Canamunt i Canavall fan esclatar la batalla a Palma

Un “Visca, visca, Canamunt. Canamunt!” sona a ritme de “We will rock you”, de Queen. A la plaça de la Porta del Camp, una colla es prepara per al que vindrà després. Gent de vermell, que arriba fins al punt de trobada del bàndol de Canamunt, la plaça de Sant Jeroni, respon pel carrer el mateix cant. Ja surt aigua abans de la gran batalla contra Canavall. A poca distància, el bàndol de Canavall es reuneix a la plaça de la Drassana, devora el Consolat de Mar. Ells, de groc, també criden consignes. N’hi ha de petits, de grans. Tots s’afegeixen a la batalla.

Emulant què va ser Ciutat el segle XVII, però amb un tarannà lúdic, la festa representa els dos bàndols que volien fer-se Palma seva en aquella època de disputes, delinqüència i morts: Canamunt i Canavall. Orgull Llonguet va decidir que la festa sortís d’una història que va succeir dins Palma, de manera que seria molt més participativa. “Així més gent coneix la història, perquè molts no la sabien, i al final te la sents més teva”, explica Laura Velilla, membre del col·lectiu.

De fet, d’aquest desconeixement surt el disseny de les samarretes d’enguany: Palma dividida entre Canamunt i Canavall. Va ser recurrent, sobretot els primers anys, que la gent no sabés a quin bàndol pertanyia, un fet que depèn d’on viu cadascú. “Quan els ho explicam i veuen la divisió a la ciutat, tot d’una ho entenen i els fa gràcia saber quin bàndol els toca”, diu Velilla. A les samarretes, s’hi pot veure un torrent de la Riera que limita totes dues parts de la ciutat enfrontades: Canamunt, de la Riera cap a la part alta de Palma, i Canavall, de la Riera cap a baix.

La història

Avui és amb pistoles d’aigua, però es calcula que fa centenars d’anys aquests fets van deixar quatre-cents morts. La història de la festa es remunta a uns enfrontaments del segle XVII que ja tenien precedents de final del XIV, a partir de diverses disputes nobiliàries mallorquines. “També s’han de tenir en compte els moviments de la noblesa per a monopolitzar el poder polític i econòmic de Mallorca després de les lluites civils de les Germanies, els llargs plets que mantenien entre si i la carrera boja per a aconseguir títols nobiliaris”, destaca el col·lectiu.

Però va ser una història d’amor sense èxit, entre Nicolau Rossinyol i Bet Anglada, que va fer acabar d’encendre el foc entre els Rossinyol (Canavall) i els Anglada (Canamunt). Molta violència i molts de morts, alimentats per una venjança contínua i que va anar molt més enllà de Palma, amb grups de bandolers adscrits a cada bàndol. Entre els quals, la colla de Selva (de Canamunt), que possiblement fou el més sagnant de tots.

El 1619 hi va haver un episodi clau en aquesta història, i que avui els llonguets encara recorden a la festa. Es tracta de la mort de Jaume Joan de Berga, magistrat de l’Audiència que, segons les famílies de Canamunt, no els era gaire favorable. El bandoler Treufoc, de la colla de Selva, juntament amb algun soci, el va assassinar davant de casa seva al carrer de Sant Pere Nolasc. Malgrat que encara haurien de passar alguns anys per a arribar a un període de pau, cap al 1645, aquell assassinat va ser-ne el començament.

20.000 litres d’aigua

Tots dos bàndols s’han trobat al parc de la Mar, on hi havia piscines amb 20.000 litres d’aigua que esperaven les armes perquè fossin carregades. L’ambient festiu de milers de persones no ha aturat en cap moment. El jutge Berga surt a l’escenari per acabar d’encendre els ànims, al mateix moment que sona la marxa imperial de La guerra de les galàxies.

