Els pobles on no s’ha presentat cap candidatura: Què passa en les eleccions?

A les eleccions municipals del 28 de maig hi haurà, com passa habitualment, una pugna aferrissada entre partits polítics per aconseguir el màxim nombre de vots, regidors i batlles, principalment a les grans ciutats.

Però aquesta dinàmica no és pas igual a tot arreu. En molts pobles, tenir un càrrec d’aquesta mena pot ser més que res un maldecap: un sou simbòlic, tensió amb els veïns i una dedicació que pot perjudicar la feina quotidiana. Per això en un bon nombre de municipis hi ha una sola candidatura i, fins i tot, pot ser que no se n’hi presenti cap. Què passaria en aquest cas?

Un candidat… o cap

Que hi hagi una sola candidatura no és pas excepcional. Fa quatre anys, això va passar en 113 municipis dels 947 del Principat, és a dir, en un 12% dels ajuntaments. La majoria són localitats petites, però n’hi ha que no ho són tant, i que abans de votar ja sabien qui en seria el batlle, com ara Sant Julià de Vilatorta, a Osona, que tenia una població de 3.193 persones; Sant Pere de Torelló, a la mateixa comarca, amb 2.419 veïns; i també Verges (Baix Empordà) i Fonollosa (Bages), que superaven amb escreix el miler d’habitants.

En canvi, ni a les Illes ni al País Valencià no hi va haver cap cas d’una sola llista. A diferència del Principat, on els partits no es presenten en tots els municipis i hi proliferen les llistes independents, al País Valencià el PP i el PSPV arriben a gairebé tot arreu: el 2019 el PP va presentar candidatura a tots 542 ajuntaments valencians, i els socialistes a gairebé tots, 522.

És menys habitual que no hi hagi cap candidatura, un fet que sí que és freqüent en alguns altres territoris, com ara al País Basc: el 2019 hi va haver 31 municipis de Navarra i un de Guipúscoa on no es va presentar ningú. Als Països Catalans, això només va succeir a Àreu (Pallars Sobirà), una entitat municipal descentralitzada d’Alins. Aquestes entitats locals, d’àmbit territorial inferior al municipi i amb menys autonomia, són relativament freqüents al Principat –n’hi ha 65– i no tant al País Valencià (7) i a les Illes (1). En el cas de l’entitat local menor de Palmanyola, urbanització de Mallorca del terme municipal de Bunyola, hi va haver cinc urnes en les eleccions del maig del 2019: la de les eleccions europees, la del parlament balear, la del consell insular, la de les eleccions municipals i la de l’elecció del batlle pedani.

Si en unes eleccions no es presenta cap candidatura, tant si és un municipi com una altra entitat local, hi ha un termini de sis mesos per a fer-hi eleccions parcials. En el cas d’Àreu, el 17 de novembre de 2019 hi va haver eleccions, amb dues candidatures. Però, si s’hagués mantingut l’absència de llistes electorals, s’hauria hagut de formar una comissió gestora amb els electes del mandat anterior i ciutadans designats per les formacions polítiques per substituir els regidors. Si aquest supòsit tampoc no reïx, la diputació o l’òrgan competent de la comunitat autònoma ha d’assumir directament la gestió ordinària del municipi o entitat local.

Sigui com sigui, la comissió gestora o òrgan que assumeix la gestió, no pot prendre acords per als quals es necessita més que una majoria simple, com ara decisions que afectin la delimitació o existència del municipi; la modificació de la bandera, ensenya o escut; el canvi del reglament; la transferència de funcions a unes altres administracions; la cessió de béns; o les concessions de més de cinc anys.

El novembre del 2019 no tan sols hi va haver eleccions a Àreu, sinó que també es va fer la votació a la Granja de la Costera, per un motiu diferent: les eleccions havien estat anul·lades per irregularitats, concretament perquè un vocal de la mesa era també candidat en una llista. De manera que el municipi va estar sis mesos pendent de constituir-se, fins que no es va repetir la votació.

Hi ha més fets peculiars en les eleccions, per exemple, que hi hagi un empat de vots. Si passa això no es repeteixen les eleccions, sinó que la junta electoral fa un nou recompte tres dies després de la votació, en què es comprova si algun dels vots nuls pot ser vàlid. Si finalment es manté aquesta igualtat màxima, es fa un sorteig. Es poden aplicar uns quants mètodes, com ara llançar una moneda, fer una tria per ordinador o bé amb boles amb el nom dels batlles.

Això va passar a Santa Fe del Penedès, amb un empat a 124 vots entre Junts i Alternativa Independent per Santa Fe. La sort, amb el mètode de llançar una moneda a l’aire, va decidir que el batlle fos el candidat de Junts.

Llistes obertes i consell obert

Hi ha municipis que tenen un sistema electoral i de govern diferent de l’habitual. En les eleccions de fa quatre anys, en 137 municipis del Principat –els que tenen menys de 250 habitants– es va fer una votació amb llistes obertes.

Són localitats que no funcionen amb llistes tancades, com la resta del país. Als municipis de menys de 100 habitants es trien tres regidors, i els electors poden votar un màxim de dos candidats. En la butlleta els candidats apareixen agrupats segons els partits que els presenten, però l’elector és lliure de combinar candidats presentats per partits diferents.

En els que tenen entre 100 habitants i 250 es trien cinc regidors amb un sistema idèntic, però en aquest cas els electors poden votar un màxim de quatre candidats.

Quant a les formes de govern, trobem municipis del país amb un consell obert, és a dir, assemblees veïnals formades per tots els electors i un batlle triat en eleccions. No hi ha cap organització municipal com a tal, i tots els veïns deliberen i prenen les decisions que correspondrien al ple de l’ajuntament.

Segons la legislació, aquest sistema es reserva als municipis menors de 100 habitants que vulguin i a aquells que, tradicionalment, hagin funcionat així. Són, concretament, Castell de Cabres (Baix Maestrat), Castell de l’Areny (Berguedà), Fígols (Berguedà), la Font de la Reina (Alt Palància), Gisclareny (Berguedà), Palanques (Ports), la Quar (Berguedà), Savallà del Comtat (Conca de Barberà), Senan (Garrigues), Torredarques (Matarranya) i Villores (Ports).