31.12.2024 - 20:40
The Washington Post · Amanda Coletta
Toronto, Canadà. El govern del Canadà s’esfondra en el pitjor moment possible.
El país es prepara per al retorn a la Casa Blanca de Donald Trump, a qui molts canadencs veuen com una amenaça existencial per a la seguretat del seu país. El president electe dels Estats Units ha amenaçat d’imposar aranzels d’un 25% sobre els productes canadencs, un gravamen que pes preveu que tingui un impacte especialment negatiu per a l’economia d’un país que ven gairebé el 80% de les seves exportacions al seu veí del sud.
Per si amb tot això no n’hi hagués prou, el president electe dels Estats Units ha començat aquests darrers dies a riure’s del seu homòleg canadenc, Justin Trudeau, a qui ha relegat a “governador” del “gran estat del Canadà” en publicacions –a altes hores de la nit– a les xarxes socials. Les autoritats canadenques han provat de llevar importància a les insolències de Trump, però no tothom se les ha pres tant de bon grat.
Però poques setmanes abans del retorn de Trump a la presidència, Trudeau s’enfronta a la dimissió sobtada de Chrystia Freeland, que durant molt de temps ha estat una de les aliades més influents i lleials que el primer ministre ha tingut al govern.
Trudeau i el seu Partit Liberal ja havien rebut una patacada important en els sondatges abans de la dimissió de Freeland. Però la decisió de la ministra –que fou tan sobtada que fins i tot va sorprendre alguns dels seus companys d’executiu– ha sumit el govern en la confusió i el caos. Els adversaris de Trudeau, i fins i tot alguns dels antics aliats, han intensificat les crides perquè dimiteixi. L’oposició, per la seva banda, ha dit que promouria un vot de confiança al parlament contra Trudeau el mes vinent, cosa que podria desembocar en noves eleccions.
Freeland, que ha estat ministra de Finances i vice-primera ministra, va explicar en l’anunci de la seva dimissió que ella i Trudeau no havien aconseguit de posar-se d’acord sobre què havia de fer el Canadà per a contrarestar l’impacte de Trump. Ara és probable que la crisi oberta per la dimissió de Freeland deixi el govern canadenc afeblit i desunit mentre el seu principal soci econòmic li declara la guerra comercial.
“Això és un caos total, realment”, diu Daniel Béland, director de l’Institut McGill per a l’Estudi del Canadà de la Universitat McGill.
La crisi “no podria haver arribat en un moment més dolent”, considera Scott Reid, ex-director de comunicacions de l’ex-primer ministre liberal del Canadà Paul Martin. “Donald Trump ensuma la feblesa com un tauró ensuma la sang, tothom ho sap”, continua. “Tant fa què faci ara el primer ministre o quin camí opti per seguir el país: Trump ens percebrà com a febles i, per tant, com a menys capaços d’oposar resistència a les seves demandes.”
El president electe dels Estats Units, de fet, no ha perdut l’oportunitat de ficar cullerada sobre la dimissió de Freeland. “El seu comportament era totalment tòxic, i molt desaconsellable per a algú que vulgui arribar a acords que puguin beneficiar els infeliços ciutadans del Canadà”, va etzibar en una publicació a la seva plataforma de xarxes socials Truth Social. “No la trobarem a faltar!!!”, va afegir.
No tothom està d’acord amb les paraules de Trump, és clar.
Freeland va ser objecte de molts elogis per la seva feina com a ministra d’Afers Estrangers canadenca en la renegociació del Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (TLCAN), durant el primer govern de Trump. Fins i tot el representant comercial dels Estats Units aleshores, Robert E. Lighthizer, va arribar a declarar-se’n admirador.
Les sortides de to de Trump sobre Freeland són “la millor indicació possible sobre la seva eficàcia i solvència”, segons Flavio Volpe, president de l’Associació de Fabricants de Peces d’Automòbils del Canadà. El 2018, la revista Foreign Policy la va nomenar diplomàtica de l’any, i en destacava el domini dels detalls en la renegociació del TLCAN i la seva fermesa i fredor, fins i tot quan Trump va imposar aranzels sobre les exportacions d’acer i alumini canadencs.
Freeland també ha tingut detractors. Alguns han criticat que se centrés tan intensament en qüestions ambientals i de gènere durant la renegociació del TLCAN. D’altres han considerat que la seva fermesa en les negociacions no era tant una posició estratègica com un simple acte de filibusterisme.