Tots a punt, i aigua per a tothom. La gent, xopa. Uns alemanys que miren, encuriosits, l’escena. I una pistola que els apunta: “Mira, mira com s’enfada la turista!” En aquell moment, no hi ha temps per a declaracions, la batalla és al punt culminant. Es veuen escuts de romans. Paraigües. Ulleres de piscina. I vestits de tota mena, això sí: de groc o de vermell.

Deu anys d’Orgull Llonguet

A Ciutat, fer poble. Aquest és el lema que el col·lectiu Orgull Llonguet s’ha fet seu i l’objectiu que cerca amb la seva activitat, que enguany ha fet deu anys. Tot va començar quan tres persones es van ajuntar per reivindicar unes festes de Sant Sebastià –patró de Palma– més participatives i cohesionades. Velilla conta que, com que no els agradava com es plantejava la festa, van fer una cosa molt senzilla: agafar un caparrot i una xaranga, pagats per ells mateixos, i sortir a fer un passacarrer. La resposta de la gent va ser immensa. “Aquell vespre van veure que hi havia alguna cosa a moure a Palma”, apunta.

El 2015, per tant, aquesta festa alternativa es va obrir a més gent. Tot, sempre, optant per ser una entitat autogestionada i que cerca que la gent se senti més seva la ciutat, reivindicant l’orgull de ser de Palma.

Avui dia, una desena de voluntaris es reuneixen de manera periòdica per determinar les accions del col·lectiu, tot i que els dies que més ho requereixen s’hi apunta més gent, i arriben a una vintena. Ells mouen els milers de persones que surten al carrer per celebrar el Sant Sebastià alternatiu o les festes de Canamunt i Canavall.

De fet, van trobar que esperar de Sant Sebastià a Sant Sebastià era massa temps i que, tenint l’estiu pel mig sense cap festa d’aquesta mena, era un bon moment per a crear-ne alguna. Així va ser com va néixer la festa de Canamunt i Canavall, també el 2015. “Ens ho hem anat creient. Perquè hem anat fent coses i la gent ens segueix”, apunta Velilla, que també destaca com s’ha revalorat l’orgull de ser de Palma, l’orgull llonguet, tot i que no era la seva intenció inicial.

“Estam molt contents de veure que a Palma hi havia un moviment de gent que estava amagada i que al final sorgeix i que té ganes de fer coses”, diu. Sobre això, aquests darrers anys han aparegut com més va més moviments de confraries i s’han anat allargant les festes fent dinars o sopars de colles, que dinamitzen la ciutat. “Som un col·lectiu, però no volem ser l’únic. Volem que la gent munti coses, que creïn les seves festes, que s’autoorganitzin”, recalca.

Sense ajuda de l’ajuntament

Amb el canvi de govern a l’Ajuntament de Palma, ara en mans del PP amb pacte amb Vox, la festa de Canamunt i Canavall va arribar a perillar seriosament. Si bé aquests darrers anys no havien tingut cap problema perquè hi havia una convocatòria a què accedir amb què el consistori es feia càrrec dels serveis externs de la festa, com ara els banys, l’ambulància i els socorristes, enguany es va eliminar. “Sense aquesta convocatòria, no podíem fer la festa”, subratlla Velilla, que explica que malgrat ser un col·lectiu autogestionat, és molt complicat no dependre de l’administració. Quan Orgull Llonguet ho va denunciar públicament, el govern municipal “va treure la convocatòria in extremis, només ens hi vam poder presentar nosaltres”, segons el col·lectiu, que denuncia que si no ho haguessin fet públic, no hi hauria hagut festa.

Demà s’acabarà tota una festa que va començar el dia 3 d’agost amb la Sus Party, que va continuar ahir amb el sopar de colles i que avui ha tingut el moment culminant amb la batalla d’aigua. Serà amb l’enterrament d’en Berga, acomiadant-lo com es mereix i fent pau i treva entre tots dos bàndols fins a l’any vinent.