21.10.2024 - 21:40
|
Actualització: 21.10.2024 - 21:44
The Washington Post · Amanda Coletta
Toronto, Canadà. L’acusació del primer ministre canadenc, Justin Trudeau, sobre la implicació d’agents del govern indi en l’assassinat d’un dirigent separatista sikh al Canadà ha fet trontollar les relacions diplomàtiques entre Òttawa i Nova Delhi.
D’aleshores ençà, cadascun d’aquests països ha expulsat del seu territori nacional els diplomàtics de l’altre, i la policia canadenca ha denunciat la implicació del govern indi en tota mena d’actes violents contra la comunitat sikh al Canadà. Aquesta setmana, Trudeau va afirmar que l’Índia havia comès un “error terrible” pensant que podia violar impunement la sobirania del Canadà.
Les afirmacions han agreujat la preocupació dels funcionaris de seguretat occidentals per la possibilitat que l’Índia, un país al qual Occident fa temps que prova de festejar com a contrapès a la Xina, hagi adoptat una estratègia de “repressió transnacional” –sovint emprada per règims autoritaris com Rússia o bé l’Iran– per a silenciar els seus crítics a l’estranger.
L’assassinat d’un separatista sikh al Canadà, el detonant de la disputa
Tot va començar amb l’assassinat d’un conegut dirigent separatista sikh al Canadà.
El cas va acaparar l’atenció mediàtica el setembre de l’any passat, quan Trudeau va anunciar al parlament que les autoritats canadenques investigaven “acusacions creïbles” que vinculaven agents del govern indi amb l’assassinat del separatista sikh Hardeep Singh Nijjar a la província de Colúmbia Britànica.
Nijjar, ciutadà canadenc nascut a l’Índia, va ser assassinat a trets el juny del 2023 per dos pistolers emmascarats. Enguany, les autoritats canadenques han detingut i encausat quatre homes per l’homicidi.
Nijjar defensava la creació d’un estat sikh independent, anomenat Khalistan, a la regió índia del Panjab, i va arribar a organitzar referèndums no oficials sobre la qüestió entre la comunitat sikh canadenca. L’Índia, que ha il·legalitzat el moviment Khalistan, va declarar Nijjar com a terrorista l’any 2020.
Diplomàtics canadencs expliquen a The Washington Post que, l’estiu del 2023, van discutir repetidament en privat amb els seus homòlegs indis –incloent-hi el primer ministre Narendra Modi– en relació amb les acusacions, que es basen en intel·ligència obtinguda per “l’aliança dels Cinc Ulls” (que inclou els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda), com també en comunicacions interceptades entre diplomàtics.
La negativa de l’Índia a cooperar, i la intenció dels mitjans de comunicació canadencs de publicar les acusacions, van empènyer el govern canadenc a pronunciar-se sobre la polèmica.
“No volem trobar-nos en la situació d’haver-nos de barallar amb un soci comercial important amb el qual mantenim vincles interpersonals profunds”, va declarar Trudeau la setmana passada, durant una investigació pública sobre presumptes ingerències estrangeres al Canadà.
Els informes d’intel·ligència presentats en la investigació mencionen l’Índia com un país que interfereix activament en la política canadenca, per mirar d’influir en el resultat de les eleccions al país en benefici propi.
Les relacions entre l’Índia i el Canadà s’han deteriorat a mesura que Òttawa ha fet més acusacions
L’any passat, el govern canadenc va expulsar del país el cap de la delegació de l’agència d’espionatge índia a Òttawa. En represàlia, l’Índia va expulsar un diplomàtic canadenc i va amenaçar de revocar la immunitat diplomàtica a quaranta-un més. En resposta a això, Òttawa va optar per repatriar-los tots.
La policia canadenca va explicar que l’assassinat de Nijjar no havia estat pas cap cas aïllat, sinó tan sols una part d’una campanya més àmplia de violència en territori canadenc dirigida per Nova Delhi. Aquesta campanya, segons el cos, inclou més assassinats, com també tiroteigs i casos d’extorsió, la gran majoria dels quals adreçats contra sikhs residents a Òttawa.
D’ençà del setembre del 2023, el Canadà reconeix haver advertit un total de dotze persones d’ascendència índia que tenien la vida amenaçada. Vuit persones més, pel cap baix, han estat detingudes i acusades en relació amb assassinats de membres de la comunitat sikh, i vint-i-dues són investigades per extorsió. Molts d’aquests sospitosos tenen vincles provats amb el govern indi.
Les autoritats canadenques denuncien que diplomàtics indis s’han dedicat durant anys a recollir clandestinament informació sobre els separatistes sikhs, tant directament com mitjançant representants que, a voltes, actuaven sota coacció. Òttawa, de fet, ha explicat que el govern indi va arribar a contractar grups de delinqüència organitzada per acomplir aquests atacs.