Jared Kushner, ex-assessor en cap de Trump i gendre del president electe, va culpar Freeland “d’una sèrie de negociacions frustrants”. En les seves memòries, Kushner acusava Freeland de fer “teatre polític” i de recórrer a clixés populistes durant les negociacions amb l’únic objectiu de guanyar-se la simpatia dels seus conciutadans.
Pocs anuncis en la història recent del Canadà han estat tan dramàtics com el de la dimissió de Freeland. La fins ara ministra de Finances va dir que el detonant de la seva dimissió havia estat la decisió de Trudeau de destituir-la del càrrec i assignar-li un rol de menys importància.
En el discurs d’anunci de la dimissió, Freeland va llançar un dur retret al lideratge de Trudeau, a qui va acusar de centrar-se en distraccions en un moment en què el govern hauria de centrar tots els seus esforços en una possible guerra comercial amb els Estats Units.
La dimissió ha deixat l’executiu a la defensiva. Trudeau no s’ha referit directament a la dimissió, i la seva oficina ha anul·lat les entrevistes que tenia programades per Cap d’Any. La quantitat de parlamentaris de la coalició liberal que li demanen que dimiteixi és com més va més gran. El Nou Partit Democràtic, que originalment va donar suport al seu govern, va dir que votaria a favor de la moció de confiança contra Trudeau aquest gener.
No hi ha cap mecanisme legal que pugui forçar Trudeau a dimitir, però els analistes afirmen que la seva permanència al càrrec podria ser insostenible en cas que la moció continués endavant. Enmig de les preocupacions pel cost de la vida, l’escassetat d’habitatge i la fatiga dels votants, el partit del primer ministre ha caigut més de vint punts per darrere dels conservadors als sondatges.
Durant el primer govern de Trump, Trudeau encapçalava un executiu amb majoria al parlament i amb molts aliats als governs provincials. Però ara Trudeau dirigeix un executiu en minoria i altament impopular, enemistat amb uns quants primers ministres regionals.
Per la seva banda, Trump s’ha envoltat de seguidors lleials, i disposa de més experiència com a gestor i dirigent polític.
El president electe ha amenaçat d’imposar aranzels si el Canadà no atura la “invasió d’immigrants i de fentanil”. Tan sols un 1,5% dels immigrants detinguts pel Servei de Duanes i Protecció de Fronteres dels EUA, i el 0,2% del fentanil confiscat a les fronteres terrestres dels EUA en l’exercici fiscal més recent procedien del Canadà.
Alguns han proposat que el Canadà tanqui un acord comercial bilateral amb els Estats Units que exclogui Mèxic. Uns altres han proposat l’adopció d’aranzels de represàlia, tot i que l’opció suscita controvèrsia.
El primer ministre d’Ontario, el conservador Doug Ford, explica a The Washington Post que el govern del Canadà està preparant una llista de gravàmens de represàlia en cas de guerra comercial amb els EUA. Ford es mostra partidari d’aturar les exportacions d’energia als Estats Units com a mesura d’últim recurs, una opció a la qual s’oposen uns altres primers ministres regionals.
“No crec que hàgim de continuar per aquest camí, però tampoc no podem girar-nos d’esquena mentre destrueixen la nostra economia”, diu Ford.
Trudeau va viatjar a Mar-a-Lago el mes passat per reunir-se amb el president electe dels Estats Units –era el primer polític del Grup dels Set que s’hi reunia– i dissuadir-lo d’imposar els gravàmens sobre el Canadà. La setmana passada, Ottawa va presentar un pla de 900 milions de dòlars per a reforçar la frontera amb més vigilància aèria i més tecnologia per a detectar el fentanil.
Trump es va atribuir el mèrit del pla, però no hi ha indicis que Trump es mostri disposat a fer-se enrere en la qüestió dels aranzels. El fet que Trump s’hagi referit als aranzels com a eina generadora d’ingressos ha alimentat els temors al Canadà que l’aparent preocupació del nou president nord-americà per la seguretat fronterera sigui poca cosa més que una excusa.
“Si Trump ens agafa i ens diu ‘escolteu, gràcies per tota la feina a la frontera, però us imposaré els aranzels igualment’, sabrem que som en una situació en què l’única resposta possible serà contraatacar”, explica Reid. I afegeix. “Una altra cosa és si hi haurà prou unitat d’acció al Canadà per a ordir una resposta amb cara i ulls contra Trump. Jo ho veig complicat, atesa la situació política al país.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
