18.05.2020 - 21:50
La cursa per a aconseguir un vaccí contra la Covid-19 ha activat tota la comunitat científica en una recerca contra rellotge. Cada dia que passa, la pandèmia suma noves víctimes, més de 317.000 arreu del món, i infecta moltes més persones. Normalment, calen uns quants anys per a desenvolupar un vaccí, però en el cas del coronavirus 2019, els experts creuen que en un termini de dotze mesos a divuit n’hi podria haver algun de disponible.
Per la seva banda, el govern britànic treballa amb la idea de vacunar 30 milions de ciutadans durant el mes de setembre si l’assaig clínic que impulsa la Universitat d’Oxford, en col·laboració amb la farmacèutica AstraZeneca, és positiu. De totes maneres, el ChAdOx1, que és com s’anomena el vaccí que desenvolupen, de moment és un candidat i prou, i els resultats amb macacos no són gaire esperançadors.
Així, doncs, actualment, hi ha vuit candidats de vaccí contra la Covid-19 que es proven en humans, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A banda, hi ha 110 projectes en fase pre-clínica. D’aquests candidats més prometedors, n’hi ha quatre en desenvolupament a la Xina, dos als Estats Units, un a Alemanya i l’esmentat d’Oxford.
Podeu consultar tots els projectes en aquest document de l’OMS:
Les candidates de la Xina
El brot del nou coronavirus va començar a la ciutat xinesa de Wuhan i és precisament en aquesta ciutat on una filial de l’empresa estatal Sinopharm desenvolupa un possible vaccí. L’estudi, directament finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia de la Xina, va començar l’11 d’abril i s’allargarà fins el novembre del 2021. Ara mateix es troba en fase 1/2 (d’un total de 4), és a dir, els investigadors avaluen si el candidat a vaccí, que fa servir el mateix coronavirus inactivat, és segur i eficaç. L’empresa que encapçala la investigació, Wuhan Institute of Biological Products, va ser multada el 2017 per haver venut més de 400.000 dosis de DTP, una combinació de vaccins contra la diftèria, la tos ferina i el tètanus. Sinopharm fa un altre assaig similar amb l’Institut de Productes Biològics de Pequín.
De fet, aquest institut de la capital xinesa també col·labora amb Cansino Biologics, en un dels estudis més avançats (fase 2), que es preveu que acabi el 31 de gener. És un candidat a vaccí de tipus de vector viral que fa servir com a plataforma un adenovirus i que l’empresa ja desenvolupava per a l’Ebola. L’estudi també rep finançament del Ministeri de Ciència i Tecnologia i el suport de l’Acadèmia Militar de Ciències Mèdiques.
L’últim assaig, l’encapçala la farmacèutica Sinovac, es troba en fase 1/2 i es preveu que acabi el 13 de desembre. El candidat de vaccí també és una versió inactiva del coronavirus, però amb un adjuvant d’hidròxid d’alumini per a potenciar la resposta immunològica. L’empresa ja havia treballat anteriorment amb el SARS-CoV-1, per al qual també va dissenyar un candidat a vaccí que va arribar a fase clínica.
El duet nord-americà
L’estudi nord-americà més avançat (fase 2), l’encapçala la companyia biotecnològica Moderna, que treballa en un candidat de vaccí que utilitza ARN missatger sintètic. L’assaig va començar a final de març i conclourà el 20 de setembre d’enguany. Moderna ha rebut 483 milions de dòlars del govern de Donald Trump, per mitjà de l’Autoritat de Desenvolupament i Recerca Biomèdica Avançada (BARDA), per a accelerar la investigació i el desenvolupament del vaccí.
Moderna es va fundar el 2010 i fins ara cap dels seus productes no ha arribat a la fase final d’un assaig clínic i, per tant, tampoc no s’ha comercialitzat ni ha rebut l’aprovació de l’Administració d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA). Tanmateix, aquests darrers tres mesos, les seves accions, que cotitzen al Nasdaq, s’han disparat un 350% –de 18 dòlars a més de 63–, una xifra que encara va créixer més ahir, després de l’anunci de l’empresa mateixa d’uns resultats preliminars segons els quals el vaccí és ‘segur’ i ‘ha generat resposta immunològica’ en vuit persones. Les accions van arribar als 86 dòlars.
D’altra banda, Inovio Pharmaceuticals treballa en un possible vaccí d’ADN sintètic. L’assaig és en fase 1, però la companyia preveu de produir un milió de dosis a final d’any si l’estudi dóna resultats favorables. Fins ara, el projecte INO-4800 ha rebut el suport financer de diverses parts: la Coalició per a les Innovacions en Preparació per a Pandèmies (16 milions de dòlars), la Fundació Bill i Melinda Gates (5 milions) i el Departament de Defensa dels EUA (12 milions).
El vaccí alemany amb suport xinès i americà
L’empresa biomèdica BioNTech, amb seu a la ciutat alemanya de Magúncia, desenvolupa un possible vaccí amb la mateixa tècnica que Moderna, utilitzant ARN missatger sintètic. L’estudi és en fase 1/2 i compta amb la col·laboració de la farmacèutica nord-americana Pfizer, que s’encarregarà de la producció en massa si els resultats són positius. Ara per ara, BioNTech només ha insinuat que el vaccí podria estar disponible al setembre en cas d’emergència.
En aquest projecte hi ha un tercer actor: la companyia Fosun Pharma (relacionada amb Sinopharm), que s’ha assegurat els drets de comercialització del possible vaccí a la Xina. Per això s’ha compromès a invertir 120 milions d’euros a BioTech i n’ha comprat accions per valor de 44 milions.
Oxford, un candidat que trontolla?
L’Institut Jenner de la Universitat d’Oxford ha adaptat la seva recerca en altres virus com la MERS per desenvolupar un projecte de vaccí per al nou coronavirus. Com el model de Cansino Biologics, el ChAdOx1 és un vaccí de vector viral que fa servir un adenovirus com a plataforma. L’estudi es troba en fase 1/2 i ha rebut 65 milions de lliures del govern britànic.
A final d’abril, la universitat va signar un acord sense lucre perquè la farmacèutica AstraZeneca —amb un llarg historial de fraus i polèmiques— en fabriqués 100 milions de dosis (el 30% per a la Gran Bretanya) i les comercialitzés a preu de cost mentre durés la pandèmia. Ara bé, l’acord només s’executarà si el vaccí passa totes les proves. Informacions publicades per la premsa britànica n’han posat en dubte l’eficàcia, perquè sembla que en l’assaig en macacos només ha atenuat la infecció, en compte de blocar-la.