Les autoritats han identificat com a participants en la trama, pel cap baix, sis diplomàtics indis, incloent-hi l’alt comissionat Sanjay Kumar Verma, el diplomàtic indi de rang més alt al Canadà. Tots han estat expulsats del Canadà; en resposta a això, l’Índia ha expulsat sis diplomàtics canadencs.
Funcionaris de seguretat canadencs, que parlen anònimament amb The Washington Post, afirmen que la trama va rebre el vist-i-plau del ministre d’Interior indi i aliat de Modi, Amit Shah. El Ministeri d’Interior i el d’Afers Estrangers de l’Índia no han respost a les preguntes de The Washington Post.
Les declaracions de la policia canadenca són molt inusuals. Rarament fa acusacions públiques d’aquesta magnitud, sobretot quan la investigació està en curs. Portaveus del cos han dit que s’havien trobat obligats a fer-les públiques perquè consideren que el cas amenaça la seguretat pública del Canadà, i perquè els esforços per a aconseguir la cooperació de l’Índia en les feines d’investigació han fracassat repetidament.
L’Índia acusa el Canadà de protegir extremistes sikhs en benefici propi
L’Índia, per una altra banda, ha titllat les acusacions canadenques de “absurdes i motivades”.
El govern de Modi fa temps que acusa funcionaris canadencs de protegir extremistes sikhs per a obtenir-ne beneficis polítics. Després de l’Índia, el Canadà és el país amb més sikhs del món. Molts viuen als suburbis de Toronto i Vancouver, comunitats que solen resultar clau per als resultats de les eleccions federals.
Les autoritats canadenques rebutgen aquestes afirmacions. Diuen que la política del govern és la “d’una sola Índia” i que, per tant, l’executiu no vol promoure el separatisme sikh. Les autoritats canadenques prometen de perseguir qualsevol activitat delictiva que cometi el separatisme sikh al país, però matisen que això no equival a violar la llibertat d’expressió dels sikhs.
L’Índia, per una altra banda, afirma que el Canadà ha aportat molt poques proves de la suposada implicació de Nova Delhi en la trama, cosa que Òttawa nega. Responsables del govern canadenc expliquen a The Washington Post que un diplomàtic indi va assegurar que no coneixia el cap de la banda organitzada implicada en un dels casos investigats, però que més tard va admetre que “ja se sabia que no era aigua clara”.
Els Estats Units va frustrar el complot per a assassinar un altre dirigent sikh
El Departament de Justícia dels Estats Units va acusar al novembre Nikhil Gupta, ciutadà indi i presumpte traficant de droga i armes, d’un complot frustrat d’assassinat contra Gurpatwant Singh Pannun, cap separatista sikh a Nova York i soci de Nijjar. Gupta s’ha declarat innocent dels càrrecs.
Les autoritats nord-americanes al·leguen que un funcionari del govern indi va ordenar l’assassinat, i que va contractar Gupta per organitzar-lo. Una investigació de The Washington Post l’ha identificat com a treballador de l’agència d’espionatge índia.
L’Índia ha respost de manera ben diferent de les acusacions nord-americanes: ha dit que se les havia pres de debò i que havia creat un comitè d’alt nivell per a investigar-les. L’agent ja no treballa per al govern indi, segons que va informar el comitè a funcionaris nord-americans aquest mes.
Després de mesos de sospites sobre la investigació índia del cas, el Departament de Justícia nord-americà va acusar formalment Vikash Yadav d’haver participat en la trama. Però Yadav continua en llibertat.
Les autoritats nord-americanes al·leguen que, després de l’assassinat de Nijjar, Yadav va enviar un videoclip a Gupta en què apareixia el “cos ensangonat i sense vida del dirigent separatista sikh”. Més tard, Yadav va enviar l’adreça de Pannun a Gupta i va dir que el seu assassinat era una prioritat, segons les autoritats nord-americanes.
Occident ha provat de festejar l’Índia com a contrapès a la Xina
La disputa arriba en un moment inoportú per a les relacions entre l’Índia i Occident. Aquests darrers anys, moltes nacions occidentals han provat d’estrènyer vincles amb l’Índia perquè veuen Nova Delhi com a contrapès regional de Pequín. Ara els dirigents occidentals es troben obligats a entaular debats incòmodes sobre com equilibrar els interessos estratègics amb els valors dels governs que representen.
El pla estratègic del Canadà per a la regió de l’Indo-Pacífic, publicat l’any 2022, esmenta l’Índia com a “soci clau” amb el qual Òttawa comparteix una “tradició de democràcia i pluralisme” i un “compromís comú amb un sistema internacional basat en normes i el multilateralisme”.
Washington, per una altra banda, s’ha enfrontat públicament amb alguns dirigents indis per les acusacions i ha instat el govern de Modi a cooperar amb la investigació oberta al Canadà. La disputa, tanmateix, no ha anat més enllà.
Greg Miller, de Londres estant; Ellen Nakashima, de Washington estant; i Gerry Shih, de Nova Delhi estant, han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
