates havien dedicat poca atenció a la manera com podria canviar la política dels EUA després de les eleccions del novembre. “Cap dels tres no va parlar sobre el gran risc per a la nostra política exterior, que és Trump”, diu.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb